Senyores i senyors, si encara hi havia cap dubte raonable, aquesta setmana passada les circumstàncies l’han acabat d’aclarir: a Madrid, la capital del país veí, hi han perdut definitivament el nord. S’han produït dos fets claríssimament simptomàtics de la malaltia que tothom sospitava que s’està cruspint, des de fa temps, els mitjans de comunicació. Manipulació i atiament de l’odi contra Catalunya. Ambdues conductes malaltisses, a més, poden observar-se, en certs moments, intrínsecament relacionades: si manipulant aconsegueixen generar més odi contra Catalunya i els catalans i les catalanes, endavant.
El primer fet demencial fou observat a la cadena de televisió pública Telemadrid, tot just després del partit de Champions League que enfrontà l’Arsenal contra el Barça, a Londres. En Pep Guardiola, com sempre, com és lògic i natural, respon les preguntes de la roda de premsa en la llengua en què el/la periodista les hi formula –si és que coneix l’idioma, òbviament. Així doncs, en Guardiola va respondre en català, castellà, anglès i italià, però dissortadament, quan als “periodistes” de la cadena pública madrilenya els va semblar que era moment de connectar amb l’estadi de l’Arsenal per sentir el tècnic blaugrana, va resultar que no estava parlant en espanyol, l’única llengua que els és vàlida. Evidentment, no els va quedar altra sortida que queixar-se amargament i criticar l’entrenador culer per la seva manca de respecte. Què és això d’equiparar la llengua imperial amb altres idiomes heretges, com ara el català, que no l’entén ningú? Un dels presentadors del brillant programa madrileny, fent gala d’una subnormalitat profunda i absoluta, informà que esperarien que en Guardiola tingués “otro momento de lucidez hispana” per connectar amb la roda de premsa. ¡Olé! ¡Torero! Si creieu que sou capaços de contenir els vòmits, podeu veure-ho tot plegat il·lustrat al següent vídeo:
El vídeo, per cert, ha estat penjat a Youtube per un grup de gent anomenat “Salvemos Telemadrid”. Es tracta d’un grup amb el lloable propòsit de fer canviar l’emissora per a esborrar-ne actituds marcadament feixistes i retrògrades com les que s’hi observen al vídeo. Dubto que se’n surtin, sincerament.
El segon fet altament demencial el vàrem trobar ahir al diari esportiu “As”. Es tracta d’un cas flagrant de manipulació periodística pura i dura, digna dels temps del No-Do. Tot “per culpa” d’un gol que David Villa, davanter del Barça, va marcar diumenge contra l’Athletic Club després d’una assistència de Dani Alves, que havia rebut la pilota, potser, en posició de fora de joc. Si això fora cert, òbviament, el gol hauria d’haver estat anul·lat, però la veritat és que ni tan sols veient imatges de televisió o fotografies preses en el moment just de la passada, resulta fàcil veure si la posició és correcta o incorrecta. Hi ha seriosos dubtes, és cert, però això no és suficient. No n’hi ha prou amb plantejar les coses tal com són, amb comentar la jugada tal com va succeir damunt la gespa. El diari “As”, en la seva edició impresa, va publicar una fotografia de la jugada havent-ne esborrat prèviament Koikili, el jugador de l’Athletic Club que probablement trenca el fora de joc d’en Dani Alves. Tal com ho llegiu, a cop de Photoshop l’Athletic tingué un defensor menys. Vegeu les imatges, primer la manipulada i després la real:
És aquesta imatge, a més, la que el mateix diari “As” va utilitzar ahir en la seva edició digital per tractar-nos a tots d’imbècils integrals (“cree el ladrón…”). Perquè els senyors i les senyores del diari, en un fictici rampell d’honestedat, publicaren una notícia breu en què qualificaven aquesta barroera manipulació fotogràfica com a un “error d’infografia”. És a dir que no només manipulen, sinó que també menteixen descaradament, car, òbviament, això no pot tractar-se de cap error. Un error és quelcom més o menys involuntari, com ara escriure “polla” en lloc de “pollo”, però esborrar una persona d’una fotografia requereix una voluntarietat i una mala bava totals. No hi ha error possible. Disculpes no acceptades. Sigui com sigui, m’agradaria saber si aquesta autoflagel·lació també es produirà avui en l’edició impresa o si només quedarà com una anècdota entre totes les pàgines que conformen el web d’aquest diari esportiu. Tinguem en compte que moltes persones no acostumades a usar Internet, podrien no assabentar-se del monumental “error”. En fi, tampoc penso pagar ni un cèntim per comprovar-ho.
Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com
Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.
Des de la Mediterrània 
Només volen els nostres calés, que és l’únic que els interessa, 60 milions d’euros per dia de dèficit fiscal que els paguem religiosament, a canvi que ens insultin i ens maltractin.
El mal és que NO ÉS el país del costat. Si ho fos -ja m’agradaria- ens faríem un panxot de riure. Però no ho és.
Al marge de tota la polèmica, el fet que uns presentadors diguin per la tele pública que no poden posar-ho perquè ha parlat en francès, italià, anglès, però no en castellà, i que ningú no ho entendrà, és una falta de respecte cap als oients i denota una visió cultural esgarrifosament pobre.
Vivim en una trista, bruta i dissortada pàtria, ben cert. Suposo que t’hem de donar les gràcies per recordar-nos-ho.
Opino, sincerament, que vas errat, amic Antoni. I tant que és el país del costat! (O el país veí, com prefereixis). Tanmateix –i per desgràcia– encara som part del mateix Estat. Esperem que no per molts anys més.
Per cert, preferiria no haver de recordar-vos la brutícia, la desgràcia i la tristesa d’aquest barroer Estat, creu-me, però em sembla que la catalana és una societat altament reactiva. És a dir, que si l’obliguem a no mirar contínuament cap a una altra banda, entre tots farem caure finalment l’estaca.
Hi estem d’acord. Gràcies, doncs.