Petit cabró portgués

truco-magia-cartas3

Un parell d’amics dinen i arreglen el món, cadascú a la seua manera. Café a l’exterior, per allò del vici que un dels comensals encara practica. S’acosta un personatge curiós. Un paio baix, agitanat, amb una panxa prominent i expandida que fa patir els botons de la camissa. Ulls de talp, menuts però vius. Barba de pereta molt menuda, raquítica. Cabells llargs i negres com un tió, arreplegats en una cua a dalt del cap, a mode de samurai d’anar per l’horta. La veu rasposa, d’espart, afonitzada pel tabac i la vida. A la mà, precisament, porta un cigarret.

Pensem que vol foc, perquè un de nosaltres fuma. Però quan ens adonem es presenta en un castellà d’accent portugués i to afalagador, de venedor de fum: tinguen bon dia els senyors, si em permeten, em guanye la vida honradament, etcètera.  Ens fa un joc de mans  amb el cigarret, que desapareix com segrestat per un encanteri. Un truc de prestidigitació notable. Sabem que ens demanarà pasta, però el deixem fer.
– Gracias, señores, yo sólo soy un pequeño cabrón portugués que intenta no pasar hambre-, ens diu.
– Pues no parece que pases mucha hambre- li diem assenyalant la panxa.
– Es que no tomo drogas ni esas cosas.

D’algun lloc trau una baralla de pòquer immaculada, estranyament nova, com acabada d’estrenar. Fa el típic truc d’endevinar on és la carta. Hem de fer-ho nosaltres. Malgrat uns quants intents, no ho aconseguim. Li donem els dos euros de la propina que ja havien dipositat en el plateret del compte. Estem receptius. Pel vil del menjar, per la copa, pel personatge, qui sap. I el petit cabró portugués, que ho sap, no vol soltar la peça. Li diem que ja no ens queda solt, que s’ha cruspit la propina de la cambrera.

– Tu dame billete de cinco euro y yo te doy las monedas.
Acceptem. Li donem el bitllet de cinc euros. I ens fa un truc francament bo, sorprenent. Posem cara de xiquets acabats de caure del bressol. Acaba l’actuació. Li reclamem les monedes. El mag de carrer es fa el longuis, amb molta gràcia. No li reclamem els diners de nou. Ho hem passat bé. I ell obté set euros per un quart d’hora de treball.
– Yo sólo soy un pequeño cabrón portugués. Buen dia!- ens diu per acomiadar-se, amb el somriure triomfant de qui li planta cara a la vida a diari. Se’n va ufanós, caminant amb la vesprada de cara.
– La mare que l’ha parit! Quatre o cinc taules més amb incauts com nosaltres i el paio acaba el dia amb un bon sou!

Riguem. Ben mirat, no podem dir que ens ha estafat.

Dedicat al gran cabró portugués

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Altres
2 comments on “Petit cabró portgués
  1. Oriol López ha dit:

    7 € ben invertits que us van permetre assistir a un espectacle de jocs de mans exclusiu per a vosaltres dos, van ajudar al manteniment de l’artista (una bona causa) i, a més a més, han donat peu a aquest interessant article.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Ei, aquesta és la visió positiva, d’ampolla a mig omplir, que m’agrada. Gràcies, Oriol, jo també pense el mateix.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: