#100x27S

Queden 100 dies per a les eleccions plebiscitàries i els bàndols van quedant cada dia una mica més definits. Semblava que això no passaria, cony, però sí, està passant. Convergència tindrà el valor de separar-se d’Unió a causa de l’aposta decidida a favor de la independència —qui ho havia de dir!— per part d’uns, i a favor de l’unionisme per part dels altres. Per a mi era evident que això havia de passar —ja ho vaig comentar fa uns dies— si és que ens havíem de creure que el 27S serà realment plebiscitari. Aquests 100 dies seran d’una intensitat política que només de pensar-hi ja em fa trempar, escoltin.

D’una banda tindrem el bloc independentista. Dic bloc per anomenar-ho d’alguna manera, perquè espero i desitjo sincerament que no cometin la colossal estupidesa de presentar-s’hi en llista conjunta. 3 partits: CDC, ERC i CUP. Qui vulgui la independència haurà de votar un d’aquests tres partits. I els qui la vulguin però no la considerin “prioritària”, cap problema; poden votar CDC si volen política de dretes, ERC si la volen d’esquerres moderadeta o la CUP si la volen molt d’esquerres. Aquesta opció que tindran els “independentistes no prioritaristes” quedaria esmicolada si hi hagués llista única. Molts es negarien a votar-la perquè són d’esquerres i no volen votar en Mas mai de la vida, altres perquè són de dretes i no volen votar els perroflautes de la CUP i altres perquè estan enmig i no saben si naps o si cols. La llista conjunta, el bloc unitari, o com collons ho vulguin anomenar, seria un vessament de vots cap a terceres vies i altres faules sonades.

A l’altre cantó del ring hi tenim l’unionisme, representat també en diverses formes. 5 partits: UDC, PP, PSC, ICV-EUiA i C’s (i potser Podemos, si acabessin obtenint representació en solitari). 3 partits independentistes; 5 (o 6) unionistes. I després ens diuen que nosaltres estem dividits. En fi. Alguns d’aquests són unionistes i centralistes recalcitrants i alguns altres asseguren, amb diferents matisos superficials, que aposten pel federalisme supeditat, òbviament, a que a Espanya també hi guanyin algun dia els partits federalistes, que impulsaran un procés constituent de caire federalista, que redactaran una Constitució amb el federalisme com a clau de volta i que aquesta Constitució serà ratificada en referèndum per tot el territori espanyol. Com a bonus per captar badocs, ens expliquen que la nova Constitució espanyola també garantirà el dret a l’autodeterminació, per si es donés l’estrany cas que el meravellós federalisme no ens acabés de fer el pes. No faré cap comentari. Bé, només recordar que en les darreres eleccions municipals el partit més votat a Espanya va ser el PP. I no sé, jo diria que qui els va votar no té molta pinta d’estar pel federalisme ni per l’autodeterminació.

En fi, si finalment tenim 27S, tant l’independentisme com l’unionisme tindran diferents opcions damunt el taulell. I dic “si finalment tenim 27S” perquè estic completament segur que una vegada convocades les eleccions i una vegada iniciada la campanya electoral, El Sobresueldos farà servir tots els jutges i tots els “fiscals de confiança” que tingui a l’abast per mirar d’impugnar programes, partits, discursos i paperetes.

Ens esperen uns mesos molt entretinguts.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “#100x27S
  1. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    En quant al seu primer paràgraf després de la foto, jo ho tenia entès d’altra manera. A veure si em sé explicar: Jo tenia entès que la llista conjunta era una mena d’allò que se’n diu “anar tots a una”. Per a mi, votar aquesta llista era sinònim d’independència, ja que els unionistes no s’han adherit al procés i d’aquí la trencadissa amb Unió, que dit sigui de passada, ja era hora !. Al capdavall, a posteriori i a l’hora d’iniciar el procés constituent, seria quan hi haurien les diferents opcions o diferents partits, per tal de que els ciutadans votessin el partit afí a llurs ideologies polítiques.
    Perquè al capdavall, si arribem a assolir la nostra independència, els partits s’hauran també de redefinir.
    I en quant al seu segon paràgraf, també després de la foto, l’he de donar tota la santa raó d’aquest món. Fora de Catalunya, en la meva opinió, quan la majoria de ciutadans davant de l’escandalós degoteig de corrupcions, continuen impassibles votant aquells corruptes de soc-a-rel, que han pujat impostos quan deien que no els tocarien, que beneficien la banca quan ha estat aquesta secta de gàngsters qui ens ha fotut aquesta maleïda crisi entre cap i orelles, vol dir que, políticament són uns analfabets i que només deuen llegir les fulles dominicals o les revistes de cor.
    Salutacions

    • elbixo ha dit:

      Respecte al seu punt de vista sobre la llista conjunta, deixi’m comentar que vostè ho veu talment com ho veig jo. Es tracta d’anar tots a una. És exactament això. El problema que jo hi veig, tal com ja he explicat a l’apunt, és que hi ha persones que no veuen la independència com a objectiu prioritari, que necessiten que hi hagi també un discurs polític de fons més enllà del SíSí. I si a aquestes persones els anul·lem la possibilitat de triar si esquerra o si dreta, a part de si independència o si unionisme, correm el risc de perdre el seu vot. És per això que sóc partidari de llistes separades, amb la ideologia i l’essència concreta de cada partit, però amb un punt en comú que ha de ser clar i contundent: independència. Si els partits que porten aquest punt al seu programa sumen majoria, haurem guanyat.

      Gràcies per comentar.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: