Èxit

Totes les cultures tenen adagis de l’estil “si tens un problema que no té solució, per què et preocupes? I, si en té, per què et preocupes?”. O “un problema mal plantejat és un problema sense solució”. “No importa el problema, importa la solució”.  “No hi ha problemes, hi ha solucions”. “Si no formes part de la solució, formes part del problema”. La saviesa popular –casolana i internacional- és clara i diàfana: els conceptes de problema i solució van a tot arreu de la mà. I, si el problema és sempre negatiu, la solució és positiva.

Només en matemàtiques i en d’altres ciències suposadament exactes, “la formulació d’un problema és més important que la seva solució”, que deia Einstein. En la vida quotidiana, que és de tendència inexacta, el que importa són les solucions. O sigui que tots aquells que diuen que –com a país, com a cultura, com a llengua, com a identitat, com a existència…- som un problema deu ser perquè en tenen la solució. Vista, però, la seva experiència pràctica a l’hora de trobar solucions, des de la conquesta d’Amèrica fins al franquisme, potser que millor que ens hi avancem i l’aportem nosaltres. I, en aquest cas, la millor solució és sortir. És la més pacífica, la més civilitzada, la que no comporta ni la desaparició ni la submissió de ningú, la que acaba amb greuges i amb agreujats… La nostra pròpia experiència, que ja és secular, ens diu que nosaltres no en tenim cap altra de sortida. Una sortida digna.

No deu deixar de ser premonitori que el nostre èxit –que és el contrari del fracàs- sigui homòfon de l’exit anglès. Adiós, muy buenas, doncs, i agafem el camí de l’eixida. I l’últim que apagui el llum, que aviat tornaran a apujar el rebut de l’electre.

Josep Bargalló Valls

Llicenciat en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona). Màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalana, amb Premi Extraordinari (Universitat Rovira i Virgili). Catedràtic de Secundària. Coordinador de l'àmbit no universitari de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (des de 2011) . Coordinador acadèmic del Postgrau d'Especialista Universitari en Direcció i Gestió de Centres Educatius (URV) (des del curs 2011-2012). Comissionat de l'Ajuntament de Tarragona per al projecte "Biennal de Castells. Tarragona, Patrimonis de la Humanitat". Conseller d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2004). Conseller en cap/primer i titular del Departament de la Presidència (2004-2006). Director de l'Institut Ramon Llull (Generalitat de Catalunya i Govern de les Illes Balears) (2006-2010). Diputat al Parlament de Catalunya (1992-2003 i 2006) Vicepresident de la Fundació Josep Irla (des del 2011) He treballat en el món editorial i he estat coordinador de la col·lecció Capitell de Columna edicions (1988-1991) i director literari d'Edicions El Mèdol (1989-1998). He col·laborat en mitjans audiovisuals i he escrit guions de ràdio i de vídeo i, entre d’altres, els diàlegs de La teta i la lluna, llargmetratge dirigit per Bigas Luna (1994). Crític literari en diversos mitjans, he publicat articles monogràfics en revistes i volums especialitzats i, entre d’altres, els següents llibres: Teoria i història literària i cultural: - Comentari de textos literaris (teoria, propostes i terminologia), 1987 (3a edició 1991), en col·laboració. - Literatura catalana del segle XVI al XVIII, 1987. - Manual de mètrica i versificació catalanes, 1991 - Domènec Guansé. Revisió i actualitat, 2005, en col.laboració. - Manual de mètrica i versificació catalanes, 2007 (2ona edició, ampliada i revisada). - Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana, 2007. - Puig i Ferreter. Cinquanta anys després, 2008, en col.laboració. - Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen, 2016. Assaig polític: - Catalunya, horitzó 2014, 2005. - 2005, el Govern de Catalunya, 2005. - L’autonomia de les nacions i les minories nacionals. El cas de Catalunya, 2006. - Una pàtria sòlida en el temps. Un projecte social i nacional per al nou catalanisme del segle XXI, 2006. Història i cultura popular: - Pit i Amunt! Els castells a Torredembarra, 1985. - Cent personatges. Del Baix Penedès al Montsià, 1986, en col·laboració. - La festa major de Torredembarra a la segona meitat del segle XIX, 1988, amb Rosalia Gras. - La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat, 1990, - Guia de les Festes de Santa Tecla. Tarragona. Història, seguici popular i castells, 1994, en col·laboració. - Ball de Diables de Torredembarra. Deu anys d’una tradició centenària, 1997. - El fet casteller. La història i l’actualitat d’un costum tradicional, 2000. - Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades, 2001. - 4 Gats. De Casas a Picasso, 2005, en col·laboració. - Què fem a Frankfurt? La cultura catalana convidada d’honor a la Fira del Llibre 2007, 2007. Edicions en català, castellà, francès, alemany i anglès. - Els castellers. Guia didàctica, 2007, amb Marta Badia i Gerard Elies. - Bandolers, santes i criades. Quatre balls parlats de la Torredembarra vuitcentista. Els manuscrits Llorens-Cortasa, 2010, amb Montserrat Palau i Núria Canyelles. Estudis i edicions : - El ball de Santa Rosalia, 1983, amb Montserrat Palau - 10 narradors, 1989. - Antologia tarragonina, de Josep Pin i Soler, 1992, amb Magí Sunyer. - Abans d'ara. Retrats literaris, de Domènec Guansé, 1994. - Els Xiquets de Valls, de Joan Amades, 2001. - Aquí descansa Nevares, de Pere Calders, 2008. Teatre: - Els Pastorets de Tarragona, 2001 (obra representada els Nadals 2001-2010). Sóc, doncs, eclèctic i de mena tastaolletes, independentista i d'esquerres, amant teòric i pràctic de la cultura popular -colla castellera Nois de la Torre, Ball de Diables de Torredembarra i la Virgília- i interessat una mica obsessivament per la retòrica i la mètrica. Em podeu trobar a: Twitter: @JosepBargallo Facebook: Josep Bargalló Pinterest: Josep Bargalló i també als websites que he linkat

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Èxit
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, jo tampoc no hi veig cap altra solució. Sembla, però, que els nostres polítics no acaben de fer el cop de cap i el temps passa, en contra nostra, com ens mostra l’espolímetre.

  2. Antoni Alcázar ha dit:

    Hi ha problemes amb més d’una solució. N’hi ha que no en tenen, de solució. Aquest sembla que només en té una, i molt clara, tot i que gens fàcil.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: