Ja hem parlat en una altra ocasió (28/2022) de la utilització de l’himenòpter bracònic Diachasmimorpha longicaudata per lluitar contra plagues de la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata). Aquesta aplicació requereix, entre d’altres coses, un coneixement precís de la taxa de parasitisme. Daniela Ribeiro da Costa ha coordinat una recerca sobre aquesta qüestió, i és l’autora corresponsal de l’article resultant, que es publica avui al Bulletin of Entomological Research, del qual la primera autora és Maria Caroline Aguiar Amaral.
Una vespa parasitoide fotografiada el 2021 per Magnus Hagdorn
Un parasitoide contra la mosca mediterrània de la fruita
Aquesta recerca és signada per investigadores del Programa de Graduat en Biosistemes de la Universidade Federal do Sul da Bahia, amb seu a Itabuna (Maria Caroline Aguiar Amaral) i del Programa de Graduat en Agronomia de la Universidade Estadual do Sudoeste da Bahia, amb seu a Vitória da Conquista (Zenóbia Cardoso Dos Santos, Maria Aparecida Castellani, Raquel Pérez-Maluf, Daniela Ribeiro Da Costa, Micaela Matos Dos Santos, Suzany Aguiar Leite i Aldenise Alves Moreira) i per la professora d’entomologia Clarice Diniz Alvarenga del Departament de Ciències Agràries de la Universidade Estadual de Montes Claros, amb seu a Janaúba.
La mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata (Wiedemann) Diptera: Tephritidae) és una de les plagues de fruites de major impacte econòmic a escala mundial, tant per la pèrdua de producció com per la pèrdua de la qualitat de la fruita. És lògic que hom pensi en depredadors naturals d’aquesta espècie com a eina de control biològic de plagues. Un tipus de depredació molt particular és el parasitoidisme, en el qual les larves del parasitoide creixen en l’hoste fins a eventualment matar-lo.
El parasitoide més explorat en aquest sentit és Diachasmimorpha longicaudata (Ashmead), un himenòpter de la família dels bracònids.
En aquest estudi Amaral et al. volien determinar el temps d’exposició, la densitat i la larva instar ideal de C. capitata. També volien saber si l’experiència prèvia del parasitoide afecta la seva interacció amb l’hoste.
Bioassaig
Amaral et al conduïren tres bioassaigs en ‘unitats de parasitisme’. Allà hi col·locaven larves de la mosca de la fruita, i sota diferents condicions, eren exposades a parasitoides femella adults.
Entre les variables estudiades hi havia:
– l’experiència prèvia de la femella parasitoide en oviposició.
– el temps d’exposició de les larves de mosca al parasitoide: 30, 60, 120, 240 i 480 minuts.
– el nombre de larves dipositades en la unitat: 5, 10, 15 i 20.
– l’instar de les larves de mosca: bé la de segon estat larvari o la de tercer estat larvari.
Per a cada ‘unitat de parasitisme’ es determinava:
– el nombre de mosques adultes resultants.
– el nombre de parasitoides adults resultants.
– la taxa de parasitisme, és a dir el nombre de parasitoides per cada larva de mosca.
– la sex ratio dels parasitoides resultants.
Les condicions ideals per a la cria de D. longicaudata
Amaral et al. troben que les condicions que optimitzen la taxa de parasitisme de D. longicaudata són les següents:
– que les larves de mosca siguin L3.
– que les unitats de parasitisme siguin formades per 20 larves de mosca.
– que l’exposició de la unitat de parasitisme sigui d’una sola femella de parasitoide, amb una durada de 8 hores (=480 minuts).
És possible que valors superiors s’aconsegueixin encara amb un nombre superior de larves de mosca i amb un temps d’exposició també superior, però és interessant que el nivell òptim s’assoleixi amb una sola femella de parasitoide.
Lligams:
– Optimisation of the parasitism rate of Diachasmimorpha longicaudata (Hymenoptera: Braconidae) in Ceratitis capitata (Diptera: Tephritidae). Maria Caroline Aguiar Amaral, Zenóbia Cardoso dos Santos, Maria Aparecida Castellani, Raquel Pérez-Maluf, Clarice Diniz Alvarenga, Daniela Ribeiro Da Costa, Micaela Matos Dos Santos, Suzany Aguiar Leite, Aldenise Alves Moreira. Bull. Entomol. Res. (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: