Les basses de roca són un exemple d’estanys temporals que es formen en el litoral rocallós. Encara que sovint les associem a les basses mareals, també n’hi ha a la Mediterrània. L’origen marí d’aquestes basses ens poden fer pensar que són poc propícies per als mosquits, però Aedes mariae (Sergent & Sergent, 1903) hi troba un àmbit idoni per a la cria. El professor Carlos Barceló Seguí, del Grup de Zoologia Aplicada i Conservació Animal de la Universitat de les Illes Balears, és l’autor corresponsal d’un article que apareix al Bulletin of Entomological Research sobre l’ecologia larvària i l’activitat adulta d’aquesta espècie de culícid en una zona turística de basses de roca de Mallorca.
Les basses de roca són indrets d’atractiu turístic
Ecologia d’Aedes mariae
Els autors d’aquesta recerca sobre l’ecologia del mosquit Aedes mariae són Mikel Bengoa (del Departament de Recerca, Innovació i Desenvolupament d’Anticimex, empresa de Barcelona), Andreu Rotger (de la Unitat de Demografia i Ecologia Animals de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, centre compartit entre el CSIC i la UIB), Raúl Luzón (del Departament de Desenvolupament i Ciència de Vectobal, empresa de Palma) i Carlos Barceló (del Grup de Zoologia Aplicada i Conservació Animal de la UIB).
Dins del gènere Aedes (Meigen, 1818) es classifiquen un considerable ventall d’espècies de mosquits de la família dels culícids. Els mosquits actuen com a vectors de malalties com la malària o el dengue, però a banda d’això constitueixen una molèstia per les picades que produeixen al veïnat i tenen un impacte en la viabilitat de destinacions turístiques. Aedes mariae (Sergent & Sergent, 1903) no és de les espècies més conegudes, però el fet que criï en bassals de roca de la costa mediterrània la fa interessant des de la perspectiva de la gestió del turisme.
Models mixtos lineals generals per determinar els factors que afecten la presència i abundància d’Aedes mariae
Bengoa et al. apliquen models mixtos lineals generals (GLMM en l’acrònim anglès) per determinar els factors motrius que afecten la presència i abundància d’Aedes mariae en bassals de roca. Ho fan a partir de dades registrades en un àrea supralitoral de Mallorca entre el juliol del 2018 i el juny del 2019. Durant aquell any recolliren dades de factors abiòtics i biòtics, així com de la presència de sub-adults d’Ae. mariae.
En primer lloc, Bengoa et al. estudiaren com els factors abiòtics (temperatura, salinitat, etc.) afectaven la presència o absència de larves d’Ae. mariae. En segon lloc, estudiaren com ls factors abiòtics afecten l’abundància d’aquestes larves.
Paral·lelament, Bengoa et al. utilitzaren tècniques de “aterratge humà”, en les que s’utilitza un subjecte humà, protegit degudament de la picada, per atreure mosquits i fer-ne el corresponent comptatge. A través de la identificació específica, pogueren seguir l’activitat dels adults d’Ae. mariae.
Els factors cabdals en l’ecologia d’Ae. mariae: salinitat, pH i presència de posidònia
Bengoa et al. troben que la salinitat i el pH són les variables abiòtiques que ofereixen m´s explicació sobre la presència o absència d’Ae. mariae en bassals de roca.
És interessant remarcar que la presència de Posidonia oceanica (L.) Delile 1813 afecta negativament l’abundància de larves d’Ae. mariae. Pot sorprendre que una herba marina sublitoral afecti larves de mosquit supralitorals, però som en tot cas davant d’un servei ecològic dels prats de posidònia.
Bengoa et al. també identifiquen la fauna que promou l’abundància de larves d’Ae. mariae.
L’activitat de les femelles adultes d’Ae. mariae es concentra en els primers 26 minuts posteriors a l’ocàs en el mes de juny. En els mesos de tardor, l’activitat de recerca d’hostes a qui picar davalla respecte del màxim estival.
Bengoa et al. consideren que els mètodes de control d’Ae. mariae haurien de focalitzar-se en els bassals de roca, i la planificació de tractaments hauria de considerar-se les oscil·lacions mareals, el règim d’onades i la precipitació.
Lligams:
– Larvae ecology and adult activity of Aedes mariae (Diptera: Culicidae) in a touristic rock-pool area of the Balearic Islands (Western Mediterranean). Mikel Bengoa, Andreu Rotger, Raúl Luzón, Carlos Barceló. Bull. Entomol. Res. (2021).
Des de la Mediterrània 