Duje Lisičić és professor associat de biologia a la Universitat de Zagreb. El seu grup de recerca del Departament de Fisiologia Animal s’ha ocupat sobre l’impacte de la introducció de rates en la biodiversitat d’ecosistemes insulars. És sabut que les rates introduïdes hi promouen la pèrdua de biodiversitat, però no són clars els mecanismes. Aquesta setmana apareix a la revista Ecology and Evolution un article, amb Maja Perinović i Tomislav Gojak com a primers autors, sobre les interaccions de les rates amb sargantanes dels esculls de l’illa de Silba. A Silba, com en altres illes mediterrànies, la coexistència a llarg termini de rates i sargantanes és possible per canvis de comportament i morfologia en les darreres. Perinović et al. han quantificat la densitat de població, la distribució espacial i els patrons d’activitat de rates de vaixell (Rattus rattus) i de sargantanes de paret italianes (Podarcis siculus) en aquest petit illot. La densitat de les rates (32,1 individus per hectàrea) fou estimada amb un mètode de captura-recaptura explícit per a l’espai (SECR) mentre que la de les sargantanes (2345 individus per hectàrea) ho era amb mostreig de distància en línia-transecte. L’ús de nínxol era avaluat amb càmeres-parany. A Silba només detectaren tres vertebrats terrestres: les rates, les sargantanes i els conills (Oryctolagus cuniculus). Rates i sargantanes se superposen en l’espai, però se segreguen en el temps, de forma que les primeres són predominantment nocturnes i les segones, diürnes.
Perinović et al. han estudiat en una petita illa adriàtica la densitat de població i l’ús espai-temporal de nínxol de rates de vaixells i sargantanes de paret.
Les rates com a espècies invasives
Les espècies invasives, habitualment introduïdes per activitats humanes, poden impactar negativament en els ecosistemes. Les illes hi són especialment susceptibles en termes de pèrdua de biodiversitat. Els endemismes són els més vulnerables a depredadors invasius.
Les rates (Rattus) són un mamífer invasiu habitual en illes. La causa és la relació estreta amb humans, l’alta taxa reproductiva i el generalisme alimentari i comportamentual. Efectivament, són omnívors que combinen fruits, llavors i altres components vegetals amb preses animals (artròpodes, però també ocells i sargantanes). Rates i gats invasius són de les principals causes d’extinció en aus, mamífers i rèptils insulars.
La interacció entre rates i sargantanes es manifesta en la depredació de les primeres sobre ous, juvenils i adults, però també en la competència per espai i aliments, i en alteracions indirectes de la vegetació. Les sargantanes nocturnes i crepusculars són les més exposades a les rates, però també de dia les rates poden perseguir activament sargantanes diürnes.
Les poblacions insulars de sargantanes constitueixen un alt valor biològic, fins i tot quan no es tracta pròpiament d’endemismes.
La rata negra o rata de camp (Rattus rattus) fou introduïda a la Conca Mediterrània fa 2-4 mil·lennis. Des de llavors, i repetidament, ha colonitzat nombroses illes, ja que és la rata més habitual en vaixells.
El sistema d’esculls de Silba
Perinović et al. seleccionaren com a àrea d’estudi el sistema d’esculls de Silba, al nord de la Mar Adriàtica. Es tracta d’una localitat de la Xarxa Natura 2000 (HR4000025) integrada per tres illots calcaris deshabitats. La costa és rocallosa, i la terra és ocupada per màquies i clapes de prat sec. La màquia és formada per llentiscle (Pistacia lentiscus) i aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia). El prat és integrat per la gramínia Koeleria splendens i altres herbes. Al litoral rocallós trobem vegetació helofítica (Limonium, Crithmum maritimum). Ja sota les aigües hi ha prats de Posidonia oceànica. Als illots hi ha colònies de cries de corb marí (Gulosus aristotelis desmarestii).
El treball de camp es realitzà durant cinc dies consecutius el juliol del 2025, ja finalitzada la temporada de cria de les aus marines, i quan els vertebrats terrestres fan el pic d’activitat. El mostreig es realitzava en el pendent nord de l’illot occidental de l’escull. Aquest illot és el més accessible.
A l’illot no hi ha depredadors mamífers terrestres nadius. Els vertebrats terrestres dominants són R. rattus i P. siculus.
Els paranys-càmera, els transsectes en línia i les captures en viu es feien sota l’aprovació del Comitè Ètic del Departament de Biologia de la Universitat de Zagreb. En cap cas s’aplicava l’eutanàsia d’animals. Totes les rates capturades eren alliberades després del marcatge prop del mateix indret.
Rattus rattus és un rosegador originari del subcontinent indi. Es caracteritza per unes orelles grans i glabres, i una cua molt més llarg que el cos. És avui una espècie cosmopolita per la seva associació amb els vaixells. És àgil, capaç de grimpar als arbres. Pot viure en centres urbans i en illots deshabitats. És frugívor i granívor, i de forma oportunista també depreda insectes, ous i petits vertebrats.
