Una vegada més Sant Jordi ha estat un d’aquells dies especials de l’any que tot i no ser festiu, la festivitat és incombustible al carrer. Rius de gent que passegen, miren llibres, remenen roses i comparteixen somriures fins a trobar allò que buscaven: el millor regal per a les persones més estimades. Una diada que petits i grans gaudim amb entusiasme i il·lusió perquè més enllà de la llegenda del drac i la princesa és un símbol més de la nostra identitat.
Tot i ser una data mediatitzada on els llibreters fan l’agost i els escriptors corren d’una banda a una altra per signar el major nombre de llibres al màxim de llocs possibles. On a banda de les floristeries, més d’un aprofita per vendre roses per recaptar diners amb alguna finalitat plena de bones intencions, Sant Jordi és una explosió de sentiment català arrelat a una terra i amb una tradició que difícilment tombaran.
Mundialment el 23 d’abril es coneix per ser el Dia Internacional del Llibre, una efemèride que a casa nostra sona poc i fins i tot llunyana. Per a nosaltres Sant Jordi no només són novetats editorials. Sant Jordi és el dia del llibre i de la rosa, de l’amor i dels somriures, de la felicitat i de l’estimació, de l’amistat i del desig, de la senyera i també de l’estelada. Una dia del tot especial i, per a molts, el dia més bonic de l’any.
Un dia especial que ens inspira a fer coses que podríem fer qualsevol altre dia però que normalment no fem, perquè sembla que no toca. Potser caldria posar uns quants dies de Sant Jordi repartits al llarg de l’any i tot aniria una mica millor.