PEDRO “el gran”

Pedro Rodríguez, més conegut pel barcelonisme com “Pedrito”, marxa al Chelsea. S’havia parlat que potser aniria a Manchester United o al City. Podria ser que l’actitud de Louis Van Gaal amb Víctor Valdés l’hagués fet desdir dels. El club londinenc pagarà vint-i-vuit milions d’euros al Barça. Per cert, el nostre amic “José Mourincho” està molt content amb el traspàs – només faltaria amb un jugadoràs com Pedro!- i ha dit: “Que haya querido dejar un equipo con el que tenía una conexión tan fuerte muestra que tiene mucha ambición.” Però també és cert que al club londinec hi ha un amic del canari, Cesc Fàbregas, que l’ha fet decantar.

Personalment crec que malgrat els vint-i-vuit milions d’euros, el Barça hi perd, un jugador que sent els colors barcelonistes, que és decisiu quan cal, que és faixador quan convé i que és agraït amb el club i  afable amb l’afició. Neymar podrà ser més espectacular, però Pedro és més efectiu. Aquí hi cabria aquella frase: “Ningú és profeta a la seva terra”, però ell havia fet més que no pas u profeta. Pedro hi surt guanyant, perquè a can Barça no el valoraven.  El trobarem a faltar sempre, sobretot  amb una temporada incerta – tan de bo que m’equivoqui- amb poca banqueta, i mala preparació física. Però a Pedro, li desitjo el millor, i li dedico les paraules del poeta Tagore: “Beneït aquell la fama del qual no ofusca la veritat”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: