#Croquetes per parar un tren

Sant Tornem-hi, que l’any passat no n’hi va haver prou. De nou 11 de setembre i de nou vam sortir al carrer per deixar ben clar quin és el desig d’una gran gran gran part de la ciutadania. La Via Catalana, perdó, la festa de les croquetes, va tenir molt d’èxit. En total, en vam elaborar un milió sis-centes mil. Així que podríem dir que vam omplir la nevera per a uns quants mesos. Una sort, sobretot per a tots aquells i aquelles que ens declarem fans absoluts d’aquestes delícies culinàries. A mi, per exemple, m’agraden especialment les de bolets i les de formatge. I bé, en general, qualssevol que no estiguin farcides de cadàver.

Malauradament, hi ha gent que encara es pensa que les nostres croquetes no les hem fetes pas per a ells. Això no em preocuparia en absolut —diuen que sobre els gustos no hi ha res escrit— si no fos perquè una de les persones que no n’ha volgut menjar és ni més ni menys que el Molt Honorable President de la Generalitat. I estic plenament convençut que un 90% dels cuiners i cuineres que vam participar de la macrofesta culinària ho vam fer, precisament, perquè fos ell el primer de tastar-les. Perquè veiés com de bones poden ser unes croquetes casolanes. Per acabar-lo de convèncer que la nostra cuina és prou gran per fer tantes croquetes com calguin, que no necessitem anar a cal veí a pidolar cap ingredient.

Estranyament, però, el Molt Honorable President va interpretar la nostra voluntat just a l’inrevés. El pobre home es pensa que hem cuinat més d’un milió i mig de croquetes perquè se les mengi el nostre senyor veí. El pitjor del cas és que a sobre, n’espera rebre una bona crítica. Talment com si no recordés que les papil·les gustatives del veí fa tres-cents anys que estan atrofiades; totalment inservibles. El resultat de tot plegat, òbviament, serà similar al que obtindríem si pretenguéssim que en Sergio Ramos resolgués l’equació x + 1 = 2: atzucac absolut.

Per això, voldria fer arribar un missatge al Molt Honorable President Artur Mas des d’aquest humil blog.

Senyor President, si us plau, tasti les nostres croquetes. Estic segur que li agradaran, perquè estic segur que darrere de tota la façana de falses aparences i de buida retòrica, vostè encara hi ha de tenir per força una mica de dignitat catalana i una mica d’orgull. Deixi estar els veïns, són un cas impossible, inútil. Que no ho veu que encara mengen menús caducats de fa gairebé quaranta anys? Com vol que sàpiguen apreciar les nostres croquetes de nova recepta? Deixi-ho estar, faci el favor, que encara els agafarà una indigestió i acabaran vomitant al replà.

Jo, senyor Molt Honorable, li demano sincerament que si li han agradat les croquetes, feliciti les persones que les han cuinades i els pregunti si estarien disposades a cuinar croquetes i tot el menú sencer, d’ara endavant, elles soletes, i per sempre més. Això faci-ho com vulgui. Si li sembla més adient fer-ho en forma de consulta “Croquetes: sí / no” hi estarem d’acord. Si li sembla millor fer-ho en forma d’eleccions “Partits Procroquetaires / Partits Anticroquetaires”, també hi estarem d’acord. Això sí, senyor President, si realment ho ha de fer, si de debò en té la voluntat, faci-ho ja. Si ha de tastar les croquetes, tasti-les ara que són acabades de fer. Si s’espera al 2016 ha de saber que corre el gran i probable perill de quedar-se’n sense, o bé de menjar-se-les seques i ràncies.

Restem, doncs, a l’espera de la jugada mestra. La pilota la té als seus peus, senyor President. No la cedeixi a l’equip contrari, que som al temps afegit i no volem anar a la pròrroga.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a elbixo

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.