[E]l pintor s’ha llevat d’hora. De bon matí, li ha semblat que l’enardiment creatiu l’assistiria, i es troba davant del cavallet amb el cap entre les mans, temerós de la blancor de la tela.
Sent la nosa dels segles de pintura que l’han precedit i vol trobar la seva veu enmig d’un cor immortal que l’eixorda. Alguna vegada ha arribat a omplir la paleta i a untar un pinzell, però la comunicació divina no es presenta i, de fet, no ha pintat mai.
Pere Calders
El fragment anterior està extret de la novel·la La ciutat cansada de Pere Calders (1912-1994), publicada pòstumament el 2008, una reflexió corrosiva en clau d’humor sobre la condició humana que ens fa, alhora, rumiar i somriure.
Als que encara no l’hagueu llegida, us la recomano.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 