El planeta sisè era un planeta deu vegades més vast. Era habitat per un senyor vell que escrivia llibres enormes.
-Guaita! Un explorador! -va exclamar, quan veié el petit príncep.
El petit príncep s’assegué sobre la taula tot esbufegant encara. Havia viatjat molt!
-D’on véns? -li digué el senyor vell.
-Què és aquest llibre gros? Què feu vós?
-Sóc un geògraf -digué el senyor vell.
-Què és un geògraf?
-És un savi que sap on es troben els mars, els rius, les ciutats, les muntanyes i els deserts.
-És molt interessant -digué el petit príncep-. Això sí que és un ofici de debò! -I donà un cop d’ull al voltant seu, pel planeta del geògraf. Encara no havia vist mai un planeta tan majestuós.
-És molt bonic, el vostre planeta. ¿Hi ha oceans?
-No puc pas saber-ho -respongué el geògraf.
-Ah! -El petit príncep havia tingut una decepció- I muntanyes?
-No puc pas saber-ho -respongué el geògraf.
-I ciutats, i rius, i deserts?
-Tampoc no puc saber-ho -digué el geògraf.
-Però vós sou un geògraf!
-Certament -digué el geògraf-, però no sóc explorador. No en tinc ni un. No és pas el geògraf qui ha de fer el recompte de les ciutats, dels rius, de les muntanyes, dels oceans i dels deserts. Un geògraf és massa important per fer de rodamón. El geògraf no surt del seu despatx, sinó que hi rep els exploradors. Els interroga i pren nota de llurs observacions. I si les observacions d’un d’ells li semblen interessants, el geògraf fa fer una enquesta sobre la moralitat de l’explorador.
-Per què?
-Perquè un explorador mentider portaria una catàstrofe en els llibres de geografia. Igualment un explorador que begués massa.
-Per què? -preguntà el petit príncep.
-Perquè els embriacs hi veuen doble. Aleshores el geògraf apuntaria dues muntanyes en llocs on només n’hi hauria una.
-Jo conec algú que seria mal explorador -digué el petit príncep.
-Possiblement. Doncs, quan la moralitat de l’explorador sembla bona, es fa una enquesta sobre la seva descoberta.
-Aneu a veure·la?
-No. És massa complicat. El que es fa és demanar a l’explorador que porti proves. Si es tracta, per exemple, d’una gran muntanya, se li demana que en porti pedres grosses.
El geògraf s’emocionà de cop i volta.
-Però si tu véns de lluny! Tu n’ets un, d’explorador! Descriu-me el teu planeta!
I el geògraf, després d’obrir el llibre, va fer punxa al llapis.
Les narracions dels exploradors de primer s’han d’escriure amb llapis. I per escriure-les amb tinta s’espera fins que l’explorador hagi portat les proves que se li demanen.
-Què dius? -preguntà el geògraf.
-Oh! el meu país -digué el petit príncep- no és pas massa interessant, és molt petit. Tinc tres volcans. Dos en activitat i un d’apagat. Però mai no se sap què pot passar.
-Mai no se sap què pot passar -repetí el geògraf.
-També tinc una flor.
-No les apuntem, les flors -digué el geògraf.
-Per què no, si és el més bonic?
-Perquè les flors són efímeres.
-Què significa efímer?
-Les geografies -digué el geògraf- són els llibres més bonics de tots. Mai no passen de moda. És difícil que una muntanya canviï de lloc. És dificilíssim que un oceà es buidi. Les coses que nosaltres escrivim són eternes.
-Però els volcans apagats poden revifar-se -interrompé el petit príncep-. Què significa efímer?
-Que els volcans estiguin apagats o encesos, ens és el mateix -digué el geògraf- El que compta per a nosaltres és la muntanya. La muntanya no canvia.
-Però, què significa efímer? -repetí el petit príncep, que mai de la vida no havia renunciat a una pregunta, un cop l’havia feta.
-Vol dir que està amenaçat de desaparició propera.
-La meva flor està amenaçada de desaparició propera?
-Seguríssim.
La meva flor és efímera, es digué el petit príncep, i jo l’he deixada allà dalt tota sola, només amb quatre punxes per defensar-se contra el món!
Fou llavors que li sabé greu per primera vegada. Però es va encoratjar.
-Què m’aconselleu que vagi a visitar? -preguntà.
-El planeta Terra -li respongué el geògraf- Té bona reputació …
I el petit príncep se n’anà, tot pensant en la flor.
Antoine De Saint-Exupéry
El text anterior pertany al llibre El Petit Príncep, traducció (en aquest cas de Joan Xancó) de “Le Petit Prince” d’Antoine De Saint-Exúpery (1900-1944). El Petit Príncep és un clàssic per a l’educació en valors i un molt bon treball d’anàlisi de determinades actituds humanes a través dels diversos personatges arquetípics que hi apareixen, com el geògraf del fragment anterior.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 