Les mosques

0808-5334-m

Una mosca és una cosa petita, suposadament bruta i sovint tan molesta que despatxem esclafant-la. Al capdavall, poder esclafar és un dels avantatges de pertànyer al capdamunt de la piràmide de l’alimentació… És poder, ve-t’ho aquí.

Mosca és un nom ambigu. Generalment les mosques són dípters, és a dir, tenen dues ales, no pas les quatre d’altres insectes, perquè, en realitat, les ales del darrera van evolucionar fins reduir-se a unes petites estructures que utilitzen per estabilitzar el vol. Una cosa que crida l’atenció són els ulls compostos de multitud de facetes, cadascuna sensible a la llum individualment. Observeu atentament una mosca i veureu com les netegen contínuament amb les potes. És interessant l’exercici de posar-se els ulls d’altres animals per saber com hi veuen que proposa aquest vídeo [gen 2017] (La visió de les mosques comença als 50 segons; però paga la pena veure’l sencer).

La pera de la fotografia havia caigut de l’arbre i esdevingué amb rapidesa el centre de tot un univers de criatures petites. La pera semblava mossegada, però no pas per les mosques, ben segur, perquè no n’hi ha cap que ho pugui fer, de mossegar, simplement llepen o, màxim, succionen. Com que són tan ràpides anticipant-se als nostres moviments, vaig utilitzar un objectiu de 50 mm amb anells d’extensió per no haver-m’hi d’acostar gaire. Això va impedir enfocar tot el cos (hauria de pensar en un objectiu basculant, però el preu me’n fa desdir) i només -que no és poc!- mostrar la fina i aparentment delicada estructura de les ales.

Malgrat que puguin transmetre moltes malalties, les mosques tenen una funció clara en la descomposició de la matèria vegetal i en la transformació de la matèria fecal, res sorprenent quan parlem de Gaia. M’ha sorprès, a més, conèixer l’ús de mosques estèrils en el control de plagues (www.uib.eu) o en l’alimentació (agrinews.es) [ambdues: gen 2017]. Això no treu que les despatxi, més o menys com tothom, etzibant-hi un ventallot; però ara, havent llegit els dos enllaços citats, crec que em desperten certa (nova) admiració.

Tonilog

Quan a l’institut es trencava un termòmetre, fèiem una festa a la caça de les gotetes de mercuri; però podeu estar tranquils: en trencàvem pocs, perquè aquella era una educació de Crist i Franco a la paret, de pupitre, pissarra i cal·ligrafia, on el laboratori era només el premi per portar-se bé. Hi anàvem, doncs, poc, al laboratori, certament. Confesso formar part del fracàs escolar d’altre temps: la meva lletra és il·legible, el guix em fa al·lèrgia i m’encanten les cuinetes al laboratori, i sobre Franco i el Crist penjats, doncs bé, Què voleu!, no cal que en parlem…

Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat
4 comments on “Les mosques
  1. Oriol López ha dit:

    Molt interessant aquest article, Antoni. Efectivament, tots els animalons, si ens prenem la molèstia d’observar-los amb la disposició adequada, són fascinants; i cap no és superflu, tots tenen la seva funció en l’ecosistema. Content de tornar-te a llegir a Des de la Mediterrània.

  2. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Molt interessant i efectivament ajuda molt més a comprendre aquests dípters, apart d’adquirir uns coneixements per a molts de nosaltres ignots.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: