109.637 socis del F.C. Barcelona, són censats i cridats per votar el proper divuit de juliol. Finalment han estat quatre, els candidats que s’ han presentat: J.M. Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa. La campanya ha estat dura, amb entrevistes, participacions als mitjans de comunicació, visites a les penyes blau-granes. Però el pitjor han estat el foc creuat d’ acusacions, i fregant el límit dels insults, així per exemple, hi ha el cas de Bartomeu: “Laporta tenia que haver aixecat les catifes”. Benedito dispara: “Si guanya Bartomeu o Laporta, continuarà la guerra per odi.” Laporta llença: “Benedito és la meva marca blanca i Freixa és un submarí de Bartomeu.” Freixa etziba: “Bartomeu és el continuisme i la improvisació, i Laporta no té cap opció de guanyar, forma part del passat”.
Tampoc ha estat bé que un club multi-esportiu com el Barça, amb onze seccions – entre professionals i no professionals- i amb un munt d’ equips inferiors per cada secció, els candidats en els seus debats s’ han limitat al futbol, i no han parlat del fracàs del Barça de bàsquet enguany, a pesar d’un entrenador com Xavi Pascual. S’ ha parlat de l’actual espònsor del Barça, de possibles futurs espònsors amb més diners per la caixa, d’altres han parlat de torna a UNICEF etc. Però la cosa més bona ha estat, que tots quatre candidats, van firmar un “compromís amb el país”, el qual és un document pel que se comprometen, un cop siguin presidents, a defensar la cultura catalana i impulsar la creació de seleccions esportives catalanes.
En l’aspecte anteriorment citat, els quatre candidats – independentment de les preferències de cadascú dels barcelonistes- han fet exercici de continuïtat, identitat i construcció, perquè com va escriure Eudald Carbonell: “Per assegurar la continuïtat d’un poble com el català, la identitat inclusiva és una construcció en moviment. Catalunya és una nació i hem de defensar-ho amb fermesa.”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 