Hem entrat a l’era mobilista

Una trobada d’amics, alguns amb el mòbil a l’orella. Hi són sí, però, com a bons catalans independents, floten perduts i vagen en un immens espai sideral.

Abans de l’actual era mobilista ja existien molts savis despistats que s’evadien mentalment de la realitat de davant dels nassos i es feien els despistats, però ara finalment s’ha pogut trobar la maquineta que permet de manera automàtica ser a tot arreu i no ser enlloc, parlar a un amic present físicament mentre n’escoltem un altre en la virtualitat.

A Cruïlles, tertúlia veïnal que fem al carrer un cop cada setmana per comunicar-nos gent diversa, a cada butxaca hi ha un mòbil, un com a mínim, que assetja, que sovint es dispara i que difumina la conversa: el mobilitzat es separa del grup i comença la seva conversa fora de l’òrbita que ens havia congregat. Sí, això sí, una persona jove que hi participa habitualment no té la maquineta, no la vol tenir, i sense parlar gaire és present a la tertúlia en cos i ànima.

Tothom o quasi troba lo més normal del món aquest efecte “mòbil”, i de fet, jo sospito que la sola presència dels mòbil a les butxaques ja és tensió latent cap a aquell espai infinit dispers. Tot un símbol de la nostra era mobilista: un president i una vice-presidenta d’un govern asseguts a la seva poltrona i parlant animadament per mòbil mentre se’ls interpel·la des de la tribuna. Temps ha, tal menyspreu hauria escandalitzat a molts, ara ja sembla que quasi tothom ho veu força normal.

Societat líquida, tothom a tot arreu però ningú enlloc. Ostres, que bo, no?

Quant a Mar obert

El diàleg i el debat inventen noves idees i cultures