Des del migdia del divendres 20, mentre ja era investit president del EE UU Donal Trump, la Casa Blanca canviava, no només de cap d’estat sinó també de idioma. La opció de idioma “Espanyol” del web de la casa blanca, ja no existeix, o dit d’una altra manera ha quedat paralitzada. Tampoc hi ha un portaveu de premsa dedicat als mitjans espanyols i als temes d’interès hispà.
El nou president és un personatge que se li pot discutir, els seus objectius polítics, les seves formes, però la decisió de eliminar , o postergar, el castellà de l’enllaç de la casa blanca m’ha agradat. I m’ha agradat perquè molts, han tastat una mica de la seva pròpia medicina. Quan als Països Catalans, des de fa segles, s’ha perseguit, fins prohibir prohibit el català. Després, s’ha legalitzat a contracor, més tard s’ha retallat, i debilitat subtilment, com a València – o diguem-li valencià-, a la Franja, amb allò del LAPAO, a les Balears amb Bauzà, i a Catalunya, amb l’atac contra la llei de immersió lingüística. A més, França i Itàlia, han fet el mateix, o pitjor, amb els catalanoparlants, que són ciutadans llurs.
Em sap greu,que una llengua, que tots els habitants dels Països catalans, coneixem, sabem llegir i escriure, més bé que no pas els mateixos castellano-parlants, i que ens serveix de maleta a per sortira l’estranger. També em sap greu per als emigrants que viuen als USA, i és llur llengua vernacla, però ja he dit que molts: el PP, alguns del PSOE, Albert Rivera, el govern Balear, el govern aragonès, la Real Academia de la Lengua Española, o personatges com Vargas Llosa, han fet contra la identitat d’un idioma, que té més presència que no pas el noruec, danès, lituà etc, amb una prestigi literari. El que ha passat fa poc als EE. UU, o amb Filipines, als anys vuitanta, demostra que el castellà, o espanyol, és una llengua en declivi, perquè com va escriure l’estudiós John Edward“…no se sol parar esment a una llengua fins que comença a perdre terreny (o es considera en risc que el perdi)…”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Des de la Mediterrània 
Opino com Vós. Ahir en aquest blog, eixia un altre article on es publicava un “tuit”, amb la gran sorpresa i queixa, com voler dir que no hi havia dret, de la baronessa andalusa, sobre el tema que Vós heu exposat. Doncs sí, com Vós dieu, han tastat la seva pròpia medecina.
Me’n alegro i molt. Vaja, que molt és poc encara.
No sé qui és la baronessa andalusa, potser és Susana Díaz?, aquesta dona, és la menys entenimentada de tots els anticatalans. La resposta de Rajoy, absurd i estúpid – tant que pintava a ZP com això que he dit- ara resulta que l’estúpid és Rajoy. Sobre que el web de la Generalitat de Catalunya, `no és en castellà, això és canviar de tema, intentar marejar la perdiu, i finalment, pixar fora de test.
Ja ban tastar de la seva medicina, quan als vuitanta, Corazón Aquino, va treure de la nova constitució de les Felipines, el castellà. Gràcies per la teva opinió, que és una contribució, i espero que no sigui la última.
Que els bombin.
PERDONA, no t’entenc, no sé què vols dir, ni a qui va referit
Que els bombin. “Los últimos de Filipinas”, peli franquista ara en remake.
La primera pel·lícula, pot ser sí era franquista, no me’n recordo, el remake no és franquista, parla de la veritat, d’un cap de l’exèrcit espanyol – com podia ser el de qualsevol altre país- que es nega a entendre la realitat.
Normalment els militars són així.
Em referia als que fan la punyeta a la nació catalana i el poble treballador. La primera peli, com totes de l’època, era franquista cosa de no dir. Actualment ens bombardegen amb pelis i sèries castellanes / espanyolistes. com ara “Isabel” i no diuen res de la “perifèria”. Per què collons no fan una peli sobre Jaume I, Ausiàs March o Lluís Vives? Tot és Castella / Espanya i ni pruna d’Esuskal Herria o Galiza. És el mateix que amb Franco amb “Raza”, “Locura de amor”, etc. però amb un toc “no feixiste”. De Pérez Reverte i el seu “Alatriste” estic fins els nassos. És tot manipulació, ocultament i rentada de cervell. Tot per a ells i que ens deixen marxar.
Salut i República, catalano-valenciana-balear.
Jo aquesta pel·lícula “els últims de filipines”, la vaig veure quan era petit (ja vaig cap als 80 anys d’edat). En aquella època, per la meva curta edat, era incapaç encara de poder discernir ideològicament. D’altra banda, al poble on visc, no hi havia res més. Només em sembla recordar, i encara potser vaig errat, que un dels protagonistes era un tal Armendariz.
Doncs et recomano que vegis la segona versió, no hi ha cap vestigi franquista, i és més imparcial, i artística.
Espanya, o més ben dit Castella, fa la punyeta a Catalunya de temps ancestrals. Quan Ferran el Catòlic va haver de marxar de Castella li deien “el viejo catalanote”, perquè de fet, era un estranger. El general Prim, i els seus col·laboradors, eren catalans i van fer molt per modernitzar Espanya, la primera constitució democràtica espanyola es deu a Prim i monarquia, i el va assassinar. I moltes coses més.
En referent, a una hipotètica república “catalano-valenciana-balear”, he de dir que jo sóc català, i no valencià, ni balear, i eque cada cop que un català s’ha ficat en l’afer d’aquestes terres, li han dit de tot.
Gràcies per la teva col·laboració.
Gràcies a tu. Catalunya sempre ha tirat de la resta de l’estat. El Renaixement italià hi va entrar via València en època del Magnànim i al mallorquí Llull devem l’existència del català científic, filosòfic i literari. En la Renaixença (s. XIX) tots ells més els occitans participaven per guanyar l a “flor natural”. El valencià Llorente té un poema dedicat als germans catalans i balears, etc. Som el mateix poble encara que Catalunya va per davant en aquesta qüestió actualment.
Alguna cosa he escrit al meu blog sobre el “viejo catalanote” sent l’entrada més visitada darrera “Yagüe, el Carnicero de Badajoz”.
https://rexvalrexblog.wordpress.com/2015/08/25/viejo-catalanote-catalanofobia-en-el-siglo-xv/