En aquestes planes hem parlat dels patrons de migració postglacial d’herbes (40/2023) i de crustacis (47/2021). Certament aquest és un tema clàssic en biogeografia històrica, però recorda Dabao Sun Lü que, si bé això s’ha estudiat bé en plantes i en animals, menor és el coneixement sobre els fongs. Lü fa la tesi doctoral a la Universitat d’Oslo sobre la genòmica poblacional del fong Trichaptum abietinum, que s’alimenta de fusta morta de coníferes. La seva col·lega, Ine-Susanne Hopland Methlie fa la tesi doctoral sobre la connexió que hi ha entre la genòmica de poblacions d’aquest fong i de semblants amb la d’insectes que habiten boscos boreals. La seva directora és la professora Inger Skrede. Els tres són els autors corresponsals d’un article publicat ahir a Molecular Ecology en el que reconstrueixen la història post-glacial de T. abietinum a Europa. En la darrera era glacial, l’espècie, com els boscos de coníferes en els quals habiten, es trobava arraconada en diversos refugis. En l’era post-glacial el seu hàbitat s’estengué, la qual cosa conduí a una barreja entre les poblacions originàries dels diferents refugis.
James Lindsey fotografiava ahir el 5 d’agost del 2004 el fong ‘Trichaptum abietinum’ a Commanster. És un fong poroide de l’ordre dels Hymenochaetales. El cos fructífer és de color blanc-gris, amb una amplada de 1-4 cm, i un gruix de 5 mm. No és comestible.
Una anàlisi de genòmica de poblacions
Dabao Sun Lu i Ine-Susanne Hopland Methlie són els primers autors d’aquest article. Els dos són doctorands a la Secció de Genètica i Biologia Evolutiva de la Universitat d’Oslo.
Els altres autors són Jørn-Henrik Sønstebø (cap del Departament de Natura, Salut i Ambient, de la Universitat del Sud-Est de Noruega, amb seu a Bø), Anneli Andersen, David Peris (investigador a la Universitat d’Oslo i a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments-CSIC de Paterna), Sundy Maurice (investigadora de la Universitat d’Oslo), Håvard Kauserud (professor de la Universitat d’Oslo) i l’esmentada Inger Skrede.
Aquesta recerca té el suport del projecte RCN 274337 del Consell de Recerca de Noruega i de la Universitat d’Oslo. Peris té el suport del projecte RCN 324253 del mateix organisme i del projecte CIDEGENT/2021/039 de la Generalitat Valenciana.
L’objectiu de la recerca és inferir la història post-glacial del fong sapròfit de fusta Trichaptum abietinum, avui àmpliament difós per tot l’espai circumboreal. La hipòtesi de partida és que durant la darrera era glacial el fong residia en diversos refugis isolats geogràficament els uns dels altres. Al capdavall, això era el que experimentaren les espècies de coníferes de la fusta de les quals s’alimenta, com també ho experimentaren insectes i altres animals que viuen en boscos de coníferes. Quan hom entrà en l’actual període post-glacial, fa uns 11.700 anys, a mesura que retrocedia el glaç continental d’Europa, els boscos s’expandiren, i T. abietinum migrà a nous territoris.
El grup de recerca de Skrede i Kauserud treballa especialment en la genòmica de poblacions actuals de T. abietinum. La genòmica de poblacions suposa un pas endavant respecte de la genètica de poblacions pel nombre total de característiques genètiques analitzades (en principi, totes). D’altra banda, si la perspectiva de la genòmica de soques individuals cerca el coneixement de tots els seus gens, en la genòmica poblacions hom té present la diversitat dels individus d’una o més poblacions.
Els refugis glacials
Lu et al. dedueixen de les anàlisis de genòmica de poblacions de T. abietinum que l’espècie, durant el darrer període glacial (de fa 115.000 anys a 11.700 anys abans del present), es trobava a Europa arraconada en un mínim de dos refugis separats:
– un refugi al sud, que s’estenia de Portugal al Caucas, i que podria derivar de refugis separats anteriors.
– un refugi a l’est.
Encara hi podria haver un tercer refugi, situat a l’oest.
L’expansió i la barreja post-glacials
L’expansió post-glacial a partir d’aquests refugis comportà un contacte secundari entre fongs originaris de refugis diferents. El cicle vital d’aquest fong basidiomicet arrenca a partir de les espores que produeix l’himeni dels cossos fructífers. La producció d’espores es fa en basidis després d’un procés de cariogàmia i de meiosi. De les espores resultants deriven hifes monocariòtiques que poden reproduir-se asexualment. Del creuament de dues hifes monocariòtiques compatibles en deriven, per plasmogàmia, hifes dicariòtiques que eventualment formaran cossos fructífers tancant el cicle.
D’aquesta manera, el contacte secundari entre hifes originàries de refugis diferents donaria lloc al patró genòmic complex que presenta actualment T. abietinum. En les poblacions actuals d’Europa hom pot diferenciar quatre grups: el mediterrani, el boreal, l’atlàntic i el central.
Del refugi meridional i del possible refugi occidental se seguí una migració cap al nord, que donaria lloc als actuals grups mediterrani i atlàntic.
L’actual grup boreal seria descendent de fongs vinguts del refugi oriental.
El grup de l’Europa Central resultaria d’una zona de contacte entre els grups mediterrani i boreal. Aquesta barreja no és, però, uniforme des del punt de mira genòmic. La segona meitat de la bastida més gran és heretada completament del grup boreal. Lu et al. pensen que això darrer es pot deure a dos factors:
– una forta selecció a favor de les variants genètiques boreals.
– incompatibilitats genètiques que afavoririen les variants boreals.
Les dades de desequilibri de lligament indiquen que T. abietinum ha patit a Europa una història recent de contracció i d’expansió. Lu et al. conclouen que això s’explica pel fenomen ben constatat en diverses plantes i animals: durant el període glacial l’espècie quedà reduïda a diversos refugis glacials i en el període post-glacial hi hagué una expansió cap al nord i cap a l’oest i barreja dels grups que hi participaven.
Lligams:
– Postglacial History of a Widespread Wood-Decaying Fungus in Europe Suggests Migration out of Multiple Refugia Followed by Admixture. Dabao Sun Lu, Ine-Susanne Hopland Methlie, Jørn-Henrik Sønstebø, Anneli Andersen, David Peris, Sundy Maurice, Håvard Kauserud, Inger Skrede. Mol. Ecol. (2025).
Des de la Mediterrània 