La neofòbia alimentària consisteix en el rebuig d’aliments o plats amb els quals el subjecte té poca o nul·la familiaritat. ‘Com que no t’agrada si no has tastat mai?’ és un comentari habitual, però el cas és que la neofòbia alimentària respon a factors ambientals, culturals i fins i tot genètics, i es manifesta en un consum inferior o nul d’aliments nous o diferents. Les investigadores Nilüfer Ökzan, de l’Erciyes Üniversitesi i Fatma Hazan Doğan, de la Mersin Üniversitesi consideren que la neofòbia alimentària, juntament amb altres comportaments alimentaris, tenen un impacte en l’adhesió a la dieta mediterrània, i que és particularment important entendre-la en el context de joves adults que desenvolupen ara uns patrons alimentaris que tendiran a mantenir tota la vida. En un article al Journal of Health, Population and Nutrition, Ozkan & Gul presenten els resultats d’un estudi transversal que investiga les relacions entre la neofòbia alimentària, l’adhesió a la dieta mediterrània i els trastorns de conducta alimentària en estudiants universitaris de 18 a 24 anys d’edat. Hi han participat 1277 estudiants, dels quals 67,2% dones. Per fer-ho havien d’omplir un qüestionari en-línia sobre característiques demogràfiques, sobre la puntuació en neofòbia alimentària (FNS), adhesió a la dieta mediterrània (KIDMED) i risc de trastorn alimentari (EDE-Q). Entre els participants n’hi havia un 67,7% amb un índex de massa corporal normal; un 19,3% tenien sobrepès i un 3,7% eren obesos. La neofòbia alimentària era més marcada en dones (40,8 ± 9,21) que en homes (38,5 ± 10,97). També era superior en dones el risc de patir trastorns alimentaris (4,4 ± 4,05) respecte dels homes (3,5 ± 3,32). Val a dir que la majoria de participants (69,5%) no presenten neofòbia alimentària. Ara bé, la neofòbia alimentària és més freqüent en obesos (4,4%) que persones amb infrapès (11,0%). Hi ha una correlació positiva entre l’edat i l’adhesió a la dieta mediterrània. Alhora, hi ha una correlació negativa entre l’índex de massa corporal i la neofòbia alimentària, i també una altra de negativa entre el risc de patir trastorns alimentaris i la neofòbia alimentària. L’efecte de l’índex de massa corporal sobre la neofòbia alimentària i el risc de patir trastorns alimentaris varia segons el sexe dels participants. Tot plegat indica que la neofòbia alimentària pot perjudicar l’adhesió a la dieta mediterrània i augmentar el risc de patir trastorns alimentaris. Intervencions adreçades a aquesta franja d’edat hauria de promoure la dieta mediterrània en el marc d’una estratègia de salut pública de millora dels hàbits nutricionals i de la salut mental.
Okzan & Gul han estudiat les relacions entre la neofòbia alimentària, l’adhesió a la dieta mediterrània i els trastorns alimentaris en estudiants universitaris de 18 a 24 anys
L’adquisició d’hàbits alimentaris
Aquesta recerca fou concebuda per Nilufer Ozkan, del Departament de Nutrició i Dietètica de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Ordu. Ozkan dissenyà la metodologia. Juntament amb Fatma Hazan Gul, del Departament de Nutrició i Dietètica de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Mersin, conduïren la investigació. Gul redactà el primer esborrany de l’article, que fou editar i revisat per les dues autores. Gul el trameté al Journal of Health, Population and Nutrition el 31 d’octubre del 2024. Després d’un procés de revisió fou acceptat l’1 de gener del 2025, i publicat el dia 15.
Els hàbits alimentaris són adquirits en les primeres edats d’acord amb l’observació ambiental i les interaccions amb els aliments. Una alimentació saludable passa pel consum d’un ample ventall d’aliments, que fan possible un creixement i desenvolupament saludables i que alhora protegeixen contra malalties.
La neofòbia alimentària és un mecanisme de protecció davant d’aliments nous o desconeguts, però alhora és un obstacle a una dieta diversa. La neofòbia alimentària pot dissuadir la curiositat per tastar nous àpats. Darrera d’aquesta por o aversió hi ha factors biològics, psicològics i ambientals. Hi trobem predisposicions genètiques, trets de la personalitat, la familiaritat amb sabors, la forma amb la que es presenten nous aliments i l’attitud parental envers els aliments.
