L’home revoltat

L’escriptor i filòsof existencialista francès Albert Camus, al seu llibre L’home revoltat (1951) ens parlava així de l’home que arriba un moment que ja no pot més i es revolta:

L'home revoltat, Albert CamusL’esclau sofria totes les exaccions anteriors al moviment d’insurrecció.  Sovint fins i tot havia rebut sense reaccionar unes ordres més indignants que la que provoca la seva negativa.  Hi era pacient, refusant-les potser en ell mateix, però, com que callava, estava més preocupat del seu interès immediat que no conscient encara del seu dret. Amb la pèrdua de la paciència, amb la impaciència, comença, per contra, un moviment que pot estendre’s a tot allò que era acceptat abans. Aquest impuls és gairebé sempre retroactiu.  L’esclau, en l’instant en que rebutja l’ordre humiliant del seu superior, rebutja al mateix temps el propi estat d’esclau. El moviment de revolta el porta més enllà d’on era en el simple refús. Fins i tot sobrepassa el límit que fixava al seu adversari, demanant ara de ser tractat com a igual.

Albert Camus

A L’home revoltat, Camus hi analitza diversos camins de revolta que l’home ha emprés al llarg de la historia i hi denuncia l’ús de determinats sistemes de pensament per part dels estats per imposar una obediència cega que porta l’individu a l’esclavitud i al crim sistemàtic i “legal”. Una lectura molt recomanable, que no ha perdut pas la seva vigència tot i haver passat més de mig segle des que fou escrit.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “L’home revoltat
  1. DANI ha dit:

    “Ells manen perquè vosaltres obeïu” A. Camus.

  2. Victòria ha dit:

    “Escucha pequeño hombrecito soldado, ellos mandan pero tu disparas el fusil”
    Wilheim Reich, “Escucha, pequeño hombrecito”

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: