Si volem contribuir a l’avenç de l’ús social del català hem de ser capaços de ser més assertius lingüísticament i de mantenir-nos parlant en la nostra llengua sense passar-nos innecessàriament al castellà (o al francès, a a l’italià, segons l’estat en qüestió) en cada cop més situacions comunicatives, entenent que algunes persones puguin no estar d’acord amb la nostra opció, mantenint la cordialitat i sense estressar-nos.
El llibre Sortir de l’armari lingüístic, dels psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, és una bona eina que ens hi pot ajudar.
D’altres obres han abordat aquesta qüestió des d’altres perspectives, com la de la filologia o la de la sociolingüística, però aquesta és potser la primera en fer-ho des del punt de vista de la psicologia.
Ferran Suay i Gemma Sanginés ens mostren a través de les pàgines del llibre uns quants exemples de situacions comunicatives potencialment conflictives a nivell lingüístic, les analitzen, ens hi fan veure els punts de millora i ens donen tot un seguit d’eines i recomanacions que ens poden ser de molta utilitat per a ser més assertius lingüísticament i que això no ens resulti carregós sinó un estímul i una font de goig.
Oriol López