Adaptació de Banys àrabs a Girona, de Joan Manel Hernández Ferras, Flickr
A mesura que els cristians van anar conquerint l’antiga al-Andalus, molts dels seus habitants que eren de religió musulmana van intentar conservar-la. Però, a partir del regnat dels Reis Catòlics, van començar els baptismes a la força dels mudèjars, que eren els habitants de religió musulmana del territori conquerit pels cristians, per convertir-los, volguessin o no, en cristians.
Es té constància d’alguns d’aquests baptismes per la força a Castella els anys 1500 a 1502 i a la corona catalanoaragonesa una mica més tard, els anys 1525 i 1526. Es sol fer referència a aquests antics musulmans convertits en cristians amb el terme de moriscos. Com era d’esperar, molts d’aquests musulmans batejats cristianament continuaven professant la fe musulmana i no la imposada.
Malauradament, els moriscos com a nous cristians que eren (a efectes legals) quedaven sotmesos a la jurisdicció de la Santa Inquisició que vetllava perquè tots els cristians seguissin estrictament els preceptes sense desviacions herètiques. I aquí va començar el malviure de molts d’ells, que havien de demostrar que eren bons cristians si no volien veure-se-les amb la Inquisició, dissimulant com podien la seva autèntica fe.
Un dels costums dels moriscos que els delataven com a mals cristians davant de la Santa Inquisició era el de rentar-se massa en un moment que al món cristià un excés d’higiene es considerava, com a mínim, pecaminós.
L’informe “Ceremonias de moros que hacen los moriscos” en poder del Tribunal del Sant Ofici de València deia que aquests:
“se desnudan en cueros y ponen una artesa con agua caliente y jabón y se lavan todo el cuerpo; y esto hecho, bacían el agua y hechan otra limpia en un librillo”
En la mateixa línia, una documentació inquisitorial del Tribunal de Cuenca una testimoni denuncia que :
“no solo era costumbre entre los moros lavarse cuando se casaban y cuando se morían sino muchas veces al año”
En fi, que es rentaven massa per al món cristià de l’època i això els delatava davant dels inquisidors.
Font: Moros, jueus i cristians en terra catalana. Memòria del nostre passat (2013), de Dolors Bramon
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Doncs no sé a què ve ara titllar els moros de fonamentalistes. Com diuen en castellà: 1 Vivir para ver. 2 Apaga i vámonos.
Bon article d’alliçonament d’història, Oriol.
Efectivament, Jordi, de fonamentalismes n’hi ha hagut (i malauradament encara n’hi ha) de tots els colors i a tot arreu. Gràcies pel teu comentari.