La rossellona de l’Adriàtic (Malacologia mediterrània, 43/2026)

La rossellona o copinya maltesa (Chamelea gallina) és una excel·lent espècie indicadora de la salut dels ecosistemes marins. És l’espècie d’estudi per a Teresa Sani, de l’Istituto per le Risorse Biologiche e le Biotecnologie Marine (IRBIM), primera autora d’un article publicat aquesta setmana a Marine Pollution Bulletin, que fa a una valoració d’aquesta cloïssa al llarg del litoral adriàtic occidental. Sani et al. combinen dades ambientals amb índexs fisiològics i biomarcadors bioquímics. Troben que les rossellones del nord, d’àrees riques en nutrients, tenen una supervivència més llarga a l’aire en l’estiu, quan hi ha més concentració de clorofil·la a i de nitrat. A l’hivern, aquestes rossellones tenen una condició inferior. A Goro, per exemple, mostren una elevada concentració de diversos elements químics, alhora que biomarcadors antioxidants i detoxificadors. El gradient geogràfic que es desprèn, de nord a sud, resulta de múltiples estressors. Sani et al. remarquen la importància d’una monitorització integrada d’aquesta espècie, atenent a la seva importància comercial, amenaçada per la creixent variabilitat ambiental i la pressió antropogènica.

Sani et al. constaten que la distància a la desembocadura del Po conforma la fisiologia de l’escopinya maltesa o rossellona (‘Chamelea gallina’) de la Mar Adriàtica. Els biomarcadors d’aquesta espècie indiquen múltiples estressos. El riu Po aporta nutrients, però ho fa amb un cost fisiològic, que fa que les poblacions de rossellona del nord tinguin una pitjor condició, amb acumulació de metalls i d’elements traça.

La contaminació marina

Veiem sovint en aquestes planes com els ecosistemes marins litorals són amenaçats per una combinació d’estressos naturals i antropogènics: canvi climàtic, contaminació, etc. La fauna bèntica, és a dir els animals del fons marí, ho pateix de valent. Això es multiplica encara més en conques marines semi-tancades com la Mar Adriàtica, marcada per les entrades d’aigua dolça continental. Les descàrregues fluvials influeixen en la hidrografia litoral, la dinàmica de nutrients i la distribució de contaminants. Això resulta en gradients físics i químics en l’espai i el temps, ja que les aportacions fluvials són una entrada de nutrients essencials, en part procedents d’aigües residuals, aqüícoles o agrícoles, que pot comportar un risc d’eutrofització i de contaminació (metalls com arsènic, plom, cadmi, crom, vanadi, etc.). El canvi climàtic pot agreujar aquest impacte a través de fenòmens hidrològics extrems.

La Mar Adriàtica és la conca més continental de la Mar Mediterrània. El sector nord és de poca fondària, la qual creix en direcció sud. La circulació de les aigües i la biogeoquímica és controlada pels vents i pels rius (particularment, el Po, que suposa un terç de totes les aportacions fluvials). Els rius hi aporten nutrients que promouen la productivitat, fins al punt d’una eutrofització crònica, agreujada especialment després de pluges extremes. El corrent adriàtic occidental (WAC) transporta nutrients i materials cap al sud.

Les aportacions d’arsènic (As), plom (Pb) i cadmi (Cd) del riu Po tenen un component geogènic i un component antropogènic (industrial, agrícola i urbà). Les espècies bèntiques filtradores tendeixen a acumular-ne en els teixits, amb efectes tòxics (estrès oxidatiu, immunotoxicitat).

La rossellona (Chamelea gallina) és un recurs comercial important a la Mar Adriàtica. És un bivalve venèrid que viu en la zona infralitoral de la Mar Mediterrània, la Mar Negra i el litoral d’Algarve. És un filtrador micròfag. És una espècie gonocorística, ço és de fertilització externa, amb un cicle reproductiu anual que inclou una fase de gametogènesi (masculina i femenina) i una o més fases ulteriors d’emissió de gàmetes. A la Mar Adriàtica l’època reproductiva va de març a setembre, i la pausa reproductiva va d’octubre a desembre. És una bona espècie bioindicadora en el sentit que reflecteix la salut de l’ecosistema.

En les darreres dècades s’han registrat declivis de poblacions de rossellona per la pressió pesquera, la variabilitat ambiental o mortandats massives. Temperatura, salinitat, disponibilitat d’oxigen i aportació alimentària són les variables més rellevants per al creixement i metabolisme d’aquesta espècie.

Recollida de mostres entre el 2023 i el 2025

Sani et al. recolliren entre el 2023 i el 2025 espècimens de rossellona d’uns 22 mm de longitud de closca (la mida típica comercial) en cinc estacions de la Mar Adriàtica, en col·laboració amb pescadors locals. Les cinc estacions foren Chioggia (CH), Goro (GO), Fano (FA), San Benedetto del Tronto (SB), i Lesina (LE). Es feren captures en hivern i estiu, bo i respectant els períodes de suspensió pesquera.

Per al test de supervivència a l’aire es colliren 150 espècimens de cada localitat i per cada estació. Eren duts al laboratori, on es posaven 50 espècimens per caixa, mantinguts a 16 °C i amb una humitat relativa del 100%. Cada dia es comptaven les rossellones mortes, és a dir les que no tancaven sota un estímul físic. Les rossellones mortes eren mesurades amb un peu de rei.

Per a l’índex de condició es colliren 100 espècimens de cada localitat i estació. Els espècimens eren duts al laboratori, congelats a −20 °C, i després se n’extreia el teixit tou. L’índex de condició és la ratio entre el pes sec de teixit tou sec i el pes sec de closca.