La neofòbia alimentària, com a aversió persistent a aliments poc familiars, es presenta com una aversió a nous productes, a nous sabors o noves textures. Encara que és més prevalent en la canalla, pot persistir en l’edat d’adulta i, si ho fa de forma severa, afecta la tria d’aliments i fa baixar la qualitat de la dieta. Per exemple, pot conduir al refús de grups alimentaris saludables com ara peix, fruita o verdura, i en conseqüència afavorir el consum d’aliments més processats i de major densitat energètica, amb el consegüent risc d’obesitat.
Hom podria pensar que l’adhesió a una dieta més tradicional, com és la dieta mediterrània, té un component de neofòbia, però és més aviat al contrari.
En les malalties de la conducta alimentària apareixen comportaments disruptius relacionats amb el pes corporal, la imatge corporal i la ingesta alimentària. Són malalties mentals greus amb conseqüències de llarga durada, particularment quan afecta al desenvolupament físic i psicològic de joves adults. En les darreres dècades ha augmenta la prevalença de malalties com la pica, el trastorn alimentari evasiu o restrictiu, o el trastorn per afartament. Aquestes malalties, com la mateixa neofòbia alimentària, solen aparèixer en la primera infància. Una baixa adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb un major risc de patir anorexia nervosa o bulimia nervosa.
Ozkan & Gul han analitzat aquests factors en un grup d’estudiants universitaris turcs de 18 a 24 anys.
Un estudi transversal
Es tracta d’un estudi transversal. Amb un càlcul previ de potència Ozkan & Gul definiren com a mida mostral mínima uns 752 participants. Atenent al fet que vora un 20% dels participants d’aquesta mena d’estudis no responen tot el qüestionari, aquest nombre fou elevat a 1277.
Entre gener i març del 2024 s’obrí un qüestionari en-línia. Era adreçada a estudiants universitaris residents a Turquia que tinguessin entre 18 i 24 anys. La mostra havia de reflectir set regions diferents de Turquia. Els participants havien de prestar-hi el seu consentiment d’acord amb la Declaració de Helsinki del 2013. Eren criteris d’exclusió l’analfabetisme, ser menor de 18 anys, ser major de 24 anys, no residir a Turquia, ser mares gestants o lactants, o seguir alguna dieta. L’estudi va rebre l’aprovació del Comitè Ètic de Ciències Socials i Humanitats de la Universitat Erciyes. Els participants rebien informació dels objectius de l’estudi. La confidencialitat de les dades es garantia amb l’anonimització de les respostes, i en custodiar totes les dades en servidors protegits amb mot de pas conegut tan sols per investigadors autoritzats. No s’hi recollia informació que pogués identificar la persona, i el report de resultats es fa amb una agregació suficient que mantingui la privacitat dels participants.
El qüestionari en-línia comptava amb quatre parts:
a) característiques demogràfiques.
b) Escala de Neofòbia Alimentària (FNS).
c) Índex de Qualitat de la Dieta Mediterrània Tipus (KINMED).
d) Qüestionari d’Examinació de Malalties Alimentàries (EDE-Q).
Els participants també reportaven el seu pes i la seva estatura.
Els participants rebien el qüestionari a través d’un lligam d’internet. El podien omplir bé des del mòbil o des de l’ordinador, esmerçant-hi un màxim de 10 minuts. Com s’ha dit, no se’ls demanava informació personal (nom i cognoms, número de telèfon, etc.). En el formulari de consentiment s’insistia que no hi havia respostes correctes o errònies; que els participants no rebrien cap compensació ni material ni moral; que les dades s’utilitzarien exclusivament amb finalitats científiques; que havien de respondre amb sinceritat.
L’índex de massa corporal es calculava dividint el pes pel quadrat de l’estatura.
La FNS, desenvolupada per Pliner i Hobden, fou adaptada a la realitat turca per Uçar et al. (2021). Consta de 10 punts, amb cinc declaracions formulades positivament i cinc declaracions formulades negativament. Cada punt es respon amb una escala de 1 a 7, des de ‘totalment en desacord’ fins a ‘totalment d’acord’. La puntuació global va de 10 (baixa neofòbia) a 70 (alta neofòbia alimentària). Es consideren neòfobs alimentaris els qui tenen una puntuació superior a la mitjana.
