‘Les maletes de Jim Jarmusch’, de Petar Matovic

Petar_MatovićFa no massa temps m’arribà un volum molt incitador de la col·lecció poètica La Cantàrida, una edició bilingüe serbi i català, amb traducció de Pau Sanchis (poeta i professor de literatura a Croàcia, conegut en àmbits literaris com a Pau Sif) i Josipa Sokol, d’un poemari del jove Petar Matovic (Pozega, Sèrbia, 1978), concretament Les maletes de Jim Jarmusch. L’esforç editorial s’ho val. D’una banda, perquè ens fa trasllat d’una veu poètica ben interessant i, si més no, de maneres diferents d’enfocar la poesia en un marc social, polític i cultural bastant diferent al nostre.

Fet i fet, Les maletes de Jim Jarmusch és el producte d’un moment històric concret, la caiguda de Milosevic, combinada amb un estadi vital de Matovic on la finalització dels estudis es barreja amb la recerca d’una veu poètica en un món caòtic i desconcertant, cap a dintre i cap enfora. D’aquella cruïlla multipolar sorgeix un poemari absorbent, riquíssim en imatges i referències, locals i universals, creuat també d’una ironia reconfortant que esmorteix el pes de la història, la “sensació de ràbia i de rebuig” que experimenta Matovic, en paraules de Sanchis. “Aquest poemari”, prossegueix el traductor, “avança, gairebé sense eixir d’una petita cambra atapeïda d’objectes i referències culturals, des de la Sèrbia actual al món fluid dominat per la xarxa, mentre el subjecte dels poemes teixeix una densa teranyina on és alhora aranya i presa”.

Un poeta, com alerta el poeta i agitador mallorquí Jaume Pons a l’epíleg, que sorgeix dintre d’una efervescència poètica als Balcans on Petar Matovic “refulgeix amb especial claror escrutadora, ja que es tracta d’una poesia física que no renuncia mai a la brutalitat de la mística. I és que els seus poemes són llum, llamp, orgasme, ànima, vudú escleròtic, virtuosisme i aprenentatge a tota llet, i parlen de tu a tu amb els déus i els titans de la brillantor”.

En el feixuc procés de selecció he pogut consensuar amb mi mateix un parell de peces que, espere, siguen significatives. No incloc la versió original en serbi, que trobareu, els que estigueu interessats, en el llibre, però aquests versos d’ací baix poden fer-nos una idea de la bona tasca dels traductors i de la potència de la veu de partida. Les dues peces són Faula jazz i la tremenda Sobre Crist.

Faula jazz

Aquella nit no morí el pare,
ni va fer molt de fred.

Els cotxes ballaven,
es gronxaven com barques
sota la lluna;
el gel brillà
a les pupil·les, xerricà.

Lliscàvem
com a veler celestial
a la ràdio sonava
“I put a spell on you”
canviàrem
la ruta d’aquella situació
inventàrem una faula jazz
potser anem cap a la mort
però no serà trista.

Sobre Crist

Vet ací: l’esdeveniment traslladat a la nit, a l’organisme.
Cèl·lules de sang al flux silenciós, aquestes lluernes
que s’escampen caòticament, i toquen amb delicadesa
els òrgans. Com petits plànctons electrònics.
Com les espurnes que salten de la forja.

Però ara és hivern. Ni isc de casa, en un racó
hi ha una pila de llibres descartats. El defora m’arriba
irreal: remor de pel·lícula. L’aranya esclafada
a la taula. Un dit de pols. Harmonia
quotidiana. Al vapor del cafè. No-res.

Els gens registraven la postura de l’esquelet
encorbat davant de la pantalla. I els dits que
 no saben què fer amb les tecles del teclat.
Potser ets només un enllaç truncat, el carrer
que per un error de l’arquitecte es converteix en atzucac.

Un bes: imprimir els llavis al front de la pantalla,
sentir la calor: aquest ordinador és un petit
Jesús, un cristet d’ús íntim.

Les-maletes-de-Jim-Jarmusch-de-Petar-Matovic

sotalacreueta.blogspot.com.es

 

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Altres
%d bloggers like this: