Colp de gràcia al valencià

Encara un poc consternat per la notícia que situa el percentatge de valencianoparlants en un 10% l’any 2050, arriba l’hora de traure algunes conclusions no precisament precipitades sinó mastegades al llarg de tots els anys que porte fent classe de valencià. I és que la notícia, contràriament a tots aquells que s’han escandalitzat i han posat el crit en el cel, no m’ha resultat sorprenent, en tot cas m’ha impactat, que és molt diferent. I és que fins ara, mai no havia sentit ningú dir-ho tan claret i per escrit, publicat en els mitjans de comunicació i amb el rerefons d’un estudi que, simplificant un poc la cosa, només fa que confirmar els senyals que alguns ja prevéiem de feia anys. En efecte, els valencianoparlants ho tenim molt negre. Més si es considera que en alguns pobles i ciutats valencians ja fa temps que l’ús del valencià voreja el 10% o, fins i tot, menys. Alacant a banda, ciutats com ara Castelló de la Plana, Sagunt, València o Elx en són un exemple. I tampoc cal fer un estudi per saber-ho, sobra amb un passeget pel carrer i amb parar l’orella. O en qualsevol cas, sobra amb participar en alguna conversa a les xarxes socials on tot pareix que es queda en pur alarmisme, politització i en més del mateix: que si ofrenar noves glòries, que si bilingüisme per ací i per allà, que si açò és cosa dels catalanistes,… En fi, hi ha una part important de valencians amb certa tendència a enarborar banderes postisses amb qui no es pot comptar per a redreçar aquest problema, de cap de les maneres. Ni ara ni mai. No obstant això, convindria que alguns dels qui ara es justifiquen i posen arguments tan vells com “yo siempre he defendido el valenciano”, “tiene que haber libertad de elección” i totes aquestes ximpleries, deixaren de donar pel sac i ens oblidaren ja d’una vegada. Perquè si la nostra llengua mor, com a mínim vull un poc de dignitat el dia del seu soterrar, sense cap mosca collonuda foradant-me l’orella i dient-me que “yo soy más valenciano que tú porque como paella los domingos y soy miembro de una falla”. M’alegre molt per tots ells, de veritat que sí, però per favor, que no em conten romanços, de fet no vull ni que em parlen. Perquè el vertader problema de la llengua d’aquest país, del català parlat a terres valencianes, no és que a la gent li importe una merda, que també, és que en gran part és contrària a la seua dignificació, al seu ús i a la seua normalitat. Diguem-ho clar. Ja està bé d’ambigüitats i d’hipocresies. O es parla o no es parla. O s’escriu o no s’escriu. O s’estima o es deixa perdre…

Quant a

Interessat en la recreació de costums valencians i mediterranis encara no destruïts per la hipocresia i la falsedat d'aquest raconet del país.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Colp de gràcia al valencià
  1. jalmirall ha dit:

    Es quelcom que cor me lliga el veure com el català parlat a terres Valencianes es perd gràcies a una política secular de imposició de la llengua castellana, per els diferents governs de aquesta nació colonial que es diu Espanya, quan realment tindria que dir-se Castella. A més a més, la política d’ animadversió a tot lo que es digui català, que han estat sembrant durant segles de colonialisme a les terres germanes valencianes, os ha portat al llindar de perdre aquesta antiga i bella parla. Penseu bé, si no la defenseu vosaltres, algun dia els vostres nets os preguntaran perquè ja no es parla.!

  2. Joan ha dit:

    Molt bon article, Sergi.
    Genial la contundència amb que t’expresses, és el que cal per començar a canviar les coses.
    Ja ho deia Gramsci: “La veritat sempre és revolucionària”. Per sort, el temps de les metàfores ha quedat enrere, cal dir el que pensem arreu i clarament, sols així transmetrem la gravetat de la situació i sotragarem consciències.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: