Parasitoides en el control de la mosca mediterrània de la fruita (Agronomia mediterrània, 28/2022)

En aquestes planes hem parlat de la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata) pel que fa a investigacions sobre la dinàmica de poblacions (14/2018), l’aplicació de l’edició genètica en el control de plagues (35/2018) i la resposta a temperatura (36/2021). Grups de recerca com el de Sergio Marcelo Ovruski, de la Planta Piloto de Procesos Industrials Microbiológicos y Biotecnología (PROIMI-CONICET) de la División Control Biológico de Plagas de San Miguel de Tucumán investiguen l’alliberament de parasitoides en el control de mosca mediterrània de la fruita. En un article a la revista Neotropical Entomology investiguen alliberaments augmentatius de dues línies de població de l’himenòpter bracònid Diachasmimorpha longicaudata.

Femella de “Diachasmimorpha longicaudata”

Un exemple de control biològic a l’Amèrica Llatina

Aquesta recerca fou concebuda per María Josefina Buonocore Biancheri, Lorena del Carmen Suárez, Daniel Santiago Kirschbaum i Sergio Marcelo Ovruski. Buonocore i Ovruski són investigadors de la Planta Piloto de Procesos Industriales Microbiológicos y Biotecnología (PROIMI-CONICET) de la División Control Biológico de Plagas de San Miguel de Tucumán. Suárez és membre de la Dirección de Sanidad Vegetal, Animal y Alimentos de San Juan (DSVAA), organisme del Gobierno de La Provincia de San Juan, amb seu a Rivadavia. Kirschbaum és investigador de l’Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA) de la Estación Experimental Agropecuaria Famaillá, de Tucumán, així com de la Facultad de Agronomía y Zootecnia de la Cátedra de Horticultura de la Universidad Nacional de Tucumán.

Els experiments foren conduïts per Buonocore i Ovruski. L’anàlisi de dades i les anàlisis estatístiques foren realitzades per Buonocore, Suárez i Ovruski. La recerca es finançà amb el Fondo Nacional de Ciencia y Tecnología de la Agenció Nacional de Promoción Científica y Tecnológica. Els autors agraeixen l’assistència tècnica de Patricia Colombres i Guillermo Borchia, de PROIMI-CONICET. També agraeixen a la “BioPlanta San Juan” de la DSVAA haver-los fornit de material biològic. Aquest treball fa part de la tesi doctoral de Buonocore, que rep una beca de CONICET.

Els quatre autors redactaren l’article, que fou tramès a la revista Neotropical Entomology el 9 de desembre del 2021. Després d’un procés de revisió, amb Ovruski d’autor corresponsal, l’article fou acceptat el 30 de juny i publicat el 13 de juliol.

La mosca mediterrània de la fruita, coneguda com a Medfly, i descrita científicament com a Ceratitis capitata (Wiedemann), és un dípter tefrítid originari de l’Àfrica Subsahariana. A les regions fructícoles d’Argentina, la mosca mediterrània de la fruita és, a més d’una espècie invasora, una greu plaga en termes econòmics. Val a dir, que la proliferació d’aquesta espècie ha estat ajudat per la pertorbació dels hàbitats nadius i per la introducció i difusió de cultius exòtics. Això val especialment per a la regions citrícoles de clima subtropical del nord d’Argentina.

El Programa Nacional de Control i Erradicació de la Mosca de la Fruita ha adoptat diverses estratègies ecològiques per lluita contra aquesta plaga. Entre aquestes accions hi ha el control biològic augmentatiu a través d’alliberament d’un parasitoide exòtic, Diachasmimorpha longicaudata (Ashmead). Aquest himenòpter de la família dels bracònids és originari del Sud-Est Asiàtic. Un control biològic augmentatiu parteix de la hipòtesi que l’efectivitat de l’espècie alliberada augmenta com més ho fa la densitat d’aquesta espècie.

Buonocore et al. es fixen en dues línies de població de femelles de D. longicaudata. Una d’aquestes línies deriva de larves d’una soca biparental de mosca mediterrània de la fruita. L’altra de les línies deriva de larves irradiades de la soca de mosca mediterrània de la fruita Vienna-8, que és letalment sensible a la natura de forma que és sexable genèticament. Aquesta segona línia és criada a la BioPlanta San Juan.

Experiments en préssecs

Buonocore inoculen artificialment préssecs amb larves de mosca mediterrània de la fruita criades nues en el laboratori. Durant 24 hores exposen aquests préssecs als parasitoides.

Una larva de mosca mediterrània de la fruita

Els préssecs eren col·locats prop del sostre o a terra en gàbies de camp. En el curs de l’estiu i de la tardor del 2016 es realitzaren 5 tractaments (amb alliberament, respectivament, de 20, 40, 80, 160 i 320 femelles) i 1 control (sense alliberament) per a cadascuna de les línies de població. La densitat de les larves de mosca de la fruita era constant, d’unes 200 larves.

Control augmentatiu

Era el tractament amb major nombre de femelles de parasitoide alliberades (320) el que produïa una elevada mortalitat de les larves de mosca mediterrània de la fruita. Això valia tant per a la línia convencional com la línia Vienna-8. També valia tant per a l’estiu com per a la tardor, i tant a les caixes col·locades al sostres com a les caixes col·locades a terra. Buonocore et al. consideren aquests resultats esperonen l’aplicació del control biològic augmentatiu contra la mosca mediterrània de la fruita.

Lligams:

Augmentative Releases of Two Diachasmimorpha longicaudata (Hymenoptera: Braconidae) Population Lines Under Field-Cage Conditions to Control Ceratitis capitata (Diptera: Tephritidae). María Josefina Buonocore Biancheri, Lorena del Carmen Suárez, Daniel Santiago Kirschbaum, Sergio Marcelo Ovruski. Neotrop. Entomol. (2022).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: