Vicent Andrés Estellés, la veu del poble

El més de març de 1993, ara fa vint anys, ens deixava Vicent Andrés Estellés, i sembla que ja n’han passat cent; segurament perquè la seua presència ens ha calgut moltíssim durant tot aquest temps, segurament perquè amb la seua obra no hem tingut suficient, segurament perquè necessitàvem la seua figura, feble, i la seua tènue veu perquè se’ns omplira el cor d’il·lusió i esperança en un esdevenidor millor, en una societat més justa, en un País Valencià orgullós del seu passat i delerós per construir un futur amb llibertat.

Vicent Andrés Estellés cVicent Andrés Estellés és el poeta valencià més universal, el poeta de la vida i de la mort, el poeta de la vida quotidiana, el poeta del poble, el poeta de l’amor brusc i salvatge, el poeta que exercí de cronista de records i d’esperances, el poeta que assumeix la veu del seu poble, el poeta que va vetllar en la llarga nit imposada per l’inefable botxí, el poeta que sempre deia la paraula justa, el poeta, en definitiva, que ens empeny a baixar al carrer i participar perquè sap que no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu. I tot això perquè Estellés fou conscient, ben aviat, que allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble.

La vida

Estellés va nàixer el 1924 a Burjassot i va estudiar periodisme a Madrid entre 1942 i 1945. Posteriorment, ja a València, va treballar al diari Jornada i des de 1948 a Las Provincias, on va començar duent a terme tasques d’arxiu, crítica de llibres i de cinema i reportatges, i des de 1959 va ocupar el càrrec de redactor en cap. A més a més, també es feia càrrec diàriament de la secció Bon dia!, una simpàtica salutació als lectors, redactada en valencià, a partir d’un fet d’actualitat. El 1978, aprofitant una baixa per malaltia, és acomiadat per motius polítics, quan li havien concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

L’obra

Estellés és el poeta més prolífic de la nostra literatura, i malgrat la censura, i fins i tot la persecució, que va partir en certs moments de la seua vida, va ser capaç de publicar més de trenta llibres de poesia, deu volums de la seua obra completa, una novel·la, set obres de teatre, tres llibres de memòries i, pòstumament, la seua gran obra, el Mural del País Valencià –per a que després diguen que no existeix!–, que reuneix més de 60 llibres dedicats als nostres pobles i comarques. El Llibre de meravelles (1971) és una de les obres que li proporcionà més popularitat, segurament per la magnífica fotografia que ofereix de la València de postguerra, dominada per la fam i la por. La seua obra ha estat traduïda la majoria de les llengües europees, i també a altres com el japonés o el turc.

Poesia i música

Són nombrosos els autors que han aprofitat els versos d’Estellés com a font d’inspiració musical, com ara Matilde Salvador o Manuel Palau. Però encara en són més els que han musicat els seus poemes –més de dos-cents–, la qual cosa ha contribuït enormement a la seua difusió. Autors com Paco Muñoz, M. del Mar Bonet, Lluís el Sifoner, o grups com Al Tall, Carraixet o El Pavesos han inclós poemes d’Estellés en el seu repertori musical, però segurament fou Ovidi Montllor qui millor interpretà els versos del poeta de Burjassot.

Els reconeixements oficials i populars

Des dels inicis de la seua trajectòria com a poeta, Estellés veié reconeguts els seus mèrits, bé en forma de premis com el de Cantonigròs el 1957, el de la Diputació de València el 1958 o l’Ausiàs March el 1966; posteriorment rebé la Lletra d’Or el 1975, el premi Crítica Serra d’Or el 1975 i el 1978, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1978, la Creu de Sant Jordi el 1982, el Premi de les Lletres Valencianes el 1984 i, a títol pòstum, la Medalla d’Or Belles Arts Ministeri de Cultura el 1993. Afegir només que l’any 2013 ha estat nomenat l’Escriptor de l’any per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual cosa ha propiciat l’organització de moltíssims actes d’homenatge.

Però els millors reconeixements a la vàlua de la seua obra han estat des de sempre els sorgits en mols pobles i ciutats d’arreu del País Valencià que han atorgat el nom del nostre poeta a carrers, places i avingudes. A més a més, des del 2010 se celebra al mes de setembre de cada any l’anomenada Festa Estellés en nombroses poblacions, on els admiradors del poeta s’hi reuneixen per recitar versos i escoltar cançons. Per altra banda, a les Trobades 2013, organitzades per Escola Valenciana, han sigut milers les persones que han homenatjat la seua figura amb el lema “La veu del teu poble”.

 Com vegeu, són múltiples les facetes de Vicent Andrés Estellés, la de periodista, poeta, prosista, autor teatral,… però per damunt de totes n’hi ha una que en sobresurt, la de persona compromesa amb el seu País i amb la seua llengua. D’aquest compromís prové la necessitat d’escriure en l’idioma de la gent del carrer, una llengua postergada, amagada i perseguida pel franquisme; i d’uns temes que l’angunien i l’amoïnen, com ara l’amor, la mort, la manca de llibertat, la fam…, perquè són els que preocupen el seu poble. És per aquest motiu que la seua obra, especialment la poètica, arribarà amb facilitat a tothom, perquè la seua és la veu més profunda de l’anima dels ciutadans del seu País.

I és per tot això que nosaltres, els valencians actuals, honorem la seua figura i el recordem en aquesta data.

Vegeu més imatges a

Vicent Andrés Estellés a les Festes Populars de Sant Marcel·lí

Professor de valencià; professor col·laborador de la UOC; interessat en la història de la llengua catalana, referida especialment al País Valencià.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Vicent Andrés Estellés, la veu del poble
  1. rexval ha dit:

    L’enhorabona. En un altre lloc del bloc Des de la Mediterrània ja he comentat alguna coseta, Estellés és el meu pare espiritual junt a Guarner, Fuster, Carles Salvador i Raimon. Després van vindre més. Amb ells vaig aprendre valencià. A cas es parlava en castellà. I vés per on acabí sent professor de Valencià i aprovant les oposicions de Magisteri per aquesta especialitat, l’única vegada que van ser convocades. I, sense ànims de presumir, però amb molt d’orgull, he de dir que vaig ser el número 1. Després llevaren l’especialitat i va seguir treballat com a professor d’Anglés. Amb això de “pujat de categoria” segons alguns estúpids que sovintegen per estes terres tan despersonalitzades. Creuen que el castellà és “més” que el valencià i que l’anglés és el non va plus de la ruleta russa.

    “El llibre de meravelles” és el meu primer poemari en valencià. Encara el conserve. Podria recitar de memòria molts dels seus poemes.

    Hem de seguir el que Estellés i tants altres van encetar o més bé continuar.

    Regí. Visca el Paaís Valencià Lliure!!*!!

  2. […] sobre la seua vida i obra de mans del professor de Valencià Josep Daniel Climent i el seu article Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble.  Us recomane freqüentar aquest […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: