Hipàtia d’Alexandria, de Jules Maurice Gaspard, imatge publicada a “Little Journeys to the Homes of Great Teachers”, d’Elbert Hubbard (1908)
Hipàtia d’Alexandria (segles IV-V) va ser una dona sàvia, filòsofa, científica i professora de matemàtiques i de filosofia a la prestigiosa institució de l’antic Museu-Biblioteca d’Alexandria. Cap a l’any 400 va dirigir també l’escola neoplatònica d’Alexandria.
Va dissenyar un astrolabi pla i un planisferi, i va construir un destil·lador d’aigua, un mesurador de nivell i un densímetre de líquid.
Va escriure també diverses obres científiques i filosòfiques segons ens consta per referències que n’han fet d’altres autors, però el fet que fos dona, una dona culta i sàvia, que no fos cristiana sinó pagana i que defensés la separació entre la filosofia i la religió van provocar la ira d’un grup de fanàtics cristians que la van raptar i la van portar a l’església Caesarum, on la van torturar i matar, i després en van cremar les seves restes i les seves obres.
Oriol López
Font: Les dones i les filosofies (2002)
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
no he vist la pel.lícula que li va dedicar Amenábar, ¿fa honor?
De fet, Albert, ens n’han arribat molt poques dades de la Hipàtia real, i el que en sabem és de forma indirecta, a través de mencions d’altres autors, alguns contemporanis seus, ja que els seus enemics van voler eliminar qualsevol rastre de la seva existència, començant per cremar-ne el cos i les seves obres. Jo tampoc no he vist la pel·lícula i no et puc dir fins a quin punt van ser o no fidels al poc que se’n sap. Gràcies pel teu comentari.
Jo si que he vist la peli. En general està força be, però l’has de mirar des del punt de vista de política i lluites de poder. Una novel·la, vaja.
Des del punt de vista científic el propi Amenabar a les entrevistes explicava que els fets científics eren pura especulació. Li suposa a Hipatia unes hipòtesi excessivament avançades per a la seva època. P.ex.: a la película Hipàtia dedueix l’heliocentrisme i que les òrbites dels planetes siguin elíptiques. A l’època, les medicions de possició dels astres no disposaven de la suficient precissió per a basar-s’hi…
Això si, el final de la peli és molt emotiu.
Miraré de veure-la. Gràcies per la ressenya que ens en fas, Joan.