Fa poc, González escrivia una carta als catalans en què amenaçava, profetitzava i estigmatitzava Catalunya i la opció sobiranista, això sí solapadament. Ara diu que el vam interpretar malament, i ha matisat alguna de les seves declaracions. Ha dit, per exemple: “la pluralidad catalana ha disminuido, se ha achicado, hay mucha gente que calla”, ” Necesitamos reformas de la Constitución, pero que hay que hacerlas con seguridad y con consenso” , “Yo no nunca he sido nacionalista. Me preocupa la espiral de autojustificación y alimentación mutua que se está provocando entre el nacionalismo catalán y el nacionalismo español” i la perla “a favor de una reforma que reconozca a Cataluña como nación”.
Cal reconèixer que aquest senyor és intel·ligent, per això va estar tants anys al cap de govern, i ara té la fama d’estadista mundial, i en aquestes declaracions ha donat un cop de mà a Rajoy.. Catalunya és plural, perquè en el seu mapa polític, i social, hi ha totes les opcions possibles: dreta o esquerra. Republicans o monàrquics. Catalanistes i anticatalans etc. Albert Rivera, parla a on vol, del que vol, com Albiol o Sánchez Camacho. A Catalunya tothom té veu a tot arreu, no és pot dir el mateix d’ Espanya, on ERC, CDC, CUP, Assemblea Nacional de Catalunya per exemple. no els sentirà ningú ni a la COPE, ni a l’ ABC, ni en certes cadenes televisives espanyolistes, malgrat dir que no són nacionalistes, fan gala de nacionalisme espanyol, com González, que mentre va manar va demostrar ser fidel a la bandera d’Espanya.
Respecte a les afirmacions que està a favor d’una reforma que reconegui Catalunya com una nació, he de dir que no me’l crec, però no seria necessària una reforma, perquè l’article 2 de l’actual constitució reconeix Catalunya com a nació, però no explícitament , ja que diu “… reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.” Si l’actual constitució distingeix entre nacionalitat i regió, tothom sap quins territoris són una cosa o una altra. Però sobretot dir, que Catalunya ha començat un procés sobiranista, que cada dia té més partidaris, que estan farts de promeses de “reformes constitucionals” i etc. que al final mai no es fan, que anhelen una catalunya independent, però sobretot cal recordar les paraules de Prat de la Riba : “La nació és nació encara que per llei no ho sigui”.
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
Ara diu que l’hem malinterpretat, som nosaltres de tenim dificultat de comprensió lectora, resumint, que som rucs. Primer ens titlla de nazis i en lloc de demanar disculpes o callar, ens acusa de no haver-lo entès.
L’hem entès molt bé al senyor Felipe González. Qui sembla no tenir ni idea del que va ser el nazisme és Felipe González, tampoc ho saben aquells que l’han aplaudit, i que quan li han començat a arribar crítiques, l’han sortit a defensar. Iceta ha fet un trist paperot sortint a defensar González en lloc de tocar-li el crostó. Iceta és un trist palmer que aplaudeix l’amo.
Els catalans com més ens ataquen més ens uneixen. González, la patronal catalana, Guerra, Merkel i Cameron actuen perquè hi ha algú que els ho fa fer, és trist. A Escòcia, durant el referèndum els anglesos deien als escocesos “No marxeu us estimem” i els espanyols diu… el que tu ja saps
“Prometer hasta el meter” diuen en castellà. Cameron va mentir, no està complint les promeses. L’independentisme creix i ja han anunciats que se n’aniran quan vulguen diga Londres el que diga.Felipe és senzillament patètic. La seua paraula no val res.
Felipe González és patètic, però encara té el seu encant, encara que sigui un encant com aquelles serps hipnotitzadores que acaben matant la seva víctima, i el seu predicament.
Vení pacá, se queden coño, que sus voy a da er título de NASIÓN. (Pensant) Hottia, a que los engaño, coño; es que es mi espesialidá.