Trobo que val molt la pena de fer un marcatge individual al senyor Juan Carlos Girauta. Vull dir que si són vostès admiradors de l’humor absurd i de les bajanades més surrealistes, aquest paio és el seu home. No en tinguin cap dubte. A més a més, posseeix dots innates per a la interpretació. Sobretot per al paper de víctima, perquè li encanta escopir a la cara de tot Cristo i després interpretar la pobra meuca maltractada. Jo no sóc pas crític de teatre, escoltin, però valorant l’enorme quantitat de ximples ensumallufes que es creuen les seves pantomimes, potser hauríem d’anar pensant d’enviar-lo als Òscars de l’any vinent. I pensin que segurament encara perfeccionarà més les seves comèdies gràcies a les ínfules de savi adquirides recentment pel fet d’haver estat nombrat segon de bord de la candidatura europea dels neofalangistes Ciudadanos.
Per si no n’estan al cas, m’agradaria fer especial èmfasi en una de les pantomimes estrella que el senyor Girauta va perpetrar ni més ni menys que a Twitter. Jo m’ho vaig passar d’escàndol. Resulta que un bon dia el paio va decidir fer veure que plegava d’aquesta xarxa social perquè “los nacionalistas catalanes” l’insultaven. ¡Maldita chusma! Mira que insultar un lliurepensador tolerant i respectuós com ell! On anirem a parar! Els enganxo tot seguit el seu tuit de comiat. Ja poden anar aixecant-se per a l’ovació.
Un cop transcorregut un temps prudencial (no sigui cas que algun ciudadano no acabés d’empassar-se del tot la seva performance de pobre-home-que-ha-de-marxar-de-Twitter) va crear-se un nou compte i collons, mirin, ja el tornem a tenir aquí! I tan amable com sempre! Bravo, senyor Girauta. Portar el teatre i la comèdia a les xarxes socials, això sí que és innovació i emprenedoria, cony!
Bueno, ya tenéis bastante por hoy, golpistas, xenófobos, violentos. Por cierto, salvo tres excepciones, habéis demostrado ser muuuy tontos.
— Juan Carlos Girauta (@GirautaOficial) March 15, 2014
Com és obvi i evident, els violents sempre són la resta. Ell mai. I ara. El fet que acusi de “colpistes” i de “violents” els integrants d’una organització ciutadana l’únic objectiu de la qual és poder votar, es veu que no és violència. El fet que ell i d’altres ciudadanos acusin TV3 i la resta de mitjans públics de manca de pluralitat (després d’anar-hi a fer la ronda de tertúlies i entrevistes, això sí) i en demanin EROs, es veu que no és violència. El fet que es cagui sobre el país sencer titllant-nos de pàries, es veu que no és violència. I podríem continuar així, però no és qüestió de fer l’apunt interminable. Ni ganes que en tinc, si els he de ser sincer.
—I si això seu diu que no és violència ni provocació, ens està dient que és subnormal perdut? —segurament deuen estar vostès preguntant-se. Doncs és un extrem que d’entrada no podem descartar, però jo, si els he de dir la veritat, no ho crec pas. En Girauta no és imbècil —tampoc cap llumenera, en sobren les proves— només és un bon actor, tal com he dit abans. Un bon actor que interpreta el paper que el director li ha reservat en exclusiva. Un paper roí d’entre els roïns, això sí, perquè no és cap altre que provar de fer tot el possible per aconseguir muntar “l’Ulster que os vais a cagar“. Ens volen provocar amb aquesta exhibició de presumpta ignorància suprema, amb aquesta fatxenderia made in Spain, amb aquests posats prepotents i avassalladors i amb aquest baix to digne del programa més fastigós d’entre totes les cadenes de televisió més fastigoses.Volen violència, volen veure’ns desbordats per l’ira i ho provaran de totes les maneres que tinguin a l’abast, ja està comprovat. Nosaltres, però, hem de continuar amb peus de plom. No jugarem pas a la seva merda de joc i menys amb les seves putes cartes marcades.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Dubto que tinguin capacitat de crear cap Ulster. Per crear un Ulster seria necessari que aquestes organitzacions fossin disposades a alimentar (materialment) unes forces de xoc massives, no quatre arreplegats mesocràtics a qui endollar en ajuntaments i altres institucions. Si, amb tot, aconsegueixen crear un clima de violència explicitada, llavors no mancaran voluntaris per aplicar allò de “any de malalts, guany de metges”