Suposo que tots coneixeu la vella història de l’escorpí i la granota. En ella, un escorpí li demana a una granota que li ajudi a creuar un riu prometent-li no fer-li cap mal. La granota accedeix pujant-li a la seva esquena però, quan estan a meitat del trajecte, l’escorpí pica a la granota. Aquesta li pregunta “com has pogut fer una cosa així?, ara morirem els dos”. L’escorpí es disculpa “no he tingut elecció, és la meva naturalesa”. I per quina raó us explico aquesta petita i tant recurrent història? Perquè sempre he vist en Wert, i en altres polítics de dreta, la sublimació de l’escorpí.
El ministre d’Educació va arribar a la seva responsabilitat política amb un seguit d’idees en el seu cap i amb el suport d’aquesta majoria absolutista que tant mal està fent. Idees que va alimentar com a tertulià professional de la caverna mediàtica. Després ha tirat pel dret, sense dialogar, sense pactar, sense negociar i, en definitiva, sense fer política. Ha preferit desenvolupar un projecte a la contra. La seva missió ha estat derrotar tot allò amb el que no està d’acord (que és bàsicament tot el que s’assembla a l’esquerra i/o al catalanisme). En cap cas ha buscat la possibilitat de construir ponts, d’escoltar alternatives o de flexibilitzar els seus pressupostos ideològics. Yo mando, vosotros obedecéis. És la seva naturalesa, està al seu ADN. I no hi ha res a fer.
Tard o d’hora s’anirà (recordem que afortunadament també ell té data de caducitat). I s’anirà amb la sensació de no haver estat comprés. Molts messiànics beuen del mateix got. És com aquell conductor que es fica en una autopista en direcció contrària i es queixa de que tothom va al revés. No intentem fer pedagogia amb ells. Resulta una tasca inútil. Són ells contra el món.
Sabeu com acaba el conte de la granota i l’escorpí? Doncs que la granota es queda sense beques i sense poder estudiar en la seva llengua. Al menys, fins la propera legislatura… o potser abans. I l’escorpí? Ai, l’escorpí! L’escorpí sempre hi torna.
Twitter: @alexsocietat
http://societatanonima.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 