DE GRÈCIA VENIM, A GRÈCIA TORNEM

Alexis Tsipras va decidir  realitzar un referèndum, el cinc de juliol, perquè sigui el poble grec – i no la banca internacional- la que aprovi la proposta del FMI i la UE amb l’ ajuda financera. La convocatòria es farà el 5 de juliol i la pregunta serà “sí” o “no” a les últimes propostes dels creditors . La troika va fer una proposta que suposava més càrregues insuportables al poble grec i feia més llunyana la recuperació grega, i que duria importants sacrificis – encara més- al poble hel·lè.0,,18362708_303,00

Divuit estats de la eurozona, han acordat fer les primeres passes per expulsar Grècia de la moneda comuna i que el termini acabava el 30 de juny. El ministre de la zona euro, a Brussel·les, va enviar un missatge “Estem molt negativament sorpresos per la decisió del govern grec de convocar un referèndum.” O “Les conseqüències d’un referèndum són es trenquin les negociacions”. Les conseqüències són impredictibles . De moment, llargues cues de grecs davant els caixers automàtics per treure diners en cas d’un possible “corralito”.

Sembla estrany que Grècia, bressol de la democràcia i de molts dels principis de l’actual Europa, se la presenti ara com la culpable de l’actual situació, per preguntar al poble grec quina és la seva voluntat. Més encara, els grecs, van arribar a Catalunya al segle VIII aC, i van fundar poblacions que es convertirien en centres comercials, i van dur-nos i ensenyar-nos el seu art, la seva ciència, l’ús de la moneda etc., i ara, nosaltres desagradecidament, ens els mirem com si fossin pidolaires ganduls, i no víctimes d’enganys de mercaders.pintada-Atenas-Foto-Simela-PantzartziEFE_EDIIMA20150628_0006_18

Catalunya no hauria estat el que és avui dia, sense la seva influència en molts aspectes, caldria dedicar-los unes lletres de la cançó de Lluís Llach, “Vaixell de Grècia”: “Vaixell que plores igual que plora el meu, que duus la pena i el dol que porta el meu, vaixell de Grècia, que no t’enfonsi el tro, infla les veles que anem al mateix port.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
9 comments on “DE GRÈCIA VENIM, A GRÈCIA TORNEM
  1. rexval ha dit:

    És curiós. Catalunya no pot fer referèndums perquè no és un estat. Grècia tampoc, encara que siga un estat. Que se’n vaja de l’euro i ja vorem,,, pitjor no pot estar. Encara me’n recorde quan Anguita deia NO a Europa. Es referia a l’Europa dels mercaders, que és la que tenin. El UK de Cameron no té euros i està la mar de bé. És més, volen anar-se’n a corre-cuita de l’Europa d’una nazi ex-comunista dita Angela Merkel.

    Els PPCC hem tingut Consolats de mar i moneda pròpia. Segons el cronista Muntaner no ens anava tan malament. L’oriflama la teníem en el Partenó. Per què no fer una unió de petits països mediterranis i que els del nord s’ho facen entre ells?

    • Estic d’acord amb moltes coses que tu dius, però però dels països del nord n’hem d’ aprendre. Una cosa és la política – que si ara mana la merkel etc- una altra és la gent.

      • Jordi Camps i Vergés ha dit:

        Quina de gent ? La que compra pel què veuen a les cadenes televisives o la que llegeix la Vanguardia ?

        • La gent del nord saben treballar més bé que nosaltres, i quan dic la gent em refereixo als ciutadans de peu. A Alemanya també hi ha petita i mitjana empresa, també hi ha emprenedors… en defintiva la ciutadania de peu

    • Jordi Camps i Vergés ha dit:

      Doncs em sembla prou bé la vostra opció. Somiem ja que així potser oblidarem el merder que tenim al damunt.

  2. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Davant del desori polític que tenim actualment a Catalunya, m’ha calat de forma pregona en el meu ànim separatista, de tal forma, que votaré però no sé encara de quina forma ni de quina manera. Si dic això, és com a preàmbul del què diré: En canvi votaré de seguida i amb els ull tancats, aquell partit que defensés una Catalunya fora d’Europa. Amb quins països ens els haurem de veure en el supòsit que puguem votar i que guanyem per majoria que ens permeti decidir el nostre futur, que és molt demanar quan els politicastres catalans actuals ho estan fotent tot a rodar ? Doncs bé en el millor dels casos ens les haurem de veure amb una Merkel que fa de gall del galliner i que fa i desfà al seu antull, amb un Junckers corrupte fins les celles, amb un Hollande i un Mariano titelles de la primera, amb un Renzi que anirà segons bufi el vent i amb una Lagard que també té o tenia algun deute pendent amb la justícia. Vull dir doncs, que sortirem del foc per caure dins les brases. No sóc economista, però sí que penso que Catalunya té vida, molta vida fora de la Unió europea.

    • Jo crec que una cosa és la lluita per la independència de Catalunya i una altra cosa és on estarà Catalunya quan sigui independent, això si ho és. No ens adelantem, Catalunya serà Catalunya tan si està a la UE com sinó

      • rexval ha dit:

        A mi em passa com a valencià el mateix que a Raimon. Si us n’aneu què collons fem ací amb tant d’espanyol? Em feu enveja i us desitge bona sort. El general valencià Basset, perdut el País Valencià va anar a Barcelona per lluitar en la defensa de la ciutat. Va ser condemnat a podrir-se a la presó de Segovia. Això sí, els maulets mai no l’oblidarem.

        • Clar, tu, com valencià tens la teva lluita a València. Cada cop que un català ha mencionat valència com una unitat dels països catalans, han caigut un allau de crítiques.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: