Formacions d’albedo a Mercuri

Sovint em descobreixo reflexionant sobre com es devien sentir els primers científics que van mirar el cel, tot intentant desxifrar els misteris del Cosmos. Què devien sentir en contemplar la magnificència d’un cel fosc, amb milers d’estrelles visibles i, entre aquestes, algunes capricioses i fugisseres? Emocions profundes…

Els estels errants, els planetes, van esdevenir així personificacions dels mites íntims i propis de la natura humana, de la nostra consciència, a partir de les emocions i de la ciència incipient. I van esdevenir déus.

Malgrat tot (i les llicències màgiques-religioses), els primers astrònoms ens duien avantatge. El seu cel era “el Cel”. Els astrònoms d’avui, des de la Terra, som orfes d’estrelles. La contaminació lumínica ens ha segrestat el cel. Però comptem amb l’ajut de la tecnologia per passar del mite a la ciència.

La reflexió sobre l’orfandat estel•lar i la incapacitat d’observar res de res em va assaltar l’altre dia, quan intentàvem albirar Mercuri sobre l’horitzó oest, sense èxit. A ull nu no el vam aconseguir veure, però amb els companys de l’Associació Astronòmica de Girona vam perseverar… i vam confiar en el Sr. Galileu (o el Sr. Roget), i vam cercar al fugisser Mercuri amb els telescopi per intentar fotografiar-lo.

Sí, durant aquests dies Mercuri, el planeta més proper al Sol, té el detall de deixar-se veure, en una pausa en la seva tasca de missatgeria divina. En efecte, en estar tan a prop del Sol i en virtut de les lleis de Kepler, Mercuri es desplaça tan ràpid pels nostres cels que els antics li van assignar una tasca ben prosaica: Mercuri és el WhatsApp del panteó!

Mercuri és força complicat d’observar i fotografiar doncs està sempre molt proper al Sol i ocult per la seva brillantor, i és força petit. El millor moment per a caçar-lo és, doncs, quan arriba a la seva màxima elongació (separació angular del Sol, vist des de la Terra). Precisament, enguany Mercuri va assolir aquesta posició el passat dimecres 12 de juny, amb 24,28 graus.

Elongació

I aquí us mostro el resultat, una fotografia que vaig obtenir des de l’Observatori Mas Roig II de Llagostera, el dia 14 de juny a les 22:48. Sí, la imatge és molt pobra però tenint en compte que a ull nu no el vèiem i que estava molt baix sobre l’horitzó i molt afectat per la turbulència atmosfèrica, estic molt content i sorprès del resultat obtingut en alta resolució, ja que podem apreciar la fase de Mercuri (tots els planetes interiors i la Lluna en presenten), i fins i tot formacions d’albedo. La fotografia no és bonica, però té cert valor documental i, si més no, vam poder gaudir d’allò més en poder fer un cop d’ull ben detallat al missatger dels déus!

Formacions d'albedo a Mercuri

La fotografia s’obté a partir de sumar diversos fotogrames d’una gravació en vídeo, amb una senzilla webcam d’ordinador a través del telescopi a focus primari.

Heu de treure l’objectiu de la càmera per fer aquesta operació.

Teniu tots els detalls sobre l’instrumental i programes utilitzats en la següent composició de resum, on també podreu veure com eren de “dolents” els fotogrames del vídeo enregistrat!

Formacions d'albedo a Mercuri

Tractem el vídeo amb el programa gratuït Registax, per tal de reduir la relació senyal-soroll de les imatges i obtenir-ne una de sola, amb les dades dels millors fotogrames enregistrats.

És sorprenent com, en pocs minuts, comencen a aparèixer formacions d’albedo sobre el disc del planeta.

Pas intermedi amb Registax

Posteriorment tractarem la imatge amb un editor fotogràfic com Gimp. És una tècnica molt senzilla i barata i que aporta resultats interessants. Us animo a experimentar i a introduir-vos en l’apassionant món de l’astrofotografia per aquesta via.

I com que hem parlat de WhatsApp i som astrònoms del segle XXI, vaig provar també de processar les imatges amb els filtres de l’aplicació per a telèfons mòbils Instagram. Els resultats obtinguts són similars (la primera foto mostra l’acabat final amb el filtre “Sutro”) i a més podem compartir-los de forma immediata.

Però cal no oblidar als antics i observar com ho feien ells, a ull nu i meravellats de l’espectacle celest de les conjuncions!

Com a exemple, mentre a Llagostera teníem dificultats per a observar Venus i Mercuri, el nostre company Josep Maria Petit Prats obtenia aquesta bonica imatge del crepuscle del 14 de juny a les 22:34, des de Sant Antoni de Calonge.

Conjunció de Mercuri (esquerra) i Venus (dreta), cortesia de Josep Maria Petit Prats

I cal continuar observant: el proper dia 20 de juny podrem gaudir d’una conjunció Venus-Mercuri al cel de l’oest, a la constel•lació de Bessons. Un nou capvespre màgic ens espera. A nosaltres, pobres orfes d’estrelles, però anhelant com sempre, i des de sempre, el Cosmos.

Rafael Balaguer.

Prehistoriador i astrònom amateur, especialment interessat i compromès amb la divulgació científica, em centro en la tasca de comunicació de l'Astronomia i de la Paleoantropologia impartint cursos i conferències, en les què destaquen els suports audiovisuals, així com realitzant observacions astronòmiques públiques, especialment amb Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, de la què en sóc president. Fruit de la meva vocació integradora de l'Astronomia amb altres ciències, actualment estic realitzant una investigació totalment pionera en el camp de l'Arqueoastronomia que estudia la relació entre la ubicació i l'orientació dels monuments megalítics amb el camp magnètic de la Terra.

Tagged with:
Arxivat a Ciència i Tecnologia
One comment on “Formacions d’albedo a Mercuri
  1. Oriol López ha dit:

    Llàstima, com dius, de la contaminació lumínica cada cop més estesa i que a molts llocs no ens deixa contemplar el cel en tota la seva esplendor.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: