Poemes de Mahmud Darwix (6): Els somiadors van d’un cel a l’altre

La poesia de Mahmud Darwix, traduïda al català com a homenatge al poble palestí.

El poema Els somiadors van d’un cel a l’altre (من سماء إلى أختها يعبر الحالمون) es va publicar en el llibre Per què has deixat sol el cavall? (لماذا تركت الحصان وحيداً), publicat l’any 1995. Darwix va escriure aquest llibre després del seu retorn parcial a Palestina als anys noranta. Aquesta obra és considerada una de les més importants de la seva etapa de maduresa, perquè combina records autobiogràfics, evocacions de la infantesa, els paisatges palestins i una profunda meditació sobre l’exili.

Els somiadors van d’un cel a l’altre és un bellíssim poema que no narra una història concreta, sinó que construeix un espai simbòlic on els somiadors van “d’un cel a un altre” com a metàfora del pas entre memòria, desig, esperança i exili. Darwix escriu des d’una experiència vital marcada pel desplaçament del poble palestí i per la seva pròpia condició d’exiliat, però ho fa amb un llenguatge que transcendeix el context polític immediat, tot utilitzant un llenguatge ple d’imatges lluminoses —papallones, miralls d’aigua, núvols de memòria— per parlar de qüestions profundament humanes: el pas del temps, la pèrdua de la infància, l’amor, l’exili i la persistència del somni.

En definitiva, és un poema que combina bellesa, nostàlgia i resistència, i que mostra la capacitat extraordinària de Darwix per transformar el dolor històric en una poesia d’abast universal. Presentem una versió traduïda al català per la filòloga i arabista osonenca Margarida Castells.

Els somiadors van d’un cel a l’altre

Vam oferir la nostra infantesa a la papallona
el dia que vam deixar una mica d’oli sobre els graons,
però vam oblidar-nos de la menta,
i d’acomiadar-nos de pressa del demà que es quedava enrere.
La tinta de la tarda seria blanca
si no planés damunt nostre el llibre de la papallona.

Papallona, fidel a tu mateixa, sigues com vulguis,
mal li pesi a la meva enyorança,
però fes que sigui les teves ales, que la follia
m’escalfi, oh papallona!, nascuda de tu mateix,
no m’abandonis en una d’aquestes caixes
fetes a mida pels literalistes… no m’abandonis!

Els somiadors van d’un cel a l’altre
carregats d’espills d’aigua per a la papallona.
Podem ser com cal que siguem.
Els somiadors
van d’un cel
a l’altre.

La papallona teixeix amb agulles de llum
la disfressa de la seva comèdia.
La papallona neix de la seva essència
i dansa en el foc de la seva tragèdia.
Meitat fènix, allò que l’enlluerna ens enlluerna,
espectre entre la llum i el foc.
No. No és bogeria ni saviesa, el nostre amor.
El nostre amor és així, sempre.
Els somiadors
van d’un cel
a l’altre…

La papallona és aigua que anhela volar.
S’exhala de la suor de les noies i brolla del núvol
dels records. La papallona és allò que no diu el poema,
de tan lleugera trenca les paraules
com els somiadors trenquen els somnis…

Així sigui.
Que el nostre demà estigui avui amb nosaltres.
Que el nostre ahir estigui avui amb nosaltres.
Que el nostre avui estigui present
en el banquet preparat en honor de la papallona,
perquè els somiadors vagin
d’un cel a l’altre sans i estalvis.

Els somiadors van d’un cel a l’altre…

Traducció: Xavier Lasauca Cisa (CC BY 4.0) 

من سماء إلى أختها يعبر الحالمون

وتركنا طفولتنا للفراشة, حين تركنا

على الدرجات قليلا من الزيت، لكننا

نسينا تحية نعناعنا حولنا، ونسينا

السلام السريع علي غدنا بعدنا

كان حبر الظهيرة أبيض، لولا

كتاب الفراشة من حولنا…

يا فراشة! يا أخت نفسك، كوني

كما شئت،قبل حنيني وبعد حنيني.

ولكن خذيني أخا لجناحك يبق جنوني

معي ساخنا! يا فراشة! يا أم

نفسك، لا تتركيني لما صمم الحرفيون

لي من صناديق… لا تتركيني!

من سماء إلى أختها يعبر الحالمون

حاملين مرايا من الماء حاشية للفراشة

في وسعنا أن نكون كما ينبغي أن نكون

من سماءٍ

إلى أختها

يعبر الحالمون

ألفراشة تنسج من إبرة الضوء

زينة ملهاتها

ألفراشة تولد من ذاتها

والفراشة ترقص في نار مأساتها

نصف عنقاء. ما مسها مسنا: شبه

داكن بين ضوء ونارٍ… وبين طريقين.

لا. ليس طيشاً ولا حكمةً حبنا

هكذا دائما، هكذا… هكذا

من سماءٍ

إلى أختها

يعبر الحالمون

ألفراشة ماء يحن إلي الطيران. ويفلت

من عرق الفتيات، وينبت في غيمة

الذكريات. الفراشة ما لا تقول القصيدة،

من فرط خفتها تكسر الكلمات، كما

يكسر الحلم الحالمين…

وليكن

وليكن غدنا حاضراً معنا

وليكن حاضراً أمسنا معنا

وليكن يومنا حاضراً

في وليمة هذا النهار المعد

لعيد الفراشة، كي يعبر الحالمون

من سماءٍ إلي أختها… سالمين

من سماءٍ إلى أختها يعبر الحالمون

Xavier Lasauca i Cisa
Blog La mà de Fàtima

Articles relacionats:

Mahmud Darwix, el poeta nacional palestí
Poemes de Mahmud Darwix (1): La nena. / El crit.
Poemes de Mahmud Darwix (2): La Rita i el fusell.
Poemes de Mahmud Darwix (3): L’eternitat de la figuera de moro.
Poemes de Mahmud Darwix (4): Carnet d’identitat.
Poemes de Mahmud Darwix (5): A la meva mare