El Partit Popular ha acabat de col•locar els seus peons en aquesta pantomima anomenada Tribunal Constitucional, I no és que ho diguin persones o mitjans que des de la seva perspectiva puguin ser qualificats de radicals o anti sistema, sinó que ho diuen obertament tots els mitjans de comunicació espanyols, tant si és per a aplaudir la mesura amb el convenciment que ara serà més fàcil posar sota membret del TC el pensament i la posició política del Partit Popular, com si és per alertar-ne del perill. L’estratègia d’un partit corrupte fins al moll de l’os, com és el PP, consisteix a l’estil Berlusconi en copar totes les esferes institucionals, inclosa la jurídica.
Quan sovint es parla de la necessitat de reduir despeses inútils, de no malbaratar recursos ara que van tan escassos, és evident que, a part de submarins que no suren, aeroports sense avions, TGV sense passatgers o autopistes sense cotxes, el Tribunal Constitucional és una d’aquestes despeses de l’Estat absolutament inútil. Es tracta de pagar, i molt ben pagar, uns delegats polítics perquè posin per escrit com si fossin sentències jurídiques les polítiques del partit. No interessa el seu currículum com a juristes per tal que prenguin les decisions un cop feta l’anàlisi tècnica de la situació o del conflicte que es planteja, sinó perquè un cop presa la decisió política en facin un redactat que tingui una mínima aparença jurídica. De fet, fan com molts economistes que no analitzen la realitat del país per a donar les pautes a seguir en política econòmica, sinó que a partir de la decisió política que convé als interessos del partit, intenten justificar-ho amb arguments pretesament economicistes; i d’aquí que les seves prediccions no es compleixin mai i les seves receptes no facin sinó empitjorar la situació.
Des d’una perspectiva catalana, aquest Tribunal Constitucional que es burla de la voluntat del poble de Catalunya, no té cap credibilitat i ha de ser desatès o obviat, en la mesura que els catalans hem decidit emprendre el camí de l’emancipació,per a la qual no podem esperar mai l’autorització de qui ens subjuga i ens espolia. Però també des d’una perspectiva espanyola, aquest TC és una farsa que suposa per a l’erari públic, és a dit per a la ciutadania, una despesa absolutament intolerable que hauria de ser considerada simplement com a malversació de cabals públics.
Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com.es/
Des de la Mediterrània 
Els ciutadans no hem votat els membres del Tribunal Constitucional i, malgrat això, aquest pot fer i desfer les lleis votades al Parlament i referendades pel poble. Poc democràtic, oi?
Si, és un organisme que en principi, hauria de sér un mecanisme de control als legisladors, ha estat pervertit, l’han modelat com a una eina per als seus interessos de partit. L’estan fent servir per a modular la política en llocs on no tenen majories.
El que va passar amb l’estatut de Catalunya, va sér sagnant. Els legisladors catalans, que se suposa que conéixen la Constitució, dissenyen un nou Estatut d’Autonomia el 2006, refrendat per 120 vots favorables, front a 15 contraris.
Després, els legisladors de les corts espanyoles, com no ho veuen clar, el reformen el retallen (i a més a més treuen pit de la retallada), i es sotmet a votació: 191 a favor, 156 en contra. I una vegada reformat i aprovat, es sotmet a referendum popular, ressultant aprovat.
Com el PP, partit no gaire majoritari a Catalunya, no li ha agradat, pressenta recurs davant del “cosí de zumosol”: el Tribunal Constitucional.
Llavors van sér 10 persones, que van examinar als legisladors i van arribar a la conclusió de que els legisladors no en tenien ni idea de fer lleis, de manera que van declarar inconstitucionals un munt d’articles.
Llavors, Per a què c… serveixen els 135 legisladors catalans i els 338 estatals? Si no saben fer lleis, per a qué els mantenim? La malversació de cabals públics seràn tots aquests, oi?
Després de desfogarme, molt bon article.