Gràcies, senyor Pere Navarro

Jo quan miro en Pere Navarro no li veig cara d’imbècil del tot. No del tot. Vull dir que no és un paio d’aquells amb la bava regalimant, ni un retardat dels que van aixecant el braç i cridant arribaspaña per tot arreu quan algú mira de fer-los entrar en raó. Tampoc no penso que tingui cara de mala persona. Cony, comparin la seva cara d’innocentot amb la de la Sánchez-Camacho, en Jordi Cañas, en Wert o la Cospedal dels collons i ja em diran el què. —I si no és un imbècil de traca i mocador, ni un fill de puta, què cony li passa? —es preguntaran vostès amb tota la raó del món. Doncs mirin, no ho sé. No en tinc ni punyetera idea. Però el que fa i el que diu aquest home dia sí i dia també, fa que sigui un personatge digne d’un lloc destacat al Monguer’s Hall of Fame.

No tinc ganes —ni temps, que la vida és curta— de recopilar aquí tot el seguit de bajanades que el “líder” dels “socialistes” “catalans” ha anat deixant caure en els últims dies, setmanes i mesos, però sí que voldria mencionar les tres que jo trobo més brutals i inversemblants. Més que res perquè al posar-les així per escrit potser aconsegueixo treure l’entrellat del coi de pel·lícula de sèrie B que aquest paio té muntada al cervell.

La primera cagarada de camell digna de menció és la seva Gran Proposta d’Abdicació del Rey Juan Carlos en favor del Príncipe Felipe perquè, segons ell, és en Felip VI qui ha de liderar la “Segona Transició”. Com si n’hi hagués hagut mai una de Primera, saben? Jo, malauradament, no era a la sala on el senyor Navarro va fer aquesta arriscada proposta, però si hi hagués estat, poden pujar-hi de peus que li hauria dedicat una forta ovació amb la bragueta abaixada i la tita fora.

Uns quants mesos després de l’arenga abdicacionista, i en veient que ningú li feia ni puto cas, el paio decideix canviar de discurs radicalment. Tan radicalment que ara el Rey ja no ha d’abdicar; ara ha de fer de “mediador“ entre la Generalitat i el Gobierno. Toquin-se els collons. Com si el Rey tingués la capacitat mental de mediar res que no sigui la dura batalla de no semblar idiota quan parla per la tele. A més, per acabar-ho d’adobar, resulta que ha de fer de mediador d’un debat que no existeix ni té pinta d’existir mai de la vida. Bravo, Navarro.

La tercera perla, com segurament ja deuen sospitar, és l’opinió que té aquest bon home sobre la davallada de militants del seu partit. Es veu que no té res a veure amb la deriva política que ell mateix està capitanejant. Es veu que la gent es dóna de baixa del PSC perquè no poden pagar-ne la quota. És clar. I després corren a afiliar-se a “Esquerra” Republicana de Catalunya perquè la quota d’aquells deu ser més barata, oi?

Mirin, no ho sé. Per més que hi penso no aconsegueixo veure’n el què. Hi ha qui diu que en realitat en Navarro és un agent del CNI (Centro Nacional de “Inteligencia”) i que totes aquestes ximpleries les fa per desestabilitzar i per aconseguir restar suport a la independència. Com que dins el PSC —igual com passa a la majoria de partits— hi ha una bona colla de trepes giracamises disposats a canviar d’idees com qui canvia de mitjons, és una hipòtesi conspiranoica que podria tenir sentit. Ara bé, per cada militant “socialista” que segueix aquesta veta surrealista, podríem trobar quaranta persones no afiliades a cap partit que només de veure el paper de tòtil que juga l'”esquerra” unionista ja fugen cames ajudeu-me. I alguna cosa em diu que no paren de córrer fins que arriben a l’extrem més separatista radical que troben. I això, pensant-ho bé, trobo que ens va de de conya, escoltin. Així que gràcies, gràcies i mil gràcies, senyor Pere Navarro.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a elbixo

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.