La literatura llatina, de la Mònica Miró i el Xavier Espluga, és una breu i interessant introducció a la literatura llatina, els seus gèneres i alguns dels autors més rellevants.
Apunta també els precedents grecs, així com la influència que els autors llatins i les seves obres han tingut en la literatura posterior.
Ideal com a primera guia per a aproximar-se a la literatura clàssica llatina.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
“Latinas autem linguas quattuor esse quidam dixerunt, id est Priscam, Latinam, Romanam, Mixtam” (Isidorus, Etymologiae, IX, 1, 6)
Com la llengua llatina, també aquestes quatre fases tenen la seva expressió en la història de la literatura. Ja en el segle II a.C., hi hagué un interès entre els estudiosos llatins de preservar i analitzar els textos més antics en llengua llatina, com el Carmen Saliare. Si aquests textos més antics es correspon a la Prisca Lingua, textos jurídics com la Llei de les Dotze Taules serien els propis de la Latina Lingua. La Romana Lingua és pròpiament la dels autors clàssics, des de Plaute fins a Ciceró, el darrer considerat com l’àpex de la literatura llatina. La Mixta Lingua és la llengua de l’imperi i bé podem estendre-la fins els nostres dies en la mesura que encara hi ha gent que la cultiva
Moltes gràcies, Dídac, per l’interessant aportació que fas al teu comentari sobre les fases de la llengua i la literatura llatina.