La traducció d’aquesta notícia és que, si ets fan de Motorhead et podràs seure al costat d’un de Metallica; si t’agrada Pink Floyd tindràs de company de viatge a una persona a la què li agrada Genesis i, si ets fan de Bertín Osborne… bé, llavors viatjaràs sol.
No sé si ho heu pensat, però això obre moltes portes. Quant de temps hauríem guanyat els quarentons en els nostres anys de joves tiracanyes. Segur que molts recordeu aquelles discoteques plenes de noies quan, pels altaveus sonava Lionel Richie (Hello! Is it me you’re looking for? Cause I wonder where you are. And I wonder what you do. Are you somewhere feeling lonely? Or is someone loving you?) i només tenies els 10 minuts de balades per “afegir amistats”. Quin estrès! Quines preses t’entraven! Aquesta no, que està dient; sí, qué pasa soy la fea del grupo. L’altre tampoc que va borratxa. I aquella? No, amb aquella ja ho vaig intentar la setmana passada. Ara no hi ha cap problema. Tafaneges el Facebook de qui et roba el cor, busques l’apartat música, veus els grups que li agraden, et baixes la discografia completa d’una d’aquestes bandes, t’aprens qualsevol cançó i, quan aconsegueixes establir contacte, com si no vols la cosa, pronuncies qualsevol estrofa del seu grup favorit. Joves 2.0 que llegiu això: SOU UNS CABRONS! NO SABEU LA SORT QUE TENIU!
A sobre, ara arriba Celestina-Iberia i et permet seure al costat d’una persona amb la qual, a priori, tens més afinitat. Això sí, no busqueu aquest servei a Ryanair. El més probable és que, si ets professor i/o català, acabis al costat de qualsevol fan de Wert. En aquest cas, t’aconsello que li facis una petició d’amistat a l’hostessa. L’únic que pot succeir és que et bloquegi.
@alexsocietat
http://societatanonima.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 