Javier Galán-Díaz, Jesús Rojo i Jorge Romero-Morte, del Departament de Farmacologia, Farmacognòsia i Botànica de la Universidad Complutense de Madrid, publiquen aquesta setmana a Environmental Pollution una recerca sobre la dinàmica espacio-temporal del pol·len en suspensió d’espècies herbàcies al·lergèniques a la Regió de Madrid per al període 1994-2025. Amarantàcies, artemísia, plantago, rumex i urticàcies es troben entre els tipus de pol·len herbacis analitzats a 10 estacions de monitoratge de la Comunitat de Madrid. L’objectiu és conèixer el rol de la meteorologia i de l’ús del sòl en tres paràmetres de l’estació del pol·len: inici, durada i intensitat. Les dades assenyalen que les urticàcies són les més primerenques i duradores, i el pol·len de Plantago el més abundant. Temperatures elevades fan començar més aviat l’estació del pol·len, però alhora n’abreugen la durada. Les precipitacions durant l’estació del pol·len l’allarguen. Els canvis en l’ús del sòl promouen en general una major intensitat de l’estació del pol·len.
Galán-Díaz et al. han estudiat registres de 30 anys de la regió de Madrid de concentracions de pol·len d’herbes en l’aire. Hi troben una gran variabilitat espacial i temporal. El clima i l’ús del sòl hi juguen un gran paper. Així temperatures elevades promouen un inici primerenc de la temporada de pol·len.
Pol·len i al·lèrgia
Vora un terç de la població pateix malalties al·lèrgiques. El pol·len és la principal causa d’al·lèrgies respiratòries. Els tipus de pol·len més al·lergènics en les nostres contrades són el d’amarantàcies, Artemisia, Plantago, Rumex i urticàcies. Es tracta d’herbes generalistes i ruderals, ben escampades en solars, marges, vores de carreteres i camps de cultiu. Proliferen força en paisatges de mosaic, amb camps abandonats i regions muntanyenques.
Aquestes herbes de pol·len anemòfil tenen una fenologia molt sensible a la temperatura ambiental i a la disponibilitat d’aigua.
En àrees urbanes l’impacte del pol·len en la salut humana es veu afavorit per l’efecte illa de calor i la presència d’altres contaminants atmosfèrics. L’àrea metropolitana de Madrid té gairebé 7 milions d’habitants, amb un paisatge marcat per forts gradients. Des del 1994 la Xarxa Palinològica de la Comunitat de Madrid recull dades diàries de pol·len.
El registre palinològic de la Comunitat de Madrid
L’àrea d’estudi cobreix algunes zones de la Comunidad Autónoma de Madrid. Contempla des de zones de 600 m d’altitud fins a 1200 m. Són zones de clima mediterrani, amb forta variació estacional. Són creuades per sistemes fluvials i àrees urbanes.
Les mostres d’aire, recollides amb un sistema Hirst, són analitzades per microscòpia òptica prèvia tinció amb fucsina.
Les estacions de pol·len varien segons el tipus d’herba:
– Amaranthaceae: d’abril a octubre.
– Artemisia: de juliol a novembre.
– Plantago: d’abril a juny.
– Rumex: d’abril a juny.
– Urticaceae: de març a juliol.
La implementació del monitoratge es va fer en el bienni 1994-1995.
Les 10 estacions palinològiques es troben a prop de 8 estacions meteorològiques d’AEMET. Galán-Díaz et al. tenen en compte la temperatura mitjana diària, la temperatura mínima, la temperatura màxima i la precipitació acumulada.
El Corine Land Cover (CLC) inclou dades d’ús de sòl per als anys 2000, 2006, 2012 i 2018.