La KIDMED consta de 16 punts. La puntuació global pot anar de 0 a 12: pobra qualitat alimentària (de 0 a 3), qualitat alimentària que cal millorar (de 4 a 7) i òptima (més de 8).
L’EDE-Q ha estat validat prèviament per a la població adolescent turca. Consta de 28 punts distribuïts en 5 subescales.
Per a l’anàlisi estatística les variables categòriques eren presentades com a freqüències (n) i percentatges (%) i les variables numèriques com a mitjanes i desviacions estàndards (X ± SD).
Segons la puntuació FNS els participants eren dividits en:
– neofòbics alimentaris (amb puntuació FNS superior a 49,99).
– neutrals (30,23-49,99).
– neofílics alimentaris (<30,23).
Per comparar dades de distribució normal entre dos grups independents feien servir el test t. Per a dades de distribució no-normal feien servir el test U de Mann-Whitney. Les relacions entre variables eren analitzades per la correlació de Pearson i Spearman. Es feren anàlisis de regressió entre l’índex de massa corporal, el sexe, els trastorns alimentaris i la neofòbia alimentària.
Dades de 1277 estudiants universitaris residents a Turquia
Un total de 1277 estudiants de set regions diferents de Turquia hi prengueren part. El 67,2% eren dones. El 72,3% no havien estat diagnosticats de cap malaltia. El 67,0% no prenien suplements alimentaris. El 67,7% tenien un índex de massa corporal normal.
La puntuació FNS era inferior en homes (38,5 ∓ 10,97) que en dones (40,8 ∓ 9,21). La puntuació EDE-Q també era inferior en homes (3,5 ∓ 3,32) que en dones (4,4 ± 4,05)
.
La puntuació EDE-Q és superior en persones amb sobrepès o obeses. En canvi, la puntuació EDE-Q en persones amb infrapès és inferior als que tenen un índex de massa corporal normal. D’aquesta manera hi ha una correlació positiva entre la puntuació EDE-Q i l’índex de massa corporal.
Hi una correlació positiva entre l’edat i l’índex de massa corporal.
Hi ha una correlació negativa entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la puntuació EDE-Q, que desapareix quan hom té en compte tan sols la subescala d’alimentació restrictiva.
No s’observava neofòbia alimentària en el 69,5% dels participants. La neofòbia alimentària és més freqüent en participants amb infrapès (11,0%) que en participants obesos (4,4%).
Ozkan & Gul han explorat la interacció de l’índex de massa corporal i del sexe sobre la neofòbia alimentària. L’índex de massa corporal és un predictor de la neofòbia alimentària (amb una relació positiva, de manera que les persones obeses tendeixen a mostrar més neofòbia). El sexe femení s’associa a una major freqüència de neofòbia alimentària. La interacció entre els dos factors és significativa, de manera que el sexe modera l’efecte de l’índex de massa corporal sobre la neofòbia alimentària, de tal manera que en les dones no és tan pronunciat aquest efecte.
Pel que fa a la interacció entre l’índex de massa corporal i el sexe sobre la puntuació EDE-Q, també és significativa. En aquest cas la influència positiva de l’índex de massa corporal sobre la puntuació EDE-Q és més pronunciada en dones que en homes.
Ozkan & Gul divideixen els participants en neofòbics (14,3%), neutrals (69,5%) i neofílics (16,3%). Val a dir que l’índex de neofòbia tendeix a ser inferior com més desenvolupat és un país. La dieta tradicional a Turquia és mediterrània en el sentit de basar-se en grans integrals, en una àmplia varietat regional i estacional de fruites i verdures, amb un consum moderat de productes làctics, aliments vegetals com a font de proteïna i un consum reduït de greixos saturats gràcies al consum d’olives i d’oli d’oliva. També és reduït el consum de carn vermella, moderat el de vi negre, i herbes aromàtiques i espècies fan que es moderi el consum de sal a la cuina.
Les diferències observades pel que fa als sexes tenen lloc en un context en el que les dones tenen un risc vint vegades que els homes de patir trastorns de conducta alimentària. Hom ho atribueix als canvis físics i fisiològics que comporta l’adolescència femenina, però també a una major preocupació per la imatge i una major pressió social.
Lligams:
– The relationships among food neophobia, mediterranean diet adherence, and eating disorder risk among university students: a cross-sectional study. Nilufer Ozkan & Fatma Hazan Gul. J. Health Popul. Nutr. 44: 10 (2025).
Des de la Mediterrània 