Quan un català analitza la meva cara, els meus gestos, la meva roba, i per aquest motiu no se m’adreça en català, quan a mi em passa això -que és gairebé cada dia- ¿com creieu que m’he de sentir? Em fa sentir rebutjat – com si tingués un rètol al front en lletres vermelles que digués: “foraster”.
Adam Isenberg
Com ens explica l’Adam Isenberg, quan, en funció dels trets d’una persona, decidim que és foraster i que en català no ens entendrà i ens hi adrecem en castellà, de fet, l’estem discriminant.
La cita d’Adam Isenberg, de Veu Pròpia, correspon a un fragment de la transcripció del discurs que va pronunciar el 17 d’abril de 2004, en agraïment pel Premi Joan Coromines 2004, atorgat a Veu Pròpia per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua), i que cita en Miquel Pueyo al seu llibre El fantasma de la mort del català (2006).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
D’acord, és la nostra experiència de cada dia i a més hi caiem tots més o menys. Lo greu és quan una persona ho fa sistemàticament. Tocar aquestes quotidianitats que semblen poc importants és d’una gran oportunitat, una manera molt sana de “fer política”, de la bona. Menys discursos de defensa del país i més realitats a la vida de cada dia.
Sí, de vegades discriminem sense adonar-nos-en. Hi ha actituds que ens convé canviar per evitar-ho i això requereix que hi parem atenció i que fem un esforç conscient per canviar-les. Gràcies pel teu comentari, Ramon.