Podarcis siculus és una sargantana robusta, però polimòrfica. És de costums diürns i heliotèrmics. La podem trobar en màquies, marges agrícoles i entorns urbans. Segueix una dieta insectívora, però prou plàstica, incorporant-hi el consum de material vegetal. És originària d’Itàlia, Sicília, Sardenya, Còrsega i els arxipèlags i litorals adriàtics. També és una espècie invasiva, en romandre en càrregues de vaixells com material vegetal o de construcció.
Perinović et al. pararen 36 trampes en 3 línies, amb 10 metres de distància entre trampa i 8-10 m entre línies. El primer transecte seguia la vora de la màquia, i en tercer s’acostava a l’inici del roquissar litoral. Les trampes tenien com a esquer trossos de poma amb mantega de cacauet, i es col·locaven avançada la tarda. Al matí següent les examinaven. Els individus capturats eren marcats afaitant-los un petit tros, i se’ls posava en llibertat.
Per a les sargantanes s’establiren línies de transecte. Cada dia un mateix observador, de 8 a 9 del matí, caminava els transsectes i anotava tots els individus que veia.
Es disposaren també sis càmeres-parany en la màquia, el prat i les roques.
La densitat i l’abundància de rates
Durant 5 nits consecutives es col·locaren 36 paranys, la qual cosa suposa un nombre total de 180. El nombre de captures de rates fou de 83, corresponents a 52 individus i 31 recaptures. Vint individus foren capturats dos o més vegades, i una rata fou capturada en 4 ocasions. Dels 52 individus capturats, 31 eren mascles i 21 femelles.
D’això es dedueix una densitat de 32,1 individus per hectàrea. A tot l’illot occidental hi deuen viure unes 427 rates.
La densitat i l’abundància de sargantanes
De mitjana per cada transecte i dia s’observaren 44 individus. S’estimà una densitat de 2345 individus per hectàrea. A tot l’illot occidental viurien 31189 sargantanes.
Les càmeres
Les imatges captaren rates, sargantanes i conills. En total es detectaren 607 esdeveniments, corresponents a 535 rates, 31 sargantanes i 41 conills.
Rates i sargantanes foren detectades a la màquia, a les roques i, en menor mesura, al prat. Els conills foren detectats únicament a les màquies.
Les rates eren fotografiades preferentment a la nit, amb una mitjana situada a les 01:42. El pic principal era a les 03:10 i hi havia un pic secundari a les 22:00.
Les sargantanes eren fotografiades preferentment de dia, amb una mitjana situada a les 11:13. El pic principal era a les 09:50, i el secundari a les 14:30.
Els conills eren fotografiats preferentment en el crepuscle. El pic matutí era a les 05:45, i el vespertí, molt menor, era a les 23.
Simpàtriques però no simultànies
Efectivament, rates i sargantanes coexisteixen en l’espai en aquest illot. Són simpàtriques, en el sentit que comparteixen una pàtria de màquia i roquissar. Però entre les dues espècies hi ha una forta segregació temporal. Per això les dues espècies poden assolir alhora densitats considerables.
Aquesta recerca fou concebuda per Maja Perinović (que en va fer la tesi doctoral, defensada el 19 de desembre del 2025), Tomislav Gojak, Marko Glogoški i Duje Lisičić. Participaren en el tractament de dades Perinović i Gojak. L’anàlisi formal fou conduïda per Perinović. La investigació fou realitzada per Perinović, Gojak, Glogoški, Luce Pavin i Lisičić. La metodologia fou dissenyada per Perinović, Gojak, Glogoški, Hrvoje Čižmek (de la Societat d’Exploradors Marins 20 000 Milja de Zadar) i Lisičić. Els fons foren aportats per Čižmek i Lisičić. Hi aportaren recursos Čižmek i Lisičić. En la validació participaren Perinović, Gojak i Glogoški. Els gràfics foren elaborats per Perinović, Gojak i Glogoški. El programari fou liderat per Gojak. L’administració del projecte fou liderada per Lisičić. L’esborrany de l’article fou elaborat per Perinović i Lisičić, i completat per tots els autors.
Els autors agraeixen als membres de 20 000 Milja el suport prestat. Reconeixen l’ajut logístic de Barbara. Agraeixen a la Facultat de Veterinària de la U. Zagreb els paranys-càmera, i a l’associació estudiantil Bius els paranys per a rates.
La recerca es finançà amb el programa de cooperació transfronterera entre Itàlia i Croàcia, i fons europeus i croats.
Lligams:
– Population Density and Spatial–Temporal Niche Use of Ship Rats and Italian Wall Lizards on a Small Adriatic Island. Maja Perinović, Tomislav Gojak, Marko Glogoški, Luce Pavin, Hrvoje Čižmek, Duje Lisičić. Ecol. Evol. (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: