La situació no és nova. No seré el primer ni lamentablement l’últim que veu com una fotografia seva –o qualsevol altra obra subjecta a la propietat intel·lectual– es reproduïda i signada amb el nom d’algú altre. El fet no té res a veure amb compartir o difondre; quan algú esborra una signatura i hi posa una marca d’aigua pròpia, ens trobem davant d’un cas de vulneració d’un dret fonamental.
Érem just davant la parada d’autobús que hi ha a la banda mar de la plaça de Colom. Havia mostrat el carnet de periodista a un viatger per explicar-li que estàvem enregistrant la rua del Barça i que ens aniria molt bé poder pujar on era ell. Va fer una ganyota d’entrada, però tot seguit, molt amablement, va cedir aquell punt privilegiat a l’operador de càmera. I mentre l’Oriol enregistrava l’arribada dels jugadors i la batucada que precedia la comitiva, jo vaig treure el mòbil i vaig fer un parell d’instantànies –ja sabeu que no me’n puc estar.
Amb la primera, vaig immortalitzar dos seguidors blaugrana que duien el 10 a l’esquena i enarbonaven les banderes, mentre l’estàtua de Colom –tan estàtica com sempre– semblava indicar-los: “ja vénen, mireu-los!”. La segona fotografia, la vaig fer apuntant l’altre cantó de la parada, buscant la fuga del passeig de Colom, mentre els Castellers de Sants aixecaven un pilar i plovia confeti de colors sobre la cridòria. I aquella bandera, amb l’escut del Barça, congelada per sempre.
No vaig trigar a pujar les fotografies a Instagram (@adosc). Alguns amics meus van compartir-la a través de les xarxes socials, com sol passar i és lògic. És un fet noticiable, que desperta admiració i passió. El que poc m’esperava és el que he descobert aquest matí: veure que un altre usuari d’Instagram, concretament @fcb_supporters (que també és a Twitter), havia penjat la foto en qüestió, però sense respectar-ne l’autoria. No només no en mencionava l’autor (@adosc), sinó que s’havia dedicat a reescalar-la per eliminar la meva signatura del marge inferior esquerre i havia posat la seva firma més o menys centrada. I així ho he notificat a la meva xarxa:
Davant del fet, m’he adreçat a l’autor/a en anglès per dir-li el següent: “Aquesta foto és meva. Com a mínim, podries mencionar l’autor. Us demano que en poseu el nom i no el vostre, o la traieu directament”. La seva resposta ha estat “La foto no és meva, però tinc el dret de penjar-la”. Fins aquí, correcte. Malauradament, esborrant-ne la signatura i firmant-la amb al seu nom vulnera el dret a la propietat intel·lectual.
L’advocada Martínez-Rogés ho ha ratificat i, fins i tot, comunitats d’igers m’han recomanat que fes la denúncia per qüestió de copyright. Pilar Junyent, reconeguda instagramer que ha “instagramejat” per a personalitats i esdeveniments de diversa índole, m’explicava aquesta tarda que també ella ha viscut aquesta situació i m’aconsellava que tornés a demanar a l’usuari @fcb_supporters que rectifiqués; el mateix suggeriment d’Instagram, abans de procedir a la denúncia, i que també esmenten al web de l’aplicació:
La resposta a la meva nova demanda, per part de @fcb_supporters, ha estat aquesta: “Si els administradors d’Instagram em diuen que eliminar-lo, ho faré, però no de dir-me. Si el que dius és cert, que ells parlen amb mi i anem a resoldre aquest problema”.
Això, em porta a tirar endavant el següent pas, que ni m’agrada ni em ve de gust, però mai no m’han agradat les persones que s’atribueixen mèrits que no els pertoquen, ni el company de classe que pregonava que una idea era seva i només seva i no del grup de treball, ni de l’instagramer que captura la pantalla i firma la foto d’un altre.
Com deia a l’inici de l’article, no he estat el primer. El fotògraf i periodista Sion Fullana va veure, fa un any, com @VogueSpain agafava dues fotos seves –sí, per partida doble! La notícia no va trigar a escampar-se com la pólvora encesa; si per alguna cosa es caracteritza la majoria d’instagramers, fotògrafs i periodistes és perquè valoren la feina dels altres, són solidaris i fan pinya quan toca.
Shameless conduct by @voguespain on #Instagram stealing my photos (1): Is this what a magazine of such name should do? twitter.com/SionFullana/st…
— Sion Fullana (@SionFullana) 21 d’abril de 2012
El diari britànic The Guardian es feia ressó d’aquest i d’altres casos, com el de l’empresa tèxtil Mango i d’usuaris particulars que capturen i pengen imatges que no són seves.
@mango Please contact me. You use one of my images without my permission. REF. 73208426 – FIELD. Orginal image: tuana.se/portfolio/the-…
— Tuana Art (@tuana) 4 de febrer de 2013
La situació evidencia un cop més que encara tenim un llarg camí a recórrer com a societat. No està de més que clamem ben alt per un “respecte” que, a vegades, escasseja, per bé que Aretha Franklin l’hagués popularitzat als anys 60… “Just a little bit!”
Multiplatform Communicator, Creative Writer and Pharmacist. Posting about journalism, socialmedia, literacy, communication and photography.
Des de la Mediterrània 
Treure la teva signatura de la teva foto i substituir-la per la seva… Quina barra!
Hola Oriol! Doncs sí, una barra immensa. El fet és que parlant amb gent, alguns d’ells professionals de la fotografia, no ha estat un cas aïllat, sinó que això passa. Haig de dir però que, davant la resposta negativa de l’usuari d’Instagram @fcb_supporters, Instagram va actuar en menys de 24 hores i va suprimir la fotografia del seu compte.