L’infern a Gaza

Cauen les bombes sobre Gaza com una pluja infernal. Estos darrers dies el món ha hagut de contemplar amb horror com l’exèrcit israelià entrava a sang i foc a la Franja, un territori que amb 1,4 milions d’habitants -la major part d’ells refugiats de la guerra de 1948- és una de les àrees amb major densitat de població del món i també una presó immensa.

Gaza viu entre el bloqueig total perpetrat per Israel i el tancament dels pasos fronterers per part d’Egipte, cosa que converteix este xicotet territori en una trampa mortal per a centenars de milers de persones que només han conegut la mort i el patiment periòdics, i que no tenen cap possibilitat d’escapatòria davant l’exèrcit totpoderós d’Israel, que posa en el mateix sac militants de Hamàs i la resta de la població civil de la Franja, xiquets i xiquetes inclosos.

I això és una de les poques realitats indiscutibles en un conflicte immensament complex, en què podríem trobar tants matisos i raons d’una banda i d’una altra com siguem capaços d’imaginar, i no faríem més que entrar en una discussió gairebé infantil sobre qui va començar primer i qui té més dret a ser-hi.

No vull caure en el reduccionisme de la consigna, i tampoc no vull quedar-me curt en la condemna a uns actes repugnants com els que hem hagut de contemplar esta setmana. El cruel assassinat de quatre xiquets palestins que jugaven a una platja, perpetrat des d’un vaixell de guerra israelià, en qualsevol cas, no servirà per més que augmentar l’odi entre els palestins i perpetuarà l’estat de guerra total al Pròxim Orient.

Les societats democràtiques tenim molta responsabilitat en este afer, i no podem menys que indignar-nos i condemnar sense pal·liatius declaracions aberrants com les que s’han sentit estos dies a una diputada israeliana que cridava al genocidi contra les mares palestines i els propis xiquets, que qualificava de xicotetes serps. Són este tipus d’accions les que aprofundeixen en l’espiral d’odi i haurien de ser penalitzades i perseguides internacionalment.

Perquè jo no em sent capacitat per dir si israelians i palestins han de viure en dos estats separats o en un de sol; en qualsevol cas, només sé una lliçó que l’experiència política i històrica ensenya, i és que no hi ha conflicte que se solucione a partir de la victòria militar d’una de les dues parts, i menys encara mitjançant l’eliminació física del contrari.

Entrada original del blog cristianballesteros.com 

 

Apasionado de la informática, de la política, del deporte y vida sana. Independiente, emprendedor, incansable, constante, ilusionador, ilusionado… Coordino la web latiendadeelectricidad.com

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “L’infern a Gaza
  1. didaclopez ha dit:

    La solució ja no pot ser ni un estat binacional ni dos estats mononacionals. Tan sols un estat mundial, que reconegui la ciutadania universal, pot evitar massacres com la d’aquests dies. I fins i tot llavors, hi hauria un munt de feina a fer per fer efectiva la pau

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: