La ciutadania està convocada a votar a les eleccions a parlament europeu. Hom parla d’un important abstencionisme, adduïble a factors com la corrupció, un atur elevadíssim, desconfiança a la classe política i sobretot a una UE que “ajuda” a l’Europa del sud però amb interessos d’usurer. D’altres, vinculen aquestes eleccions al dret a decidir i més encara, a la consulta del nou de novembre d’ enguany, sobre la sobirania de Catalunya.
És molt difícil triar entre la decepció ciutadana i l’entusiasme patriòtic, però el cert és que el parlament europeu té veu però no vot i contràriament, “frau” Merkel té poder en la nostra vida, sobretot quan es tracta de retallar salaris, desnonar ancians, empobrir l’ensenyament i que cada cop anem caiem en un cul de sac.
¿Val la pena anar a votar per la composició d’un parlament europeu més simbòlic que cap altra cosa? Les minories nacionals volen tenir-hi veu – encara que sigui sense vot- els escocesos, catalans, bascos, flamencs volen parlar –encara que no sigui en el seu propi idioma- dels desencontres amb la majoria nacional que els discrimina i que els veus com una anomalia en comptes de veure’ls com una riquesa – lingüística, nacional, folklòrica- a part de la majoritària.
La qüestió és triple, anar a votar o no? I si es va a votar a qui? partits sobiranistes o unionistes? I en cas de l’opció sobiranista, ¿quina opció política d’ entre les altres? Probablement no hi ha contesta i potser cal conformar-se amb les paraules de l’escriptor francès Georges Bernanos: “La paciència del pobre ho vencerà tot.”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
Excel·lent article. Amb aquest m’heu tocat la fibra sensible. Mireu els qualificatius que mereixen els capitosts de l’Unió Europea, jo n’hi dic el Cau de Hienes Voraces, que s’alimenten de les societats desvalgudes, no tenen nom, bé si que en tenen, però no els puc dir. Aquells polítics del Cau de Hienes Voraces, s’han carregat les pensions dels vells i d’aquells ja no tant vells, els quals estant actualment a l’atur, mai més podran justificar el període mínim establert per a cobrar una pensió. Ens retallen la sanitat, posant en perill les nostres vides (així i tot, a causa d’això ja hi ha hagut morts), han aconseguit fotre per la finestra les il·lusions d’un gran col·lectiu que són els desnonats per les hipoteques, fins i tot a famílies amb fills molt malalts, i que n’hi hagi que s’hagin suïcidat. Han aconseguit que ingents quantitats de persones i mainada, hagin de menjar dels contenidors d’escombraries, o dels menjadors de caritat, cosa que ni a la postguerra, perquè sóc fill de la guerra, mai no vaig veure tanta gent en la mateixa situació.
Això sí, nois, els banquers n’han sortit per la porta gran i carregats amb feixos de calés sota d’un dels braços i de l’altre, van agafats amb els polítics, els eterns amics d’ells.
El meu vot, serà NO (estic rumiant si no vaig a votar, si papereta en blanc, o vot nul).
Jo si que sé a qui votaria, però així i tot, considero que seria indigne de mi, seguir-los la veta. Us diré més, jo sóc independentista amb desig d’estat propi, però lluny, ben lluny d’aquella xusma.
Salutacions