La dinàmica estacional del pol·len
La primera estació del pol·len és la de les urticàcies, que comença el dia 64 ± 20 de l’any. Hi segueixen plantago (105 ± 11), rumex (114 ± 16), amarantàcies (171 ± 47) i artemísia (222 ± 15). L’estació més llarga és la de les urticàcies (102 ± 65 dies). L’inici de la temporada de pol·len és conservada en cada localitat, per bé que hi ha variabilitat interanual (especialment, en les amarantàcies).
El pol·len de Plantago és el més abundant, amb 1137 ± 733 grans per dia i per metre cúbic.
El factor més rellevant en l’inici de temporada és, com era d’esperar, el tipus de pol·len. La metodologia és important en determinar la durada de la temporada.
Com temperatures i precipitacions influeixen en l’estació del pol·len
Les temperatures màximes i mínimes correlacionen força amb la temperatura mitjana. L’associació entre temperatura ambiental i registre palinològic és més clara que l’associació amb la precipitació. Aquesta associació es manté en finestres temporals de 4, 8 i 12 setmanes.
Una temperatura elevada s’associa amb un inici primerenc de la temporada de pol·len. Curiosament, també s’associen a una menor durada de la temporada.
L’anàlisi de trenta anys sembla suggerir que la temporada de pol·len de les urticàcies és cada vegada més primerenca perllongada.
L’efecte dels canvis en l’ús de sòl
Galán-Díaz et al. analitzen 10 classes de coberta de sòl, i hi veuen una associació amb la composició de pol·len. Terres de regadiu, cultius permanents i boscos (especialment, escleròfils) tenen un impacte destacat. El pol·len d’amarantàcies s’associa positivament amb terra de cultiu. El pol·len d’artemísia ho fa amb boscos escleròfils i cultius permanents. El pol·len de rumex ho fa amb mosaics de camps, herbassars i màquies. El pol·len de plantago i urticàcies s’associa amb àrees urbanes.
Aplicacions pràctiques de la monitorització palinològica
Des de febrer l’aire de la Comunitat de Madrid té presència del pol·len dels cinc tipus d’herbes analitzats. Al principi hi dominen les urticàcies. La temporada global de pol·len no es tanca fins novembre, quan el protagonisme ja és el d’artemísia. La complexitat d’alguns patrons és comprensible: a la Comunitat de Madrid, per exemple, hi ha 50 espècies diferents d’amarantàcies, amb períodes de floració que van de la primavera a l’estiu.
La temporada de pol·len d’aquestes espècies pot allargar-se fins a quatre mesos. La majoria són espècies generalistes i oportunistes. Les urticàcies dels gèneres Parietaria i Urtica tenen llargs períodes de floració, amb els quals aprofiten ambients pertorbats, rics en nitrogen, com ara parets, terres de cultiu, camins o solars abandonats.
En aquest estudi no es té en compte el pol·len de gramínies (Poaceae), que quantitativament és important. L’abundància registrada del pol·len de Plantago és atribuïble a unes catorze espècies diferents.
A Aranjuez, la temporada de pol·len de les amarantàcies és especialment llarga. Això s’explicaria per un paisatge agrícola divers, amb nombroses comunitats ruderals (com ara arbusts halonitròfils).
A Collado Villalba, la temporada de pol·len de les urticàcies és breu i poc intensa. Això s’explicaria per un paisatge poc antropitzat.
Unes temperatures hivernals i primaverals suaus afavoreixen una temporada de pol·len més primerenca. Ara bé, això implica també una temporada de pol·len més breu. La precipitació durant la temporada de pol·len contribueix a allargar-la.
Galán-Díaz et al. consideren necessaris estudis que incorporin altres factors. La combinació de la monitorització del pol·len amb informació meteorològica pot ajudar a l’establiment d’alertes preventives de risc aerobiològic.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
Lligams:
– Spatiotemporal dynamics of airborne pollen from herbaceous allergenic species in the Madrid Region. Javier Galán-Díaz, Jesús Rojo, Jorge Romero-Morte. Environ. Pollut. 129261 (2026)
Podeu escriure el vostre comentari aquí: