LA IKURRIÑA

1213662El festival de la cançó d’ Eurovisió, és un concurs televisiu anual, que es celebra des de 1956 i ha catapultat a la fama grups i cantants. Enguany el festival es celebrarà el dia 14 de maig a Suècia, concretament a la seva capital, a Estocolm. Existeix un protocol que prohibeix segons quines banderes, per la seva simbologia o sentit contraris als drets humans, concretament les de “Estat Islàmic”, “Palestina” o “Crimea” .

La bandera d’ Euskadi també estava vetada. El primer cas és comprensible, per la seva vinculació amb el terrorisme. La palestina és la d’un país, perfectament legítim, però que està en permanent conflicte. Crimea és una regió de Ucraïna, que s’ha seleccionat pels pro russos, i que pot ofendre a uns o altres. Però el cas de la ikurriña és horrible, ja que és la bandera oficial d’ Euskadi, des de 1979,  d’un govern perfectament democràtic, que malgrat que és molt més  recent, creada el 1894 per Arana fundador el PNB, que durant la II República també va ser oficial i prohibida, com la catalana.

L’organització primer ha explicat, que no es permeten les banderes “locals, regionals i provincials o qualsevol altra amb significació política” durant la retransmissió del festival, i que per això estava prohibida la ikurriña, però en canvi la bandera de Galícia, situació equivalent,  no estava prohibida. Després ha rectificat i l’ha tret de la llista de banderes prohibides.

És estrany que una cosa així passi a Europa, si mirem a prop, és possible  la mà negra d’Espanya, amb afany de no passar pàgina a la qüestió d’ETA. Avui ha estat la ikurriña, i demà serà la senyera, perquè com va escriure George Bernanos “Les mentides més inútils són les que pretenen ocultar tot seguit els errors o les faltes.”

Autor: Francesc Rebolledo

 

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
11 comments on “LA IKURRIÑA
  1. yeagov ha dit:

    Jo també he pensat en la possibilitat que l’Estat espanyol hi estigués al darrera, malgrat que el mateix govern espanyol (en funcions) hagi demanat que sigui retirada d’aquesta llista infame.
    Diuen que prohibeixen les banderes amb significació política. No són totes les banderes principalment un símbol polític?
    És cert que Eurovisió ha catapultat a alguns cantants i grups a la fama, però del 90% dels guanyadors d’Eurovisió no se’n torna a saber mai res més, dels que perden amb comptades excepcions tampoc ningú en torna a saber res més. No tothom és ABBA. N’hi ha participants a Eurovisió dels quals passats molts anys tothom se’n recorda, malgrat que la seva carrera artística no durés gaire més enllà del que va durar el concurs: Massiel, per exemple.

    • El govern espanyol directament no, algun dels seus tentacles, això sí, saben fer tots els papers perquè com tu ben bé dius, després ho han rebutjat, digues-li una forma de maquiavelisme.
      Efectivament, no tots els guanyadors són ABBA, perquè ABBA només n’hi ha un, però molts han sortit a la fama, dno els ha ajudat com: Celine Dion, Cliff Richards i d’altres. Agraït de la teva aportació, espero que no sigui la darrera.

      • yeagov ha dit:

        Increiblement una altra bandera que ha estat inclosa a la llista ha estat la de Gal·les. QUi ho havia de dir dels compatriotes de Tom Jones.
        Suposo que a hores d’ara qui va fer la llista on es van incloure les banderes d’Euskadi i Gal·les estarà fent cua a l’oficina de l’atur.

        • Doncs no sabia que Gal·les tingués aquest rang, els compatriotes de Tom Jones, com ben bé tu dius i d’ Anthony Hopkins, a part d’altres gal·lesos il·lustres. Doncs bé, ara ja sabem de què anava, aquesta llista, vetar “nacions minoritàries” o potser no tant.OPA hostil dels grans estats: Anglaterra veta Escòcia etc. i Espanya veta Euskadi.
          No crec que el confeccionador estigui a l’atur, Suècia país amb minories també, té fama de ser tolerant, es tracta de pressions. Gràcies per la teva aportació

  2. rexval ha dit:

    A mi el que em toca el collons és la maleïda política d’aquest estat amb minúscula. Per premera vegada no es cantara en la llengua dels conquistadors, el castellà, sinó en la dels esta a sobre d’ells, l’anglés. Me’n recorde del Serrat i com li feren la mà perquè no cantés la inofensiva “La, la, la…” en català – pecat mortal – i com la repel·lent Massiel s’hi prestà a cantar-la en una llengua que cada volta odie més, su español. Així són aquesta gent, primer en English que en català. Això em recorda a Esperanza Aguirre quan anaven a vendre no recorde quina indústria energètica, el cas és que la marquesa de franquitín va dir literalment: “Antes los alemanes que los catalanes” (sic). No puc evitar-ho, jo no sóc d’ella, españa no és el meu país perquè rebutgen tot el que m’identifica. Encara ara PP i ciudadanos del mundo español continuen vetant a Raimon, de 75 anys, però es foten perquè els “meus” han guanyat i Raimon va a fer més de 30 recitals per tot el País Valencià. Eurovisió no m’ha agradat mai. Posat a sentir algú in English I prefer Leonard Cohen.

    Regí, cada vegada més catalano-valencià i menys castellano-espanyol, res, sincerament. S’ho guanyen ells a pols. Ni per saber morir, cap tele espanyola trau mai cap cantant en gallec, asturià, aragonés o català. Abans in English, of course.

