Xavier Sardà, en un article d’ opinió al “Periódico”, ha afirmat que “Ja no sóc del Barça”. Semblar ser que tot prové de quan els quatre candidats a la presidència del F.C. Barcelona, amb la samarreta del Barça amb la senyera, amb el dorsal 27S – donant suport al dret a decidir i donar suport als resultat de les properes eleccions catalanes- i al costat de líders d’ entitats catalans com Òmnium Cultural, ANC, Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
El líder de la televisió deixalleria reconvertit en tertulià d’ alta volada ha afegit: “Al veure les imatges dels quatre aspirants a president mostrant la samarreta sobiranista al costat dels candidats i representants d’ una opció política determinada, ja no sóc del Barça. No ho sóc racionalment.” A més afegeix: “El Barça ha deixat de ser més que un club per ser el vostre club: una pura estructura d’ estat.”
Abans que res, sempre al·legar el dret d’ expressió. El senyor Sardà, que prové d’ una família molt vinculada a l’espectacle, va destacar primer en la ràdio, recordem “La Bisagra” o “Hoy por hoy” i va començar a créixer popularment, com proporcionalment davallava cap a la tele -deixalleria, així tenim “Crónicas marcianas”, en què aportava molt sensacionalisme i frivolitat. Per cert, Sardà no és feia dir “Xavier”, sinó “Javier” a diferència d’altres catalans televisius que no van traduir el seu nom – Jordi González per exemple- i mai no hi va fer gala del seu barcelonisme, a diferència d’altres, presentadors culés de debò. Potser per caure bé a la resta de l’estat, o perquè creia que així ho feia.
Per tant, Xavier Sarda – “Javier”, per al gran públic- s’ ha tret la mascareta – i en té tot el dret- no és el que ens volia fer semblar a tots, el català-espanyol que s’havia adonat que “l’encaix de Catalunya a Espanya” o el “Federalisme” ja eren inútils. Però, ara, ha renegat del Barça, perquè rema en la mateixa direcció que la resta de catalans, com ho ha fet en d’altres ocasions, per exemple a finals de anys setanta a favor de l’autonomia catalana, i molts altres temes més. “Javier”, no s’ hauria d’estranya que ara el club blau-grana estigui a favor al dret a decidir. Caldria dedicar a “Javier”, els versos de Joan Llongueres: “I si la pàtria fos ofesa, el cercle estret farem llavors fins que dins ell, amb sa vilesa, s’ hi ofeguin junts tots els traïdors”.
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
Tot i que no me n’alegro pas, he de dir que no m’ha sorprès gaire la notícia. Ja feia temps que se’l veia a venir a aquest senyor.
Sí, però primer feia el paper de convers del federalisme al sobiranisme, i aquestes declaracions són contraproduents.
No sé què passa Sr. Rebolledo, que “quasi sempre” m’he de mostrar d’acord amb els vostres articles…. i això que no ens coneixem de res. Doncs bé, aquesta vegada també estic plenament d’acord amb el seu article sobre aquest individu, del qual ni vull repetir-ne el nom. Val a dir que, en la meva opinió tant ell com sa seva germana, són parits igual ideològicament parlant. Tots dos son més o menys com els de can “Duran i els seus boys” que estan per al diàleg……. amb els sords i els muts.
És que més a més l’individu en qüestió, s’ha cregut ser el “non va plus” quan juga a fer de tertulià. Activitat la qual, no sé com encara hi ha cadenes que de tant en tant el lloguen, com per exemple TV3, per la seva baixa qualitat en les seves opinions o teories.
Si segueix sent o no del barça, a mi particularment tant se me’n fot i refot. L’únic que ha volgut fer amb aquestes declaracions, ha estat només per a marcar paquet a l’objecte de que el vegin i escoltin, i així veure si hi ha algun partit eskanyolista o botifler que li llogui els seus serveis.
Jo crec que com a tertulià ho fa força bé, no només a la televisió, sinó també el podeut sentir per la ràdio. Ha volgut marcar paquet? jo crec que sí, però crec que aquest cop el que diu, a més, ho creu. Gràcies per la teva aportació, sempre important
El sr. Sardà, forma part d’un grup de catalans que han fet molts diners a Espanya amb els mitjans de comunicació i que no es poden definir a favor del procés perqué quedarian malament amb els qui els han donat la feina. Com a tertulià en els debats de política em sembla molt poc brillant, els seus arguments son molt pobres.
Podria ser que si, que tingui que quedar bé, amb aquests mitjans, però pel que sembla, Sardà té la vida solucionada, i això li podria donar certa independència.
No obstant, discrepo pel que fa a la seva faceta de tertulià, crec que té cert encant i precisió.
Jo res més vull dir una cosa; i és que esteu tractant a aquest tipus de senyor, i per a mi no ho ha estat mai un senyor.
El títol de senyor, ha de venir de mena.
Visca Catalunya.
Jo crec que s’ ha de tractar de “senyor” a tothom, en principi, després es veurà si mereix aquest adjectiu. Per a mi, “senyor” equival a “aquest persona”, en el cas de Xavier Sardà. Però, a pesar que Sardà sigui “un català equivocat”, no l’hem d’insultar, s’ insulta ell mateix.