Oscar Castillo-Visa fa la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona sota la supervisió d’Albert Sellés. Una part de la feina apareix ara en forma d’article al Zoological Journal of the Linnean Society: l’estudi de la preservació de teixits tous del cocodrilomorf cretàcic Montsecosuchus depereti.
Castillo-Visa et al., mitjançant la llum ultraviolada han identificat teixits cartilaginosos i epidèrmics en un fòssil de l’atoposàurid ‘Montsecosuchus depereti’
La fossilització de teixits tous de cocodrilomorfs
Montsecosuchus depereti és una espècie de neosuc atoposàurid que va viure en l’estatge barremià, fa uns 125 milions d’anys. Dels cocodrilomorfs hom disposa d’un ampli registre fòssil que va de final del Triàsic fins al període recent. Ara bé, aquest registre fòssil consisteix essencialment en teixits ossis. Tan sols dels talassosuquians marins hi ha fòssils de teixits tous (pell, cartílag).
Castillo-Visa et al. han estudiat sota la llum ultraviolada un espècimen atribuït a Montsecosuchus depereti. Això els ha permès identificar i descriure una sèrie de teixits cartilaginosos i dèrmics no-ossificats. Es tractaria, doncs, de la pell més completa i antiga d’un cocodrilomorf. Hom pot seguir la variació de l’arquitectura de les escates al llarg del cos. En general, el tegument s’assembla als dels cocodrils actuals, per bé que Montsecosuchus no té una aleta caudal profunda i escates fondament aquillades a les extremitats.
Castillo-Visa et al. identifiquen possibles òrgans sensorials integumentaris. Aquests òrgans es trobarien exclusivament en inclusions d’escates de la perifèria corporal, i cal pensar que el seu origen evolutiu fou una diferenciació d’escates prèvia a una especialització. També poden escatir una coloració bandejada a la cua.
Entre els teixits cartilaginosos preservats hi hauria processos uncinats i costelles cartilaginoses en la regió toràcica. Això reflectiria una adaptació envers una major eficiència respiratòria en el context d’un estil de vida semiaquàtic.
Els autors de l’article, a més de Castillo-Visa i Sellés, són Phil R. Bell i Àngel Galobart. L’article fou tramès el 30 de setembre del 2025, revisat el 28 de març del 2026, acceptat el 14 d’abril i publicat el 13 de juny.
L’espècimen estudiat
L’espècimen que ara han estudiat Castillo-Visa et al. era un petit cocodril de 50 cm de llarg que va morir en les aigües d’un llac càrstic proper al litoral de fa 125 milions d’anys. Ara aquest indret es troba al Prepirineu català. Efectivament, els sediments lacustres es transformaren en les roques calcàries litogràfiques de la Pedrera de Meià, avui incloses en el Global Geoparc Unesco Orígens. A principi del segle XX aquest espècimen fou catalogat com a MGB-512 i conservat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En els anys 1990 fou objecte d’un estudi detallat. Així esdevingué l’holotip de Montsecosuchus depereti. Fou en el marc de la construcció d’una base de dades de fòssils de les calcàries litogràfiques del Montsec que Óscar Castillo i Jesús Serrano observaren sota la llum ultraviolada possibles restes de teixits tous.
Lligams:
– Soft tissue preservation in the Barremian Montsecosuchus depereti (Neosuchia: Atoposauridae). Oscar Castillo-Visa, Phil R Bell, Àngel Galobart, Albert Sellés. Zoological Journal of the Linnean Society, 207, zlag076
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: