L’alfherpesvirus humà 2 (HHV-2) o virus de l’herpes símplex 2 (HSV-2) apareix sovint com un virus de transmissió sexual que pot donar lloc a herpes genitals, alhora que tendeix a residir en els ganglis sacrals del sistema nerviós simpàtic. Laith Jamal Abu-Raddad, professor de ciències de salut poblacional del Weill Cornell Medical College és l’autor corresponsal d’un article que apareix aquesta setmanal al Journal of Medical Virology sobre l’epidemiologia de l’HSV-1 a Orient Mitjà i Àfrica del Nord.
Electromicrografia de transmissió que mostra virions de l’HSV-2
Una revisió sistemàtica, amb metaanàlisis i metaregressions
Manale Harfouche és especialista en salut pública del Infectious Disease Epidemiology Group de la Weill Cornell Medicine-Qatar, amb seu a Doha. A aquest mateix grup pertanyen les especialistes en salut pública Asalah Alareeki i Aisha Osman. Ahmed S. Alaama i Joumana Hermez són metges del Departament de Malalties Infeccioses i de la Unitat de VIH/Hepatitis/ETS de l’Oficina Regional de l’Organització Mundial de la Salut per a la Mediterrània Oriental, amb seu al Cairo. Abu-Raddad és professor de Cornell a NY, i de la Universitat de Qatar a Doha.
Aquests autors han realitzat una revisió sistemàtica sobre l’epidemiologia de l’HSV-2 a la regió de l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord d’acord amb el Cochrane Collaboration Handbook, i en reporten els resultats segons les guies PRISMA. A través de meta-anàlisis i meta-regressions d’efectes aleatoris, Harfouche et al. fan una estimació de la seroprevalença de l’HSV-2.
Una seroprevalença en la població general del 5%
Harfouche et al. han seleccionat 37 publicacions rellevants de les quals han extret 61 mesures generals de seroprevalença d’HSV-2 i dues mesures de proporció general d’herpes genital. Les 61 mesures generals de seroprevalença es corresponen a 131 mesures estratificades, mentre que les dues mesures de proporció general d’herpes genital ho fan a 4 mesures estratificada. El diagnòstic d’herpes genital en aquestes publicacions requeria una confirmació de laboratori de la presència d’HSV-2.
La seroprevalença mitjana d’aquestes mesures indicaria un valor de 5,1% (amb un interval de confiança del 95% que va del 3,6% al 6,8%) entre les poblacions generals. Aquesta seroprevalença puja al 13,3% (8,6%-18,7%) en poblacions de risc intermedi, al 18,3% (3,9-39,4%) en treballadores sexuals de gènere masculí i al 20,6% (5,3%-42,3%) en treballadores sexuals de gènere femení.
La seroprevalença d’HSV-2 és 3,90 vegades superior (amb un interval de confiança del 95% de 1,78 a 8,57) en els països de la Banya d’Àfrica en comparació amb els del Creixent Fèrtil. En el cas dels països del Magreb la seroprevalença és 3,39 vegades superior (amb un interval de confiança del 95% de 1,86 a 6,20) a la dels països del Creixent Fèrtil.
Els estudis publicats després del 2015 mostren una seroprevalença 1,73 vegades superior (amb un interval de confiança del 95% entre 1,00 i 2,99) a la que mostren els estudis publicats abans del 2015.
La seroprevalença indica la presència d’anticossos contra l’HSV-2. Moltes de les infeccions són asimptomàtiques. D’altra banda l’herpes genital no és causat únicament per l’HSV-2. Els estudis revisats per Harfouche et al. indiquen que es detecta en anàlisi de laboratori la presència d’HSV-2 en el 73,8% (42,2%-95,9%) dels casos diagnosticats d’herpes genital.
La comparació amb altres regions
En comparació amb altres regions del planeta, a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica vigeixen normes sexuals relativament conservadores. Això es manifesta en el fet que la seroprevalença de l’HSV-2 sigui inferior a la mitjana mundial. De totes maneres, Harfouche et al. estimen que el 5% de la població adulta de la regió es troba crònicament infectada per l’HSV-2, i que aquesta taxa ha augmentat en la darrera dècada. Això darrer contrasta amb la tendència mundial a la davallada de la seroprevalença d’HSV-2. Harfouche et al. pensen que és necessari expandir els instruments de vigilància i monitoratge d’aquest virus a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica del Nord.
Lligams:
– Epidemiology of herpes simplex virus type 2 in the Middle East and North Africa: Systematic review, meta-analyses, and meta-regressions. Manale Harfouche, Asalah Alareeki, Aisha M. M. Osman, Ahmed S. Alaama, Joumana G. Hermez, Laith J. Abu-Raddad. J. Med. Virol. (2023).
Des de la Mediterrània 