Per a les anàlisis bioquímiques es colliren 50 espècimens per localitat i tan sols a l’hivern. Les anàlisis es feien amb un pool del teixit tou de 4 individus. Una vegada homogeneïtzat, la mostra era distribuïda en alíquotes per determinar-hi proteïna total, glicogen, superòxid dismutasa (SOD), catalasa, glutatió-reductasa (GR), capacitat antioxidant total (TAC), glutatió S-transferasa (GSTs), carboxilesterases (CbEs), carbonilació de proteïna (PC), acetilcolinesterasa (AChE), peroxidació lipídica (LPO, activitat del sistema de transport d’electrons (ETS). L’activitat metabòlica i l’estatus energètic s’estima per ETS, glucogen i proteïna. Les defenses antioxidants són la SOD, la catalasa i GR, així com la TAC. La capacitat de detoxificació s’estima per GSTs i CbEs. El dany cel·lular, per LPO i PC. La neurotoxicitat, per AChE.

Per a les anàlisis de metalls es colliren 4 espècimens per localitat i tan sols a l’hivern. Aquestes anàlisis foren fetes al Laboratori Central d’Anàlisi de la Universitat d’Aveiro. Es tingueren en compte macroelements essencials (Mg, P, Ca), oligoelements essencials (Fe, Cu, Zn, Mn, Se, Co), elements tòxics (Pb, Cd, As, Ag, V, Cr, U), oligoelements no-essencials (Li, B, Rb, Sr). Les anàlisis es conduïren per ICP-MS prèvia digestió àcida sota microones de 200 mg de teixit tou.

Per a cada localitat i estació s’obtingueren dades de temperatura, salinitat, clorofil·la a i nitrat.

De cada localitat hi ha dades estacionals sobre les aigües de 4-20 m de fondària des de 1990.

Les dades ambientals

Temperatura, salinitat, clorofil·la a i nitrats varien en cadascuna de les cinc localitats entre l’estiu i l’hivern. Les diferències mostren la influència dominant del riu Po. A l’hivern i a l’estiu, temperatura i salinitat creixen com més al sud.

Els elements químics

En el teixit tou de la rossellona els valors més elevats de fòsfor (P) i calci (Ca) s’assoleixen al nord. També hi ha més abundància al nord de ferro (Fe), coure (Cu), zinc (Zn), manganès (Mn) i seleni (Se). Magnesi (Mg) i cobalt (Co) assoleixen el valor més elevat a San Benedetto del Tronto, potser per l’acció de rius locals. Plom (Pb) i cadmi (Cd) són més abundant en les rossellones del nord, i el mateix passa amb el vanadi (V), el crom (Cr), l’urani (U), el liti (Li), el rubidi (Rb) i l’estronci (Sr).

La fisiologia

La supervivència a l’aire assoleix un valor de 8 dies (LT50) a SB, i de tan sols 5 dies a FA en l’hivern. A l’estiu, les rossellones del nord fan una LT50 de 9 dies, en contrast amb el 5 dies de les rossellones del sud.

L’índex de condició a l’hivern és superior al sud en comparació amb el nord. A l’estiu els valors són més homogenis.

La bioquímica

El gradient nord-sud no és clar ni pel que fa a la capacitat metabòlica ni a les reserves d’energia. El sistema de defensa antioxidant sí que segueix un gradient nord-sud: superior al nord i inferior al sud. El sistema de detoxificació GSTs també segueix el gradient en el mateix sentit.

El gradient nord-sud no és clar ni per al dany oxidatiu (LPO + PC) ni per a la neurotoxicitat.

Entre el nord i el sud

El gradient nord-sud a la Mar Adriàtica Occidental, és a dir al litoral adriàtic italià, és producte de la descàrrega del Po al nord. Això es manifesta d’entrada en una salinitat inferior al nord, però també en una major concentració de clorofil·la a i de nitrat. La major aportació de nutrients al nord és aprofitada per la rossellona, però és també al nord on troba estressors en forma de fred, baixa salinitat i contaminants.

Al nord de l’Adriàtica, durant l’estiu, la ploma del riu Po indueix un ambient altament productiu. La rossellona ho aprofita per acumular reserves d’energia, la qual cosa es manifesta en una major supervivència a l’aire.

L’índex de condició baixa especialment al nord durant l’hivern. En aquesta època de l’any hi ha dificultat per acumular reserves energètiques, i la hiposalinitat no hi ajuda. Tot plegat fa a les poblacions de rossellona més susceptibles a episodis de mortandat massiva.

Sani et al. interpreten els llurs resultats en un marc d’estressos múltiples. A l’exposició a metalls pesants procedents del Po s’hi suma la inestabilitat ambiental i la hiposalinitat. Una monitorització continuada hauria de contemplar diversos paràmetres. Paral·lelament caldrien més experiments de laboratori per entendre la relació entre contaminació i resposta antioxidant i detoxificadora de l’organisme.

Lligams:

– Health assessment of the striped venus clam, Chamelea gallina, along the Adriatic Coast: Physiological indices, biochemical indicators and contaminants bioaccumulation. Teresa Sani, Arianna Mancuso, Daniel Angelozzi, Silvia Dall’Ara, Marta Cunha, Rosa Freitas, Carla Leite, Eduarda Pereira, Alessandra Campanelli, Mauro Marini, Stefano Goffredo, Federica Grilli. Mar. Pollut. Bull. 234: 120479 (2026).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS