Fa poc hem assistit a l’aprovació per part de les Corts Valencianes d’una resolució no de llei que impedirà tramitar qualsevol iniciativa parlamentària que faça referència a la denominació “País Valencià”, gràcies a la majoria parlamentària del PP, partit d’obediència espanyola que s’ha distingit des que va prendre el comandament de la Generalitat Valenciana, el 1995, ja fa 18 anys, per postular-se exitosament com el partit dels valencians, és a dir, que defensa els interessos dels valencians, inclosa la seua identitat i totes aquestes coses que tant de rendiment electoral han donat històricament a la dreta autòctona. Pareix que la iniciativa arranca d’una exposició al mateix palau de Benicarló, seu de les Corts, amb motiu del 30è aniversari de l’establiment de l’autonomia valenciana el 1983. En aquesta exposició hi havia cartells de l’època en què apareixia el terme qüestionat, entre altres coses perquè la institució preautonòmica que va existir entre 1979 i 1983 es deia Consell del País Valencià. Després, al preàmbul de l’estatut, va incloure’s també el terme, juntament amb el de Regne de València, que correspon a la denominació foral i que defensaven, en el moment de la tramitació de l’estatut, els sectors polítics regionalistes que buscavenla desvirtuació del procés democràtic d’assoliment de l’autonomia en els termes en què l’havien sol·licitat una majoria d’ajuntamentsvalencians: per l’article 151 de la constitució espanyola, que suposava l’equiparació amb les comunitats dites històriques. Al final, els polítics de Madrid van decidir que ni una cosa ni l’altra, i es van inventar Comunitat Valenciana, denominació oficial des de 1983.
Qualsevol persona amb dos dits de front ja discerneix que Comunitat Valenciana és el nom oficial de l’autonomia i que les coses no són unívoques, sinó que poden ser plurals i tenir més d’una denominació. Ja està clar que cada denominació té uns continguts i uns valors simbòlics. Quins té la denominació Comunitat Valenciana? La que li han donat els successius governs valencians, instituïts per majories electorals, amb permís de l’estat espanyol, valga dir-ho. Per l’acció administrativa de la Generalitat, la gent s’ha acostumat poc o molt a dir la Comunitat, com en diu el president Fabra quan vol referir-se al País Valencià. Però estarem d’acord que “la Comunitat” no significa res en concret, no genera cap gentilici, encara que siga artificial com ara Illes Balears, de la qual es deriva el gentilici “balear”, que no usa ningú més que als efectes de referir-se a l’autonomia. De “Comunitat” n’hauria de derivar “comunitatícola”, com de “Regne” en derivava “regnícola”, que sí que s’usava per referir-se políticament als valencians de l’època foral. Però res: es veu que tot això és aigua de borraines i la institució preautonòmica una taca en l’historial immaculat dels polítics valencians que s’agenollen per ofrenar noves glòries a Espanya. Encara que el terme en qüestió aparega al preàmbul de l’estatut, no serveix per incloure’l en iniciatives parlamentàries per més que forme part de les sigles de partits que són a les mateixes Corts. I tot perquè País Valencià és la denominació que remet als Països Catalans, entelèquia infausta que aboca a l’avern de la separació. Així doncs, anul·lem el passat, esborrem-lo, i si la denominació ja apareixia al segle XVIII doncs és igual, no té valor. I si algú vol dir que sí és un nazi i s’ha acabat. Un debat molt fructífer, d’allò més democràtic, mostra de progrés i concòrdia. No hi ha dubte.
Mentrestant, BancSabadell ha pres el control de la CAM i CaixaBanc s’ha engolit el Banco de Valencia. Per cert, els antics directius d’aquesta darrera entitat emblemàtica de l’ensorrament financer valencià han estat imputats aquest mateix dijous 16 de maig juntamentamb empresaris valencians de la construcció pel jutge Santiago Pedraz de l’Audiència Nacional per apropiació indeguda i administració deslleial. Justament el mateix dia que l’antic president de Caja Madrid, Miguel Blesa, que va fer companyia amb Bancaixa per crear Bankia, ingressava a la presó. Avui Bankia és una entitat de crèdit nacionalitzada i una de les causes concretes de la crisi econòmica i de les retallades de les despeses socials, ja que l’estat espanyol ha entomat el forat negre del seu desastre financer. No passa res. A la “Comunitat Valenciana” l’autonomia financera s’ha esvaït. La principal entitat és de l’estat i les altres dues han desaparegut com a tals perquè les han comprades bancs catalans. Quines coincidències de la vida, haver de generar soroll mediàtic perquè l’atenció del personal no pare compte d’aquests petits detalls sense importància, per més que sempre hi ha alguna escletxa per on s’escapa que “Barcelona Diagonal 407-621. La nueva city de la Comunitat Valenciana” ja és una realitat. Ho diuen Joaquim Clemente i Luis A. Torralba a valenciaplaza.com (26/04/2013), fent servir la denominació prescriptiva.
La pregunta és per què aquests mateixos polítics que mouen aquest sarau recurrent no centren les seues crítiques, ni en fan menció, en el fet que bancs valencians arruïnats per l’autosaqueig hagen parat a mans de banquers de la Diagonal de Barcelona? Com diu la cançó popular “La llum la fa molt clara, més clara no potser…” Perquè la seua complicitat en la ruïna és evident i perquè els seus amos de Madrid així ho han disposat. Ara que encara queden dos anys a per les properes eleccions autonòmiques potser encara és moment de desenterrar la destral del conflicte dels símbols i tot allò tan resuat, a veure si aconsegueixen distraure el personal.
En tot cas, no és molt sospitós que després de 30 anys de “Comunitat Valenciana” encara estiguem en aquestes? No és realment un fracàs total, aquesta solució? Sí que costa fer valdre una cosa d’aquestes malgrat comptar amb tots els aparells per fer-ho. Però és clar, dir les coses pel seu nom, tan sols fer-ne esment ja supera la simbologia per caure de ple en el terreny de les realitats.
Sóc el que faig. Per això no puc parar.
Des de la Mediterrània 
Efectivament, triar una denominació o una altra per referir-se al País Valencià no és innocent, ja que cadascuna comporta una càrrega de significació molt diferent.