Barraques a cinc minuts de l’hotel Joan Carles I, Joan ggk, Flickr
No plou igual per a tothom o, com a mínim, l’impacte de la pluja no és el mateix per a tothom. En Pere Calders (1912-1994) ens contava a la seva novel·la curta Aquí descansa Nevares (1967) quina apreciació en tenien els habitants d’unes barraques mal aïllades i amb goteres, ubicades a un terreny fangós:
La pluja continuava martiritzant-los. Era, per a ells, una enemiga gratuïta, sense les compensacions que oferia als camperols, amb la promesa de la fertilitat, o als ciutadans que la contemplaven voluptuosament a través dels vidres entelats d’un cafè, segurs que després la sentirien des del llit, com a música de fons per a la son.
No, no és el mateix veure ploure des del darrere dels vidres de casa que quan no es té un sostre en condicions per aixoplugar-s’hi.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 