    BOICOT A EUROVISIÓ

    • Jo crec que Espanya fa, el que el 1881 ja va escriure Valentí Almirall en el seu llibre “Lo catalanisme”. No recordo les paraules exactes però venia a dir que quan Espanya ha de perjudicar a Catalunya – sobretot econòmicament- ho fa encara que s’hagi de perjudicar a ella mateixa. Hauria estat bé que es cantés en una llengua de l’estat que no fos castellà, però ho fan en anglès. El de Serrat era clamant perquè es tractava d’una dictadura, Serrat va ser valent, i després en certa manera incoherent. El cas d’ esperanza és que ja hem citat de polítics que ja havia dit Valentí Almirall.
      Per cert, no t’ofenguis, el “catalano-valencià” encara que tingui certes ressonàncies reconciliadores, és català, i el dialecte valencià, com hi ha el dialecte “lleidatà” o més tècnicament “nord-occidental”. Gràcies per la teva aportació

      • rexval ha dit:

        Home, com vaig a ofendre’m. El valencià és català, evidentment però també és lícit dir català-valencià perquè el valencià té unes característiques distintives molt semblants – però no idèntiques- al lleidatà o tortosí. El cas el el mateix que quan els anglosaxons diferencien entre el Bristish-English i l’American-English. Tot és anglés però no parlen igual a Manchester que a New York.

        Per altra banda està la qüestió històrica. El terme “llengua valenciana” es fa servir des del segle XIV i XV, podem comprovar-ho en el pròleg del Tirant que diu “vulgar llengua valenciana”. Encara que científicament la denominació correcta siga “català”, els valencians sempre han fet servir “valencià” a la seua llengua sense negar la unitat amb el conjunt català. Alguns filòlegs proposen dir “valencià” a tot el català occidental, des d’Andorra a Elx passant per Lleida i Tortosa donant que el segle d’or de la llengua va ser eminentment valencià al segle XV. Finalment, tenim el cas de les “suspicàcies”. Hi ha llengües que tenen un nom compost, com el serbocroata o el judeoalemany; d’ací català-valencià o les referències de Lluís Llach a gent de la CUP als “Països Valencians” o “Països Valencians del Sud”. Siga com siga en tots els casos, ens referim a una única llengua: la catalana. Jo faig servir les tres denominacions; depén sovint de l’oient. Ací el que ens interessa als valencians és que la gent parle valencià (català) i no se passe al castellà.

        Una forta abraçada.
        Regí.

        • La teva comparació del terme “catalano-valencià” amb el “american-inglish” m’ha frapat… i l’accepto. Respecto que al País valencià des de sempre s’hagi dit “valencià” i hom ha entès que és el mateix que català. Ara, això de dir valencià a la zona lleidatana, no hi estic d’acord, i jo – com tots els lleidatans- no ho acceptarem mai.Moltes gràcies per la teva aportació.

          • rexval ha dit:

            Allò de la zona lleidatana és una proposta minoritària. En tot cas és una simple qüestió de noms. La primera vegada que vaig sentir parlar en català a catalans de Catalunya va ser a Còrdova fent la mili. Eren uns xic de Lleida. Jo pensava , per l’accent, que eren valencians de Castelló, però no. Vam dur-se molt bé.

            El que trobe a faltar és una major unió entre els habitants dels Països Catalans. El poder ja se n’encarrega. De moment, encara no podem agafar TV3 ni la televisió de les Balears ni tenim el C9 que el PP ens va tancar.

            Solament units podrem anar endavant.

            Salut //*//

  3. didaclopez ha dit:

    El problema d’Eurovisió és que es fonamenta en una visió nacionalista. De nacionalisme d’estat, però nacionalisme. Originàriament, Eurovisió era una corporació de televisions públiques estatals. És en aquest context que naix el concurs de cançons, i la parafarnàlia nacionalista és tal que identifiquem els concursants abans per l’estat que “representen” que no pas per qui són i qui és el compositor de la cançó. Una de les justificacions del format era donar veu a tots els països d’Europa, però el predomini creixent de l’anglès fa que els diferents concursants ja no es puguin distingir per la llengua sinó senzillament per la “bandera”. La crisi de l’estat-nació fa que aquesta mostra de nacionalisme banal sigui ofensiva per a moltes persones que s’identifiquen amb “nacions sense estat” o amb “estats sense reconeixement internacional”. Per evitar les guerres de banderes, hom vol circumscriure l’exhibició vexil·lològica a banderes oficials i considerar totes les altres com a “banderes polítiques”. Aviat qui no canti en anglès se sentirà dir que canta en una “llengua política”

    • Tota exhibició internacional es fa amb visió nacional: Jocs Olímpics, Premis Nobel, Competicions esportives etc. Hi ha casos que estan bé i que no, segons qui els vegi s’hi senti identificat. Un anglès pot sentir-se content al veure la seva cançó per eurovisió, i un escocès no. Un escocès pot alegrar-se si guanya la selecció escocesa de rugby, i un anglès no etc.
      Per una altra banda, estic d’acord que Eurovisió ha degenerat al perdre’s la identitat, ja que els estats no canten en el seu idioma, sinó en anglès, perquè? perquè és més comercial, de cara a les discogràfiques. Molt agraït per la teva aportació

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: