Hi ha qui diu que un tràgic accident d’avió no ha de mesclar-se amb la política, que no s’ha de polititzar les víctimes per respecte als familiars, als amics i als coneguts. Són segurament els mateixos que opinen que no s’ha de polititzar el futbol, mentre ens posen l’himne nacional espanyol a tot volum per megafonia i miren de fer-nos callar a cop de legalidaz. Queda molt bonic, això de “no polititzar”. Si ningú gosés titllar-los d’hipòcrites i de cínics de merda, molt em temo que a la seva manera, aquests mestretites despolititzarien fins i tot el Parlament.

Tinc la immensa sort que en aquell avió no hi viatjava cap familiar, cap amic, ni cap conegut. Tot i així, deixin-me explicar que si no hagués tingut aquesta fortuna, l’última cosa que voldria és que la “societat civilitzada” se centrés en donar-me condols a tort i a dret mentre ignora i deixa impunes tota la colla de subnormals i de fills de puta que es caguen i es pixen en la memòria dels meus éssers estimats. Que aquests cabrons campin lliurement sí que em semblaria una greu falta de respecte. I ara tampoc parlo de política, d’això se’n diu ètica i se’n diu justícia.
Per acabar, deixin-me aclarir, a fi d’evitar possibles comentaris suspicaços, que sóc conscient que si es donés el cas potser també trobaríem mostres de joia i d’alegria davant víctimes espanyoles, pel simple fet de ser espanyoles (de fills de puta i de sacs de merda ja sabem que n’hi ha per tot arreu). De tota manera, dubto molt que n’hi trobéssim tantes. Potser la diferència rau en que l’odi als “catalufos” està incentivat clarament des d’alguns mitjans?
Estic totalment d’acord amb tu fins l’última coma. Aquest fet, el d’alegrar-se de la mort dels catalans és de jutjat de guàrdia. Tinc una llista de correus on vaig tractar el tema més o menys com tu. Dos persones de Madrid es fan sentir emprenyats i deien que jo feia el mateix que aquells fills de puta però “al revés”, i una merda. Jo no m’alegraria mai de la mort de ningú. I una altra cosa que em va deixar de pedra és que solament vaig trobar ahir un bloc en català on es tocara el tema i es condemnara. En un altre, dedicat a l’òpera i el Liceu tan sols una al.lusió al cas perquè hi van morir dos cantants d’òpera. Res de res sobre els fills de puta que es pixen damunt dels cadàvers dels catalans, res. Ni el responsable ni els “followers”, quasi tots catalans. Em quedí de pedra. Supose que pensen que és parlar de “política” i això està malament vist entre altres coses perquè cal estar a bé amb tothom i no banyar-se el cul. Ahir vaig donar la meua opinió com a ser humà, valencià i català de llengua. Et deixe l’enllaç per si t’interessa a tu i els teus lectors. També vaig fer una cosa que recomaní i recomane: denunciar el cas a la “Brigada contra los Delitos Telemáticos de la Guardia Civil”. Vaig fer-ho per Facebook, però hi ha més possibilitats. El cas és que es vegen obligats a actuar. Fan falta moltes denúncies, si no tot quedarà en res. Són centenar de twits i si volen agafen els fills de puta en qüestió.
Una abraçada
Regí
Celebro que estigui d’acord amb el meu apunt. Val a dir que jo també he llegit el seu i l’he trobat d’allò més encertat. Les coses, o es diuen pel seu nom o millor no dir-les. Malauradament, sembla que massa persones opten darrerament per la segona opció, potser acoquinades per la imposició d’unes lleis que miren d’emmordassar-nos cada dia una mica més.
Salutacions i gràcies per llegir i comentar.
Totalment d’acord amb vosté. He de dir-li que si m’ha paregut una barbaritat els comentaris anticatalanises, el que més em sorprén és la tèbia resposta dels catalans. La gent calla. Visite uns quants blocs en català i em quede de pedra davant tanta fredor. No ho comprenc. Estic convençut que si haguera passat al contrari – catalans mofant-se per la mort de castellans – la reacció seria ben diferent.
Una pena i una vergonya.
Regí