El club dels salvapàtries

Hi ha un tipus de persones de les que intento allunyar-me tot el que puc: aquelles que es consideren cridades a una missió. Les trobo especialment perilloses. Desconec en quin moment de les seves vides han experimentat la crida a aquesta missió i com és aquesta crida. No sé si es tracta d’una mena de veu interior, d’un flash que s’instal·la al seu cervell o d’una mena d’orgasme emocional. En tot cas, quan el meu destí es creua amb el d’aquestes persones, intento fer via i desaparèixer del seu àmbit d’influència.

La missió a la qual destinen les seves energies pot ser molt diversa però sempre hi ha un fet comú: la salvació. Volen salvar ànimes, un país, una idea, una manera d’entendre l’amor i/o la sexualitat, un model de família, un concepte més o menys abstracte o la seva particular franquícia en qüestions lingüístiques.

Un altre tret les distingeix: la seva missió és excloent. No hi cap el debat, els matisos, el dissentiment. La seva missió no admet crítiques, ni punts de vista que difereixin del seu constructe. I si no comparteixes fil per randa la seva teoria, ja et pots considerar un enemic de la causa.

Dic això perquè darrerament han tornat (si és que s’havien marxat alguna vegada) els salvapàtries. Aznar, Wert, Vidal Quadras, Rouco Varela… tots semblen tallats pel mateix patró. Ens volen salvar. Se senten cridats per una veu superior que els obliga a sacrificar-se pel bé comú. Són els messies del segle XXI, els éssers superiors que han escoltat “el missatge” i que volen canviar el destí dels ciutadans.

I ara la gran pregunta: què fer amb els salvapàtries o els salvaànimes? En primer lloc, identificar-los. Com? Molt fàcil: tots fan pudor a merda. I després? Fer us de l’humor que, com moltes vegades, ens salva (aquest sí) de les catàstrofes diàries. Per exemple, podem acudir a les frases del Woody Allen:

Aznar: La vocació del polític de carrera és fer de cada solució un problema.

Wert: El que més odio és que em demanin perdó abans de trepitjar-me.

Vidal Quadras: Els gèrmens no poden viure en la teva sang: és massa freda.

Rouco Varela: El sexe només és brut si es fa bé.

 @alexsocietat

http://societatanonima.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “El club dels salvapàtries
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, i ens diuen que ells saben el que ens convé i el que necessitem, que els deixem fer, que nosaltres no entenem d’aquests temes i que estem totalment equivocats…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: